La Segona República Espanyola: Reformes, Crisi i Radicalització (1931-1936)

Reformes i Reaccions (1931-1933)

Voluntat Reformista i Crisi del 29

Divisió entre esquerres i dretes davant la crisi del '29 i la burgesia. Aixecament militar sense convocatòria d'eleccions, mantenint les mateixes Corts i president.

Regular el Món del Treball i Reformes Clau

Educació pública. Reforma militar: exèrcit lligat a la monarquia. Reducció d'efectes de la crisi: limitar autonomia i reduir pressupost, aixecament militar, resistència africanista.

Reforma religiosa: laïcisme, divorci i matrimoni civil, control de l'ensenyament religiós, llibertat d'exercici de distintes confessions, supressió de les assignatures estatals a l'Església. Provoca males relacions. Llei de congregacions religioses, tancament de centres el 1933.

Reforma agrària: Llei de Reforma Agrària (IRA), expropiació sense compensacions de grans latituds, expropiacions amb indemnitzacions. Modernització i tecnificació del camp. Camperols frustrats. El 1933, la reforma queda congelada. El 1935, s'aprova la Llei de Contrareforma Agrària.

Reforma autonòmica: Respondre a les reivindicacions catalanes. Macià proclama la república, que és anul·lada. Generalitat provisional. Estatut de Núria: referèndum a Catalunya amb un 75% de participació i un 99% de vots a favor, 400.000 signatures de dones. Parlament espanyol hostil. Estatut català aprovat el 1932.

Crispació i Radicalització (1933-1934)

Frustració i Radicalització

Frustració de les expectatives. Radicalització de l'anarquisme. Llei de Defensa de la República (1931). Fets de Casas Viejas: afusellats i cremats. Socialistes radicalitzats (PSOE, Largo Caballero).

Reorganització de la Dreta

Falange Española (1933), José Antonio Primo de Rivera. Partido Radical, Lerroux. CEDA (1933), Gil Robles. Niceto Alcalá Zamora dissol les Corts i convoca eleccions el novembre de 1933.

El Bienni Negre (1933-1935)

Vot Femení i Divisió de les Esquerres

Gran mobilització de la dreta. Divisió de les esquerres. La CNT fa campanya per l'abstenció, cosa que desmobilitza votants d'esquerres.

La CEDA al Govern i la Reacció de les Esquerres

Por al model alemany. El 6 d'octubre de 1934, a Astúries, hi ha un moviment revolucionari: UGT + CNT + Comunistes, Comitè Regional de l'Aliança Obrera. Es van situar a les conques mineres: Mieres, Avilés, Gijón, centre d'Oviedo. Comunicacions i producció socialitzada, repressió contra enemics republicans. Repressió del govern central, exèrcit colonial amb Franco, 1.000 morts insurrectes i 300 entre els militars.

El 6 d'octubre de 1934, a Barcelona, Companys (president de la Generalitat) proclama l'Estat Català, però queda aïllat sense suport. El govern central declara l'estat de guerra i ocupa la Generalitat. Domènec Batet actua de conciliador. 27.000 detencions. Azaña és empresonat. Companys i membres del seu govern són traslladats al vaixell presó Uruguay.

Neutralització de les Reformes

Partido Radical + CEDA neutralitzen l'etapa reformista. Suspensió de l'Estatut de Catalunya. El 1935, s'aprova la llei de contrareforma. Oficials antirepublicans són col·locats a l'exèrcit. Franco és nomenat cap de l'Estat Major. Premsa de dretes. Corrupció, cas Estraperlo. Niceto Alcalá Zamora, per por a un cop d'estat, forma govern amb Manuel Portela Valladares. Dissolució de les Corts i convocatòria d'eleccions pel 16 de febrer de 1936.