La Segona República Espanyola i la Guerra Civil: Crisi, Conflictes i Desenvolupament (1931-1939)

Crisi del Bienni Reformista (1933)

L'any 1933, la crisi del Bienni Reformista es va accentuar amb un augment significatiu del nombre de vaguistes i aturats respecte als períodes anteriors (1931-1933 i 1932-1933, respectivament). La radicalització de l'anarquisme va portar la CNT a imposar-se als plantejaments de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), i la idea de la República Llibertària va impulsar un augment de l'acció directa. Aquesta situació va provocar una resposta del govern, que va promulgar la Llei de Defensa de la República, permetent respondre amb accions contundents davant la protesta (com els fets de Casas Viejas).

L'augment de les tensions governamentals va conduir a males decisions de l'executiu, sumades a la pressió de les Corts i la incomoditat del president de la República per la política organitzativa. Aquesta situació va fer que els socialistes es radicalitzessin i el PSOE trenqués amb els republicans. La dreta va aprofitar per organitzar-se i enfortir els atacs al govern. L'any 1933, van sorgir o es van enfortir diverses formacions:

• Comunió Tradicionalista (extrema dreta)
• Renovación Española (feixista, liderada per Antonio Goicoechea)
• Falange Española (fundada per José Antonio Primo de Rivera)

També es va produir un augment de la dreta conservadora, amb un gran pes de la dreta catòlica. El Partit Radical d'Alejandro Lerroux i, el febrer de 1933, la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes), creada per José María Gil Robles, van agrupar partits locals, partits catòlics, classes mitjanes, propietaris rurals i partits de masses. Aquest context va culminar amb les eleccions generals de novembre de 1933.

El Bienni Radical-Cedista o el Bienni Negre (1933-1936)

El novembre de 1933 es van celebrar eleccions a Espanya, on per primera vegada les dones podien votar. La CNT no va participar-hi. La CEDA va ser el partit més votat, però el govern va recaure en el Partit Radical amb el suport de la CEDA. Alejandro Lerroux va ser el cap de govern. Els republicans van culpar les dones del resultat, argumentant que estaven influïdes per l’Església.

Lerroux volia frenar les reformes d'esquerres i va aplicar mesures conservadores en diversos àmbits:

• Religió: Va aturar la Llei de Confessions i Congregacions, el salari dels sacerdots i la continuïtat de les escoles religioses.
• Treball: Va reduir el poder dels sindicats en les negociacions laborals.
• Agricultura: Va aturar la reforma agrària i va retornar terres als grans propietaris.

La dreta es va mobilitzar encara més, i Lerroux va ser substituït per Ricardo Samper.

Conflictes Previs a la Revolució d'Octubre de 1934

L’estiu de 1934 va estar marcat per diversos conflictes:

• Vaga general de treballadors del camp al centre i sud d’Espanya.
• Conflicte a Catalunya per la Llei de Contractes de Conreu (març de 1934), que afavoria els pagesos i perjudicava els propietaris.

La CEDA entra al govern amb tres ministres (Treball, Justícia i Agricultura), fet que alarma l’esquerra, per por que la CEDA fos un partit feixista. El PSOE intenta una insurrecció, però fracassa.

Revolució d'Octubre de 1934

• Astúries (6-18 d’octubre)

  La CNT, la UGT i els comunistes formen el Comitè Regional de l’Aliança Obrera per dur a terme un aixecament socialista contra el govern conservador. La revolta és reprimida per l’exèrcit, sota el comandament de Francisco Franco.

• Catalunya (6 d’octubre)

  Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República Federal Espanyola, seguint el model de Francesc Macià. No rep suport. El govern central declara l’estat de guerra i ocupa la Generalitat. El general Domingo Batet neutralitza la revolta i Companys es rendeix per evitar una massacre. Comença una forta repressió, amb l’ús del vaixell-presó “Uruguay” a Barcelona i Manuel Azaña empresonat.

