La repercussió de l'obra de Joan Fuster en el context de l'època

T15-VALORA LA REPERCUSSIÓ DE L'ASSAIG DE JOAN FUSTER EN EL CONTEXT DE L'ÉPOCA

La repercussió de l’obra de Joan Fuster fou enorme. En el panorama literari valencià de llavors, molt mediocre, l’aparició d’un escriptor com Joan Fuster resulta, senzillament, insòlita. Fuster se centra, després d’uns començos poètics, en la història i la literatura. A través de l’assaig, gènere concebut per Montaigne i desenrotllat magistralment durant la Il.lustració, que ell dota d’un estil atraient i personal i d’una voluntat aclaridora, Fuster interpreta la nostra història com ningú no ho havia fet abans. Destrueix el mite de les suposades arrels prehistòriques, per assenyalar-nos la nostra data de naixement i el nostre marc nacional. Aborda l’estudi dels nostres clàssics amb un rigor i estil inigualables, tant els medievals com els contemporanis i en els assaigs reflexiona agudament sobre el món que l’envolta i fins i tot provocador quan cal. Sap que l’estil és bàsic per fer-se llegidor i el cuida. Intensifica l’expressivitat, no sols amb la puntuació, sinó amb preguntes retòriques i apel.lacions al lector. No dubta a usar modismes i expressions populars, al costat de profundes reflexions, precisament per traure solemnitat a aquestes darreres. Mestre indiscutible dels valencianistes actuals, figura cívica insubornable, fou objecte de les ires del franquisme, primer, i del regionalisme espanyolista, més tard.

T16-EXPLICA LA REFLEXIÓ DE JOAN FRANCESC MIRA EN ELS SEUS ASSAIJOS SOBRE LA NOSTRA REALITAT CONTEMPORÀNEA

Joan Francesc Mira(València,1939) és una de les persones que més ha reflexionat sobre els canvis socials. Mira parteix de les tesis fusterianes per a plantejar-se què és una nació, les relacions entre cultura i nació, i què hem estat, què som i què podem ser els valencians, així com la problemàtica de la nostra llengua. Posa èmfasi en els atacs despersonalitzadors i tendenciosos que els valencians hem de suportar periòdicament. Ha investigat les transformacions que implica el pas del món rural tradicional al món urbà i industrialitzat. Els seus articles, a la premsa valenciana o catalana, interpreten l’actualitat amb reflexions agudes, de forma que, més que columnes d’opinió, són com petits assajos. És, a més a més, un gran narrador. Algunes obres a destacar són: “El desig i els dies” reflecteix forma de llarg monòleg les aspiracions i fracassos de la seua generació pel que fa a la construcció del País Valencià. A “Borja Papa” retrata la intimitat, les ambicions i les frustracions de la familia valenciana.