La Segona República a Catalunya i les reformes del bienni
Clasificado en Historia
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,55 KB
Catalunya i la Generalitat Republicana
Amb la proclamació de la República, desapareix la República Catalana i apareix el govern autonòmic, anomenat Generalitat, que assumia recursos i competències de les quatre diputacions catalanes, amb el president Francesc Macià al capdavant. El govern català va convocar una comissió per elaborar un projecte d'Estatut; els seus membres es van reunir al santuari de Núria i el van redactar. Aquest projecte partia del caràcter federal de la República, definia Catalunya com un estat autònom dins la República Espanyola i declarava el català com a llengua oficial, entre d'altres aspectes. L'Estatut es va aprovar amb el 99% dels vots en referèndum.
No obstant això, sectors de l'Estat consideraven que l'Estatut posava en perill la unitat d'Espanya i la seva llengua, i situava Catalunya en una posició de privilegi. Finalment, l'Estatut aprovat per les Corts definia Catalunya com una regió autònoma dins l'Estat espanyol, amb sobirania limitada i amb el català i el castellà com a llengües oficials.
Amb la proclamació de la República, les forces conservadores es van agrupar al voltant de la Lliga Catalana. El partit hegemònic, però, era Esquerra Republicana de Catalunya (nacionalistes i republicans). Pel que fa als partits marxistes, van estar representats per dos grups: la Unió Socialista de Catalunya i la Federació Catalana del PSOE.
La dona durant la República
Durant la Segona República va iniciar-se un moviment feminista de defensores de la no-discriminació per raó de sexe. Entre les figures més destacades es troba Clara Campoamor. Es va impulsar la idea que el sufragi era una qüestió de justícia i, finalment, a les eleccions del 1933, les dones van votar per primera vegada. Mesures com la implantació del matrimoni civil, l'aprovació del divorci i la cerca de la igualtat van permetre que la dona tingués un nou paper en la societat.
Reformisme republicanosocialista (1931-1933)
Aquesta etapa es va desenvolupar durant el bienni d'esquerres, impulsada per Manuel Azaña i basada en l'aliança entre la burgesia republicana d'esquerres i l'obrerisme socialista, amb l'objectiu de modernitzar i equiparar Espanya amb els països europeus més avançats.
Legislació laboral i Reforma Agrària
L'arribada de la República va comportar l'aprovació d'una nova legislació sociolaboral impulsada per Largo Caballero, on s'aprovaren lleis com la de treball forçós i la jornada laboral màxima de 8 hores, per tal de millorar la situació dels treballadors del món rural i urbà. La Llei de Reforma Agrària de 1932 pretenia crear una classe mitjana rural que fos propietària de les seves explotacions, arribant a expropiar sense indemnització les terres d'una part de la noblesa.
Laïcisme i reformes militars
Un dels primers objectius de la República va ser limitar la influència de l'Església. En l'àmbit de l'educació, es va prohibir que els ordes religiosos exercissin l'ensenyament. Aquestes polítiques laïcistes van crear una forta polèmica amb la majoria de la població catòlica. D'altra banda, la República també va pretendre reformar les institucions militars i policíaques per assegurar l'obediència al poder civil i modernitzar-ne l'estructura. Així, es va promulgar la Llei de Retir de l'Oficialitat per reduir el nombre d'unitats i d'oficials.
Descentralització i Reforma de l'Ensenyament
Catalunya va ser la primera regió que va començar la descentralització de l'Estat amb la creació de la Generalitat i l'aprovació de l'Estatut. Aquest era un objectiu bàsic de la República, tot i que va esdevenir un motiu de desgast juntament amb la reforma agrària i el poder de l'Església.
Punts clau de la Reforma de l'Ensenyament:
- Ensenyament obligatori i gratuït.
- Pla per a la construcció de milers d'escoles.
- Escola única o unificada i laica (fet que va provocar la "guerra escolar" com a reacció de la dreta).
- Coeducació: no separació de l'alumnat per sexes.
- Creació de places de mestres i impuls de la cultura (educació d'adults, biblioteques, cooperatives i cursos).