La Segona República Espanyola: Del Bienni Negre al Front Popular

Reorganització de les dretes i crisi republicana

La reorganització de les dretes, les reformes republicanes i la conflictivitat social van disgustar les elits econòmiques, socials i ideològiques; també alguns sectors de les classes mitjanes consideraven massa radicals els canvis proposats. L'assetjament al govern va provocar que el president Alcalá-Zamora retirés la confiança a Manuel Azaña, fet que va portar a la convocatòria d'eleccions generals.

L'ascens dels partits de dreta

Els principals partits de dreta que es van presentar foren:

• Partido Radical (liderat per Alejandro Lerroux)
• CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas)
• JONS i Falange (el 1934 es produeix la unificació en FE de las JONS)

A la tardor del 1933 ja era evident la crisi dels republicanosocialistes i el desgast del govern. Azaña dimiteix i Zamora convoca eleccions, on les dones voten per primera vegada. Es produeix una reorganització de les dretes mentre l'esquerra es presenta separada (republicans i socialistes), donant com a resultat la victòria de les dretes (inici del Bienni Negre). Prèviament, hi va haver un intent de cop d'estat del general Sanjurjo que va fracassar, i el 1933 es va crear l'UME (Unió Militar Espanyola).

El govern conservador d'Alejandro Lerroux

Es va formar un govern republicà sense la CEDA, liderat per Lerroux, que va començar a desmantellar les reformes del bienni progressista:

• Aturada de la reforma agrària i baixada de salaris dels jornalers.
• Intent de contrarestar la reforma religiosa amb l'aprovació del pressupost de culte i clero.
• Conflicte rabassaire a Catalunya amb la Llei de Contractes de Conreu, que permetia als pagesos rabassaires l'accés a la propietat de les terres que treballaven mitjançant el pagament als propietaris d'uns preus prèviament taxats.

La Revolució d'Octubre de 1934

L'entrada de la CEDA al govern, sota l'amenaça de retirar el suport parlamentari, va ser interpretada per les esquerres com un gir cap al feixisme. Això va desencadenar la convocatòria d'una vaga general per iniciativa de la UGT.

La Revolució d'Astúries

La revolta a Astúries va ser protagonitzada pels miners, amb un acord previ entre anarquistes i socialistes. Es van ocupar casernes de la Guàrdia Civil i es van substituir els parlaments per comitès revolucionaris. Els miners van posar setge a la ciutat d'Oviedo i es van enfrontar a les forces de l'ordre. El govern va enviar des de l'Àfrica la Legió comandada pel general Franco. La revolta va durar 10 dies i la repressió va ser molt dura.

Els fets del 6 d'octubre a Catalunya

A Catalunya, el president Lluís Companys va donar suport a la revolta contra l'entrada de la CEDA al govern i va proclamar l'Estat Català dins la República Federal d'Espanya. Es va convocar una vaga general, però el govern central va declarar l'estat de guerra. Després de l'assalt al Palau de la Generalitat i l'Ajuntament, Companys va ser empresonat. Això va comportar l'enfortiment de les dretes, la suspensió de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i l'obligació dels rabassaires de pagar la totalitat de les rendes.

Crisi del segon bienni i triomf del Front Popular

El 1935 va esclatar una gran crisi de govern per indicis clars de corrupció en el Partido Radical (cas de l'estraperlo). Alcalá-Zamora va dissoldre les Corts i va convocar eleccions.

Les eleccions de febrer de 1936

La repressió contra les esquerres durant el Bienni Negre va propiciar la unió de les seves forces contra el govern conservador sota el nom de Front Popular (Front d'Esquerres a Catalunya). El seu programa electoral incloïa l'amnistia per als presos polítics dels fets d'octubre i el restabliment de l'Estatut. La CNT no hi va participar, però es va abstenir de demanar l'abstenció. Les dretes es van presentar amb el Bloque Nacional (CEDA, monàrquics i tradicionalistes). La victòria va ser per a les esquerres, formant-se un nou govern només per republicans d'esquerra, amb Azaña com a President de la República i Casares Quiroga com a Cap de Govern.

El govern del Front Popular i la preparació del cop

El nou govern va aplicar l'amnistia de presos i va iniciar nous processos d'autonomia al País Basc i Galícia. A Catalunya, es van alliberar Companys i el seu govern, restablint la Generalitat i les seves institucions.

La preparació del cop d'estat

Al març de 1936 es va produir la primera reunió per preparar el cop. Tot i que inicialment tenia poca força, va guanyar impuls quan el general Mola es va posar al capdavant. El pla consistia a organitzar un pronunciamiento militar simultani a totes les ciutats possibles, incloent-hi Madrid i Barcelona, amb el suport d'Itàlia i Alemanya. El 14 de juliol, la mort de Calvo Sotelo com a resposta a l'assassinat del tinent Castillo va accelerar la insurrecció, que va començar al Marroc el 17 de juliol de 1936.