La Segona República Espanyola: Un Període de Canvis i Inestabilitat

Períodes de la Segona República Espanyola

La Segona República va coincidir amb una època de fortes convulsions. Espanya no va quedar al marge d'aquests moviments, per això la Segona República va ser un règim molt inestable amb canvis de govern constants. Des de la proclamació de la República, l'abril de 1931, fins a l'inici de la Guerra Civil, el juliol de 1936, es compten 20 governs diferents. La Segona República es divideix en:

• Govern Provisional (1931)

  Amb dos presidents: Zamora, cap d'estat, i Azaña, d'ideologia esquerrana. Tots dos van seguir una orientació republicana i socialista.

• Bienni Reformista (1931-1933)

  Un cop aprovada la nova constitució i celebrades les eleccions, Azaña va encapçalar el govern espanyol. Va continuar el programa de reformes i va aprovar l'Estatut de Catalunya el 1932. Aquest període és conegut com el bienni azañista.

• Bienni Conservador (1933-1936)

  El país va fer un gir cap a posicions més dretanes després de les eleccions. Lerroux va formar govern, les reformes es van aturar, la conflictivitat va augmentar i les posicions es van radicalitzar. Els extremistes, tant de dreta com d'esquerra, van guanyar protagonisme. Els Fets d'Octubre de 1934 a Astúries i Catalunya en van ser l'exponent més remarcable.

• Front Popular (1936)

  Les eleccions van donar el triomf al Front Popular, una coalició de formacions d'esquerra. La por que a Espanya s'intentés posar en pràctica mesures revolucionàries va ocasionar l'alçament militar que va donar peu a la Guerra Civil. A les zones on l'alçament feixista va triomfar, la República va acabar fins al 1939.

Proclamació de la República

El triomf de les forces republicanes va desfermar l'eufòria. Hi va haver manifestacions perquè es pensava que la República donaria pas a un país més modern i just. Eibar va ser la primera ciutat a proclamar la República. A Barcelona, Esquerra Republicana va guanyar, i el seu líder, Macià, va anunciar el naixement de la República Catalana com un estat dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques. Això va causar preocupació a les autoritats republicanes de Madrid, que van proclamar la República, van erigir un govern provisional presidit per Zamora i van enviar emissaris a Barcelona per negociar. Finalment, van canviar el nom pel de Govern Provisional de la Generalitat de Catalunya a l'espera de redactar un estatut d'autonomia per a Catalunya.

La Constitució de 1931

L'objectiu principal del Govern Provisional era dotar Espanya d'una nova constitució. El juny de 1931 es va celebrar la primera volta de les eleccions per escollir les corts constituents. La Constitució definia la República Espanyola com un estat integral que permetia que les regions poguessin tenir autonomia. Apostava per un sistema democràtic (sobirania popular, sufragi universal, dret de vot a les dones) i pels drets i llibertats. El poder legislatiu requeia en un parlament unicameral, i l'executiu era exercit pel govern i el president de la República. El Tribunal de Garanties Constitucionals va ser una de les aportacions de la Constitució; tenia com a missió garantir els drets dels ciutadans i vetllar per la constitucionalitat de les lleis. L'apartat més conflictiu van ser els articles que feien referència a la religió. Espanya deixava de tenir una religió oficial, l'Església perdia el suport econòmic, se secularitzaven els cementiris i es dissolien els ordes religiosos. Conseqüència: alguns sectors van girar l'esquena a la República.

La situació del camp espanyol

Una de les prioritats de la República era millorar la situació del camp espanyol, convertint els pagesos en propietaris del camp. L'analfabetisme era elevadíssim i la situació de pobresa, extrema. Els latifundistes es mostraven contraris a col·laborar amb el règim republicà. La Federació Nacional de Treballadors de la Terra de la UGT va aconseguir molts afiliats, i la CNT va ser popular entre els pagesos jornalers andalusos. La crisi econòmica del crac del 29 va perjudicar la situació agrària: va augmentar l'atur i va davallar la demanda de feina, i els fluxos migratoris es van aturar.

Primeres actuacions al camp

El Govern Provisional va adoptar mesures per evitar una insurrecció agrària, com ara els decrets agraris del socialista Caballero. Cal destacar: la instauració de la jornada de 8 hores, la prohibició de cancel·lar contractes d'arrendament i l'obligació de contractar pagesos del mateix municipi. Es va crear una comissió per a un projecte de llei de reforma agrària, però tot va ser objecte de polèmiques.