Govern Radical-Cedista (1934-1935)

L'objectiu principal d'aquest govern va ser desfer les reformes progressistes de l’etapa reformista:

1. Reducció de l'autonomia catalana.
2. Eliminació de reformes laborals, educatives i de separació Església-Estat.
3. Aturada de la reforma agrària amb la llei contra la reforma.
4. Reforma militar: Francisco Franco és nomenat cap de l’Estat Major.

Escàndol de l'Estraperlo

L'escàndol de l'Estraperlo (nom derivat de Strauss i Perlowitz) va esclatar per la introducció de ruletes de joc manipulades (1933-1935). Afecta directament Lerroux i la seva família.

Maig de 1935

Lerroux dimiteix. Niceto Alcalá Zamora nomena Manuel Portela Valladares nou president, però no té suport.

Gener de 1936

Niceto Alcalá Zamora dissol el Parlament i convoca eleccions generals per al 16 de febrer de 1936.

La República a Catalunya

Sistema de Partits a Catalunya

El sistema de partits a Catalunya era diferent de l'espanyol, amb poca presència dels partits estatals. Predominaven el catalanisme, l'anarquisme i el republicanisme. Després de la dictadura, es va produir una reorganització:

• Catalanisme conservador: Lliga Regionalista (Francesc Cambó).
• Catalanisme independentista: Creix per les persecucions.
• Centre polític: Acció Catalana + Acció Republicana de Catalunya → Partit Catalanista Republicà (1931).
• Esquerres catalanes: Unió Socialista de Catalunya, Estat Català, Partit Republicà Català, republicans i independentistes → ERC (31 de març de 1931).

Eleccions de 1931 i Consolidació de la República

ERC guanya les eleccions de 1931, pel suport dels catalanistes republicans i les reformes socials.

Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià: Té un doble caràcter revolucionari: trenca amb la monarquia espanyola i trenca amb el model centralista d’Estat.

Negociacions amb el govern espanyol van portar a la creació de la Generalitat provisional i l'Estatut d’Autonomia.

La Generalitat va ser presidida per Francesc Macià, amb Lluís Companys com a governador civil de Barcelona i Jaume Aiguader com a alcalde de Barcelona.

Es va crear el Consell de Cultura i es van implementar millores en educació. La Reforma territorial (Pau Vila) va proposar 38 comarques i una regió (1933), implantada el 1936.

Aprovació de l’Estatut de Núria (9 de setembre de 1932).

Eleccions Autonòmiques (20 de novembre de 1932)

ERC obté majoria absoluta, i Macià continua com a president. Macià mor el 25 de desembre de 1933, i Lluís Companys el substitueix fins a la Guerra Civil.

Conflictes Socials i Tensions Polítiques

La CNT es va dividir en dos corrents:

• Radicals (FAI): Aposten per la confrontació.
• Moderats (trentistes): Volen col·laborar amb la Generalitat, però no poden per no ser expulsats de la CNT.

La confrontació amb la Generalitat va augmentar els conflictes socials.

Conflicte Agrari i la Llei de Contractes de Conreu (març de 1934)

Es va produir un conflicte entre propietaris i arrendataris. La Llei de Contractes de Conreu protegia els arrendataris. Els propietaris van recórrer al Tribunal de Garanties Constitucionals, que va acceptar el recurs. La Generalitat ho va veure com un atac del govern central i de la dreta. La Lliga Regionalista va defensar els propietaris.

Proclamació de l’Estat Català (6 d'octubre de 1934)

Lluís Companys proclama l'Estat Català. El govern central declara l’estat de guerra, suspèn l’Estatut i el Govern català. La repressió va ser severa: Lluís Companys és empresonat i el president de la Generalitat és substituït pel governador general de Catalunya. L'objectiu de Companys era reforçar l’autonomia i recuperar el poder per a l’esquerra.

