La Segona República Espanyola: Fets Clau i Reformes
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,65 KB
El Govern Provisional (1931)
Niceto Alcalá-Zamora volia millorar l'exèrcit, l'educació i les reformes laborals. Les primeres reformes es van centrar en l'àmbit laboral, educatiu i militar.
Eleccions Generals de 1931
Les eleccions del 28 de juny de 1931 van veure el PSOE formar coalició.
El Bienni Progressista (1931-1933)
La Constitució de 1931
La Constitució de 1931 va establir la sobirania popular, va declarar Espanya com un estat laic, va garantir els drets individuals i va preveure l'autonomia per a les regions.
Reformes Clau del Bienni Progressista
- Militar: Llei de Retir, creació de la Guàrdia d'Assalt.
- Religioses: Llei de Congregacions (limitava les possessions de les ordres religioses).
- Socials: Llei de Contractes de Treball (regulava la negociació col·lectiva).
- Agrària: Llei de Reforma Agrària (terres expropiades als terratinents es donaven als pagesos pobres per a una major rendibilitat).
Desafiaments i Intent de Cop d'Estat
El mal repartiment de les terres no va aconseguir generar el nombre de propietaris esperats, i els jornalers es van radicalitzar. L'intent de cop d'estat de Sanjurjo va fracassar.
Catalunya i la Segona República
La Proclamació de la República Catalana
El 14 d'abril, amb la victòria d'ERC, Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins de la Federació Ibèrica.
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya
Es va intentar crear l'Estatut de Núria, que preveia més autonomia i competències exclusives (ensenyament, cultura, dret civil, etc.). No va ser acceptat i es va crear un Estatut d'Autonomia que definia Catalunya com una regió autònoma dins de l'Estat espanyol, amb el català com a llengua cooficial amb el castellà.
Govern de la Generalitat Republicana
Després de les eleccions del 20 de novembre de 1932, Francesc Macià (ERC) va esdevenir president de la Generalitat. A la seva mort, Lluís Companys el va succeir. L'obra de la Generalitat Republicana es va centrar en l'economia, l'educació, la sanitat i l'àmbit social.
El Bienni Conservador (1933-1935)
Eleccions de 1933 i la Revolució d'Octubre
Les eleccions de 1933 van donar la victòria a la dreta, amb la CEDA com a força principal. Considerada massa radical, la CEDA va formar govern amb Lerroux, qui va incorporar tres ministres de la CEDA. Això va provocar la Revolució d'Octubre. El PSOE i la UGT van convocar una vaga, i a la conca minera d'Astúries i a Oviedo hi va haver enfrontaments miners, que van ser aturats per l'exèrcit de Franco.
Proclamació de l'Estat Català (6 d'Octubre)
El 6 d'octubre, Lluís Companys va trencar relacions amb el govern de Madrid i va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Com a conseqüència, l'autonomia de Catalunya i el govern de la Generalitat van ser suspesos fins que Companys va ser empresonat.
Fi del Bienni Conservador
El Bienni Conservador va finalitzar a causa de la corrupció de Lerroux, destacant el cas de l'Estraperlo.
El Front Popular (1936)
Eleccions de 1936 i el Front Popular
Les eleccions del 16 de febrer de 1936 van veure la creació del Front Popular. Manuel Azaña va continuar les reformes i va reinstaurar la Generalitat i l'Estatut. El 10 de maig, Azaña va dimitir.
Cap a la Guerra Civil: L'Alçament Nacional
Sanjurjo i Mola van preparar un cop d'estat. L'assassinat de Calvo Sotelo va precipitar els esdeveniments, provocant l'alçament nacional el 17 de juliol de 1936.