La Segona República: Eleccions 1936 i l'Inici de la Guerra Civil

Eleccions de Febrer de 1936 i el Front Popular

Les eleccions de febrer de 1936 van veure com els partits catalanistes d'esquerra (el Front d'Esquerres) donaven suport al Front Popular, una coalició de republicans d'esquerra, comunistes i socialistes. L'objectiu principal d'aquesta coalició era arribar al poder i restablir les lleis suspeses pel govern de la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes).

A Espanya, la dreta es va agrupar en el Bloc Nacional, una coalició que incloïa la CEDA, republicans de dreta, tradicionalistes, monàrquics i radicals. El Front Popular va guanyar les eleccions, seguit de la Dreta i el Centre, que van obtenir molt pocs vots.

A Catalunya, el Front d'Esquerres va guanyar clarament, mentre que la dreta va perdre. El nou govern espanyol el formaven republicans d'esquerra, amb Manuel Azaña com a president de la República i Santiago Casares Quiroga com a cap de govern.

El Govern del Front Popular i la Reacció

El govern del Front Popular va prendre diverses mesures significatives:

• Va amnistiar els presos polítics i va obligar les empreses a readmetre els obrers que havien acomiadat per les vagues.
• Va negociar amb el País Basc i Galícia per signar els seus respectius Estatuts d'Autonomia.

Aquests canvis van ser rebutjats per la Dreta. Els propietaris es van negar a acceptar les noves mesures, i els empresaris industrials van tancar moltes fàbriques. Fins i tot l'Església va fer campanyes en contra de la República.

La Falange Española utilitzava una “dialèctica de punys i pistoles”, amb grups de falangistes armats que formaven patrulles per anar en contra dels líders d'esquerra. No obstant això, l'esquerra responia ràpidament amb la mateixa moneda amb els seus militants.

A Catalunya, es va restablir la Generalitat i les seves institucions, i el Parlament va tornar a confiar en Lluís Companys com a president, que va posar de nou en vigor la Llei de Contractes de Conreu.

El Cop d'Estat de 1936 i l'Inici de la Guerra Civil

El país va entrar en un clima de violència creixent, fet que va provocar l'organització d'un cop d'estat militar contra la República. La conspiració militar era inicialment mínima fins que va arribar el general Emilio Mola, que volia organitzar un pronunciament militar a Madrid i Barcelona i donar protagonisme a l'Exèrcit d'Àfrica, dirigit per Francisco Franco.

El govern, per frenar aquests pronunciaments, va destinar els generals implicats a altres llocs: Franco a Canàries, Mola a Navarra i Goded a les Balears. Però finalment, els militars van comptar amb el suport de la Dreta (monàrquics, carlins, falangistes), Itàlia (feixista) i Alemanya (nazi), que proporcionarien ajuda econòmica i militar si la demanaven.

El 14 de juliol es va produir l'assassinat de José Calvo Sotelo a mans d'elements d'esquerra. Aquest fet va precipitar l'inici de la insurrecció, que va començar al Marroc el dia 17 de juliol. Aquest esdeveniment va marcar l'inici de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).