Front Popular i la Crisi de la República

Govern de les Dretes i Tensions Polítiques (1933-1936)

Aquest període coincideix amb l'augment de la violència política a Europa.

• Esquerra: republicans, socialistes i comunistes formen el Front Popular.
• Dreta: no forma un front unitari. La CEDA vol reformar la Constitució de 1931. El Bloc Nacional vol un Estat autoritari antirepublicà.

Eleccions de 1936 a Catalunya

• Front d’Esquerres (ERC i aliats):
  • Alliberar presos polítics.
  • Restaurar l’Estatut.
  • Complir la Llei de Contractes de Conreu.
• Front Català d’Ordre (Lliga Catalana, dretes).

El resultat va ser una victòria ajustada de l’esquerra. Manuel Azaña forma govern amb els republicans.

Canvis:

• Autonomia de Catalunya: Lluís Companys i el govern surten de la presó i són restituïts.
• Amnistia per a presos polítics.
• Reimpuls de reformes religioses, militars, laborals i agràries, amb prudència per evitar conflictes.

El govern no pacta amb el PSOE per les exigències de Largo Caballero, però té el suport parlamentari d’Indalecio Prieto.

Conflictes Socials i Conspiracions Militars

Es van produir complots de la dreta amb el suport de l’exèrcit i l’Església. La premsa conservadora manipulava i exagerava la violència i els crims. L'extrema dreta (Falange Española) i la Unió Militar Espanyola van organitzar un cop d’estat. El govern va intentar frenar-lo separant i redistribuint els oficials:

• Emilio Mola és destinat a Pamplona.
• Francisco Franco, a les Canàries.
• Manuel Goded, a les Balears.

El pla era iniciar el cop el març de 1936 i dur a terme un moviment repressiu general.

Aixecament Militar i Guerra Civil (juliol de 1936)

L'assassinat de José Calvo Sotelo (líder de la dreta) per un anarquista va precipitar el cop militar i l'inici de la Guerra Civil Espanyola.

Causes de la Guerra i l'Aixecament Militar

El 1932 hi ha nombrosos complots contra la República i una radicalització social i política. El complot militar es preparava a Pamplona, dirigit pel General Emilio Mola, que estava implicat en la Unión Militar Española, juntament amb Gonzalo Queipo de Llano, Manuel Goded i Miguel Cabanillas. Tenien el suport d’algunes organitzacions catòliques i tradicionalistes amb gran arrelament a Navarra i a Castella la Vella. Més endavant s'hi afegeixen membres de la CEDA. El govern es pensava que aquest aixecament seria com el de Sanjurjo.

L’assassinat de Calvo Sotelo precipita tots els esdeveniments. Les Canàries són el punt inicial des d'on el General Franco inicia un aixecament. Un cop fet això, marxa al Marroc per buscar el suport colonial. El 18 de juliol es produeix el pas de les tropes cap a la península i l'aixecament de les divisions peninsulars:

• Emilio Mola estava a Pamplona.
• Gonzalo Queipo de Llano, a Sevilla.
• Manuel Goded, a Mallorca.
• Miguel Cabanillas, a Saragossa.

Els resultats són desiguals, ja que hi ha zones on l'aixecament té èxit (Navarra, gran part de Castella la Vella, Galícia, Aragó, Mallorca, Eivissa, Vitòria, Sevilla, Còrdova, Oviedo i Canàries) i altres en les quals no. A Barcelona, el Capità López Varela s'enfronta a la República i Espanya queda dividida en dues zones:

• Una part majoritària sota control de la República (Madrid, les zones mineres del nord d’Espanya, Catalunya, Castella la Nova, València, part d’Andalusia i Extremadura i una petita part d’Aragó).
• L'altra part sota control dels revoltats.

El president de la República, Manuel Azaña, i el president del govern, Diego Martínez Barrio, intenten arribar a un acord amb els revoltats, tot i que s'imposa un criteri de confrontació.

