La Segona República Espanyola: Bienni Reformista i Negre
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,03 KB
Pregunta 1
a) FONT ESCRITA EN FORMA DE TEXT: Primària o secundària.
b) Context: Durant la Segona República Espanyola (1931-1936).
Pregunta 2: El Bienni Reformista (1931-1933)
Durant la primera etapa republicana, el govern va impulsar diverses reformes:
La reforma militar
La monarquia d'Alfons XIII havia protegit els generals i oficials “africanistes”. Per això, la República va aprovar la “Llei Azaña” (1931), que oferia la jubilació amb sou íntegre als militars que no volguessin jurar fidelitat a la República. Es van acollir a aquesta llei 80 generals i més de 12.000 oficials, reduint el nombre d'efectius de 20.000 a 8.000. Paral·lelament, es va crear la Guàrdia d'Assalt, el cos de sotsoficials i es va tancar l'Acadèmia Militar de Saragossa.
La reforma religiosa
La Constitució definia l'Estat com a no confessional i establia la llibertat de cultes. La Llei de Congregacions (1933) va prohibir a l'Església exercir l'ensenyament i tenir interessos econòmics. També es van aprovar el matrimoni civil, el divorci i la supressió del pressupost de culte i clergat a partir de 1935.
Reforma agrària
L'objectiu era eliminar el latifundisme. Es van protegir els pagesos i es van expropiar terres a través de l'IRA. Els resultats van ser limitats per la forta oposició dels terratinents i el descontentament pagès.
Reforma de l'estat centralista
Es va buscar una organització territorial descentralitzada: Estatut de Núria (Catalunya), Estatut d'Estella (País Basc) i projectes a Galícia.
Reforma social
Es van millorar les condicions laborals (jornada de 40 hores, augments salarials, Llei de Jurats Mixtos) i es va promoure l'educació laica i les missions pedagògiques.
La crisi del bienni reformista
La caiguda del govern d'Azaña va ser causada per la radicalització de l'anarquisme (FAI, Fets de Casas Viejas), les tensions internes i la radicalització del sector socialista de Largo Caballero.
Bienni Negre o Conservador (1933-1936)
A les eleccions de novembre de 1933, les dones van votar per primer cop. Els grans derrotats van ser els republicans d'esquerres. El president Alcalá Zamora va encarregar el govern a Alejandro Lerroux, amb el suport parlamentari de la CEDA.
El govern radical
El govern de Lerroux va paralitzar la Reforma Agrària, va alliberar el general Sanjurjo i va impugnar la Llei de Contractes de Conreu catalana.
La divisió dels militars
Es van crear organitzacions oposades: la UME (dreta) i la UMRA (esquerra). Els sectors d'ultradreta van començar a conspirar amb suport exterior.
Entrada de la CEDA al govern
L'exigència de la CEDA d'entrar al govern va ser vista per l'esquerra com una amenaça a la democràcia, seguint el model d'altres països europeus on la dreta catòlica va posar fi al sistema parlamentari.