La Segona República Espanyola: Reformes, Crisi i Conflicte (1931-1936)

Descentralització de l'Estat

L'objectiu de la República era permetre que les nacionalitats més històriques poguessin autogovernar-se. Primer va ser Catalunya amb la Generalitat de Catalunya. Després, el País Basc, on el PNB i els carlins van redactar un projecte d'Estatut, que no es va aprovar per ser poc democràtic i incompatible amb la Constitució. Al 1936 sí que es va aprovar l'autogovern gràcies a l'apropament als republicans per part del PNB.

Reformes d'Ensenyament

Es van construir moltes escoles, obligatòries i gratuïtes, laiques, amb noves places de mestres. Es va produir una guerra escolar entre republicans i conservadors per la reforma. Es pretenia apropar la cultura als pobles amb biblioteques ambulants, xerrades i teatre.

Crisi Republicana

A causa de la crisi del 1929, la lentitud de les reformes i la inefectivitat, l'oposició dels conservadors i la desconfiança dels empresaris van provocar intents de revolució de la UGT i la CNT. Va incrementar la violència política fins al 1933, quan es van celebrar eleccions generals. A les eleccions hi ha un gir transcendental: la dreta guanya la centredreta i a Catalunya la Lliga Catalana. La CEDA de Gil Robles ofereix els seus diputats a canvi de supervisar les reformes del primer bienni.

Reformes del Govern Conservador

Es frena la reforma agrària retornant les terres a la noblesa i s'abaixen els sous dels jornalers. S'estableix un pressupost de culte i clero. Es redueix el pressupost d'educació i es destitueixen membres republicans de l'ajuntament. Hi ha un enfrontament contra catalans i bascos. A Catalunya, el 1934, a causa de l'oposició a les reformes agràries del govern conservador i l'amenaça de pèrdua d'autonomia i pressupostos, s'estableix una vaga general. Finalment, el govern va declarar l'estat de guerra a Catalunya, amb una repressió molt dura.

Radicalització i Violència Política

El gir conservador va produir una radicalització del PSOE i la UGT, fent vagues generals pacífiques. Això va fer que la CEDA volgués endurir l'ordre públic i social mitjançant l'entrada al govern, i acaba obtenint tres ministeris. El 1934 hi ha una altra vaga en grans ciutats i a Astúries per part dels miners, però és sufocada per Franco, amb una repressió molt dura.

Crisi del Govern i Eleccions de 1936

El 1935 es forma el govern de la CEDA i Lerroux amb Franco com a cap de l'Estat Major. Es presenta un projecte per reformar la Constitució. Els escàndols de corrupció i la pèrdua de suport fan que Alcalá-Zamora convoqui eleccions el 1936.

Victòria del Front Popular i Augment de la Tensió

El 1936 l'esquerra s'uneix per formar una gran coalició, el Front Popular. El Front d'Esquerres a Catalunya es basava en recuperar l'Estatut, i comptava amb el suport de la CNT. La dreta reacciona formant el Front Català d'Ordre, i a Espanya s'anomena Bloc Nacional, però no són capaços d'organitzar-se bé. A les eleccions del 36, el Front Popular guanya i a Catalunya arrasa ERC. El nou govern queda format només per republicans. Es restableix el programa pactat i es recupera l'Estatut d'Autonomia, i retornen els obrers acomiadats per les vagues. Això no és ben rebut per la dreta. La situació política i social és conflictiva i deriva en violència. Falange forma patrulles en contra de líders esquerrans. Oficials de l'exèrcit planifiquen un aixecament liderat per Sanjurjo i Mola. El 1936 mor Calvo Sotelo i s'inicia la Guerra Civil des del Marroc.