Desenvolupament de la Guerra

El bàndol nacional contra el bàndol republicà en un conflicte que dura tres anys (1936-1939). El projecte inicial d'un aixecament ràpid i un assalt immediat a la capital va ser un fracàs, i el conflicte de seguida es va convertir en una guerra de desgast.

Operacions del 1936 (Primeres Operacions)

• Controlar l’estret de Gibraltar i crear un “pont aeri” entre Sevilla i Tetuan (Marroc) per facilitar el transport massiu.
• Desplaçar les tropes des de Sevilla cap al nord per connectar amb Mola. El 14 d’agost aconsegueixen la ciutat de Badajoz i més endavant creen un eix Andalusia-Castella per atacar Madrid.
• Fan un atac des de Navarra sobre Irun i Sant Sebastià amb l’objectiu d’aïllar la zona industrial del nord de la frontera amb França, cosa que aconsegueixen al setembre del 1936.
• Atac (Batalla de Madrid) a l’oest sobre Madrid i Toledo al novembre de 1936, dirigit pel Tinent Coronel Yagüe, que va ser un fracàs.

Els nacionals, tot i ser superiors als republicans i de disposar d’ajuda de tropes i material d’alemanys i italians, no van aconseguir trencar els fronts republicans a Madrid.

Operacions del 1937

Amb previsió de l’allargament de la guerra, Franco:

• Utilitza instructors alemanys per formar nous militars.
• Organitza la mobilització de joves a les zones que controla.
• Crea programes d’instrucció militar.

Al principi, dissol l’exèrcit regular i organitza exèrcits formats per voluntaris mal armats, sense disciplina i sense formació militar. Tot i això, al bàndol republicà hi havia un gran entusiasme i convenciment ideològic.

Les operacions de 1937 estaven centrades en la zona nord, on hi havia una forta resistència republicana. Els nacionals gaudien de molt material i de millors tropes. Entre totes les operacions destaquen:

• El bombardeig de Guernica (abril de 1937) per la Legió Còndor va ser un assaig per als alemanys i una preparació per a l'atac definitiu a Bilbao, que cauria al juny de 1937.
• Bombardeig a Astúries, que va ser l'última zona del nord a caure en mans dels franquistes a l'octubre del 1937. Els soldats derrotats s’amagaven i organitzaven el grup armat antifranquista dels maquis.

A l’estiu de 1937 es viu un contraatac republicà: les batalles de Brunete i Belchite provoquen un retard de les tropes de Franco. La superioritat del bàndol franquista era incontestable a nivell d'efectius, material, suport logístic i avituallament. Franco no tenia oposició en aviació; a nivell marítim, gaudia del suport d'Itàlia i Alemanya, que frenava el pas de vaixells.

Al bàndol republicà, els partits i sindicats havien creat milícies de poca preparació, disciplina i armament. Fins a mitjans de 1937 no es va crear un exèrcit regular.

Internacionalment, es viu un moment de gran tensió, amb un enfrontament entre dictadures i democràcies. Hitler incompleix els acords de la Primera Guerra Mundial i Mussolini és aïllat per la invasió d’Etiòpia. Davant l’esclat de la Guerra Civil, el Regne Unit promou el Comitè de No Intervenció (agost de 1936), que consisteix a no ajudar cap dels dos bàndols i provoca l’aïllament del govern republicà.

El bàndol nacional rep ajuda d'aviació alemanya i de 70.000 soldats italians gràcies al “Pacte de l'Eix Roma-Berlín” signat a l'octubre de 1936. La República rep l’ajut de Mèxic i Rússia; aquest últim va costar molts diners perquè es va donar com a garantia l’or del Banc d’Espanya, i Mèxic va acollir exiliats.

De tots els combatents que van venir a lluitar, destaquen 3 personatges:

• Josip Broz “Tito”, que seria president de Iugoslàvia.
• George Orwell, que va escriure “Homenatge a Catalunya”.
• Ernest Hemingway, periodista i corresponsal nord-americà que va guanyar el Premi Nobel el 1964.

Vida Quotidiana

La guerra té efectes devastadors a causa dels bombardejos sistemàtics i la fam, on el govern republicà distribueix “cartillas de racionamiento”. Els pocs aliments que arriben a la zona republicana anaven destinats al front; la majoria de la població havia de recórrer a familiars del camp, a la compra directa a pagesos o al mercat negre (estraperlo). Hi havia molta precarietat en les comunicacions.

Els “quintacolumnistes” eren grups de persones vinculades a un bàndol o altre que exercien espionatge sense judici previ.

• Els perseguits de la zona franquista eren obrers, sindicalistes, polítics d'esquerres, periodistes, mestres o intel·lectuals, entre d’altres.
• Els perseguits de la zona republicana eren persones vinculades a l'Església, religiosos, industrials, propietaris, polítics conservadors i professionals liberals.

Política a la Zona Republicana

Durant la guerra, el govern republicà tenia poca capacitat de control i no hi havia activitat parlamentària. Per raons de seguretat, la seu del govern es trasllada de Madrid a València (1936) i després a Barcelona (1937).

• Govern de Largo Caballero (setembre de 1936 - maig de 1937)

  Incorpora 4 anarquistes al govern: Joan Peiró, Juan López, Joan Garcia Oliver i Federica Montseny. Intenta crear un exèrcit regular i controlar les milícies. Cau després d’un enfrontament entre CNT-FAI-POUM i Generalitat-Partit Comunista (maig de 1937).

• Govern de Juan Negrín (PSOE) (1937-1939)

  Prioritza la guerra sobre la revolució. Forma un exèrcit popular unificat. El seu govern està dominat pel Partit Comunista, fet que genera tensions amb els anarquistes.

Política a la Zona Franquista

La mort de Sanjurjo permet que Franco i un grup de l’exèrcit colonial tinguin el control del poder. Franco es converteix en cap de govern amb el càrrec de “Generalísimo de los ejércitos de tierra, mar y aire”, amb l'objectiu d’evitar divisions polítiques internes i centralitzar la direcció d’operacions militars.

L'abril de 1937 es funda “La Falange Española Tradicionalista y de las JONS”.

El 31 de gener de 1938 es constitueix el primer govern de Franco a Burgos per donar aparença de legalitat a l'acció política, mitjançant el control de la població amb l'elaboració de normes i lleis per substituir la legalitat republicana.

Rep ajuts internacionals d'Alemanya, i a canvi els hi donaven accions d'empreses espanyoles. També va rebre diners de Joan March (banquer mallorquí) i donacions de companyies angleses i nord-americanes.

Aquest govern de Franco imposa símbols i salutacions feixistes i dona gran protagonisme a l’exèrcit i l'Església en els territoris que controla.

La Guerra Civil a Catalunya

Els militars pensaven que prendrien Barcelona fàcilment (fracàs). El govern de la Generalitat reacciona ràpidament, mobilitza les forces d'ordre públic i organitza grups civils armats. Hi ha forts enfrontaments i es prenen edificis estratègics com la Capitania General.

Els líders rebels, com Goded, són capturats. Els rebels es rendeixen i la Generalitat dissol l’exèrcit. El poder passa a mans de les milícies de la CNT i el POUM. Es formen comitès locals i es crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes per organitzar la defensa i l’ordre públic. Es confisquen fàbriques, mitjans de comunicació i propietats.

A Lleida i Aragó, els anarquistes intenten implantar el "comunisme llibertari", eliminant la propietat privada i la moneda, generant conflictes amb els pagesos.

La Generalitat:

• Aprova el Decret de Col·lectivitzacions, que regula les empreses col·lectivitzades pels treballadors.
• Crea el Comitè d’Indústries de Guerra, convertint les fàbriques en centres de producció d’armes per a la guerra.

La situació econòmica empitjora per la manca de diners i les dificultats en l’aprovisionament.

Obra de Govern de la Generalitat

Lluís Companys forma un govern integrador amb Josep Tarradellas com a conseller primer. Inclou totes les forces polítiques, fins i tot la CNT.

• Creació de tribunals populars per regular la repressió i mantenir l’ordre legal.
• La Generalitat facilita l’ajuda per fugir a moltes persones perseguides.
• Ventura Gassol impulsa un organisme per preservar obres d’art i monuments de destruccions i robatoris.
• Es crea el Consell de l’Escola Nova Unificada per gestionar escoles, mestres i material escolar.
• Es manté l’Institut-Escola i les universitats, però no poden reprendre les classes fins al setembre de 1938.
• Es converteixen convents en escoles i el Seminari en la Universitat Obrera.
• Es crea el Comissionat de Propaganda, dirigit per Jaume Miravitlles, per fer campanyes i exposicions de suport a la República.
• Es crea el Servei Sanitari i Assistencial, que impulsa hospitals, vacunacions i llars d’infants.

Catalunya acull molts refugiats: 1936 (300.000), 1937 (568.000), 1938 (1.000.000). Per gestionar aquesta crisi, es crea el Comitè d’Ajut al Refugiat.

Els Fets de Maig del 37

El gener de 1937 s’organitzen dos bàndols:

• Format per la CNT-FAI i el POUM, que té com a objectiu promoure la revolució.
• Format per ERC, PSUC i la UGT, que volen crear un exèrcit per guanyar la guerra.

El 3 de maig, la confrontació arriba al seu límit perquè la Generalitat vol ocupar l’edifici de Telefònica, que estava en poder dels anarquistes. Davant de tot això, comença una lluita armada que acaba amb la derrota dels revolucionaris (ERC, PSUC i la UGT). El POUM és perseguit i il·legalitzat, i la CNT comença a decaure. A més, la Generalitat també perd, perquè el govern central assumeix les competències d’ordre públic, pren el control de les indústries de guerra i comença una política centralitzadora.

Finals de 1937

Els republicans controlen la zona de Llevant, la meitat oriental d'Aragó i part de Castella la Nova, però Franco segueix una guerra de desgast i càstig.

Ofensiva Franquista i Batalla de l'Ebre

Franco incrementa els bombardejos i l'ofensiva al front d'Aragó.

Gener de 1938

Franco controla Santander, Bilbao i Màlaga, i comença la gran ofensiva de l'est.

Febrer de 1938

Franco reconquista Terol i aïlla Catalunya, atacant València pel nord.

Abril de 1938

Caiguda de Lleida i Vinaròs, i s'intensifica la repressió franquista.

Batalla de l'Ebre (juliol a novembre de 1938)

La més important de la guerra, amb 20.000 morts republicans i 10.000 nacionals. Aquesta batalla debilita l'exèrcit republicà.

Octubre de 1938

Negrín ordena la retirada de les Brigades Internacionals per la pressió internacional i la proximitat de la derrota. La República ja no té suport internacional, amb la Conferència de Múnic (1938) que va portar a concessions per part de França i el Regne Unit davant l'expansionisme nazi.

Fi de la Guerra Civil

Desembre de 1938 - Gener de 1939

Franco inicia l'atac simultani al nord i sud de Catalunya.

Gener de 1939

Caiguda de Tarragona i el 9 de febrer els nacionals arriben a la frontera de França, provocant una gran onada de refugiats cap a França (uns 360.000 persones).

Març de 1939

Franco realitza l'últim assalt sobre Madrid. Els republicans es plantegen la rendició.

28 de març de 1939

Els nacionals entren a Madrid i l'1 d'abril Franco emet un comunicat anunciant la fi de la guerra.