La Segona República Espanyola: Reformes i Front Popular

1. El bienni reformista (1931-1933)

La política de reformes, desenvolupada especialment durant el bienni d’esquerres, la va impulsar el govern de Manuel Azaña. Van pretendre modernitzar i equiparar Espanya amb els països europeus més avançats.

3.1. Reformes sociolaborals i qüestió agrària

L’arribada de la República va comportar per al conjunt dels treballadors l’aprovació d’una nova legislació sociolaboral, l’artífex principal de la qual va ser el socialista Largo Caballero. Pretenia millorar i dignificar la situació dels treballadors del món rural i urbà.

La Llei de Reforma Agrària del 1932 va ser el projecte de més envergadura. El seu objectiu era crear una classe mitjana rural, propietaris de les seves explotacions. La llei permetia expropiar sense indemnització les terres d’una part de la noblesa (els Grans d’Espanya, com la Casa d'Alba).

L’aplicació d’aquesta llei es va encarregar a l’Institut de la Reforma Agrària (IRA). Les complexitats legals i les limitacions pressupostàries van convertir la reforma en una decepció: al final del 1933 només s’havien establert poc més de 4.000 pagesos, pels 60.000 previstos. Això va generar frustració i el rebuig rotund dels grans propietaris agrícoles.

3.2. Església i laïcisme

Un dels primers objectius va ser limitar la influència de l’Església. La Constitució va estipular la no-confessionalitat de l’Estat, la llibertat de culte i la supressió del pressupost de culte i clero. La Llei de Congregacions va limitar la possessió de béns als ordes religiosos. L’enfrontament més greu es va produir amb els jesuïtes, que van ser dissolts. Aquestes polítiques van provocar una forta polèmica i l'expulsió del cardenal Segura i del bisbe de Vitòria.

3.3. La reforma militar

Es pretenia assegurar l’obediència al poder civil i modernitzar l’exèrcit:

• Llei de Retir de l’Oficialitat: Retir voluntari amb condicions econòmiques.
• Tancament de l'Acadèmia Militar de Saragossa.
• Clausura de les capitanies generals.

La reforma va ser rebuda com una agressió. Al cap de quinze mesos, el general Sanjurjo va protagonitzar un cop d'estat fallit, la “Sanjurjada”.

3.4. La descentralització de l’Estat

Catalunya va ser la primera regió a accedir a l’autonomia amb la recuperació de la Generalitat. Al País Basc, el procés es va retardar per l'oposició al projecte confessional, aprovant-se finalment l'octubre del 1936. A Galícia, el procés va ser més lent i no es va arribar a aprovar per l'esclat de la Guerra Civil.

3.5. La promoció de l’ensenyament i la cultura

Es van construir milers d’escoles basades en l'escola única, obligatòria, gratuïta i laica. Es va introduir la coeducació i es va suprimir la separació per sexe. Els mestres van esdevenir elements essencials per difondre els ideals del nou règim.

2. El nou règim republicà i la Constitució del 1931

La Constitució, aprovada el desembre del 1931, tenia un caràcter democràtic i progressista:

• Sobirania popular i Corts unicamerals.
• Divisió de poders amb un president de la República (mandat de 6 anys).
• Reconeixement de drets i llibertats, igualtat davant la llei i no-discriminació.
• Sufragi universal: vot a partir dels 23 anys, incloent per primera vegada les dones.
• Laïcitat de l'Estat, matrimoni civil i divorci.

6. El Front Popular (1936)

6.1. La polarització electoral

L'esquerra va formar el Front Popular (a Catalunya, Front d'Esquerres). El seu programa incloïa l'amnistia, el restabliment de l'Estatut i la Llei de Contractes de Conreu. La dreta es va agrupar en el Bloque Nacional (CEDA, monàrquics, etc.).

6.2. La victòria del Front d'Esquerres

El Front Popular va guanyar les eleccions del febrer de 1936. Manuel Azaña va ser nomenat president de la República i Casares Quiroga, cap del govern.

6.3. L'etapa del Front Popular

El nou govern va decretar l'amnistia, la readmissió d'obrers acomiadats el 1934 i el restabliment de la Generalitat. Tanmateix, el clima de violència social va augmentar amb vagues i ocupacions de terres.

6.4. La preparació del cop d'Estat

Oficials de l’exèrcit, liderats pel general Mola, van planificar un aixecament armat. L’assassinat de José Calvo Sotelo el 13 de juliol de 1936 va accelerar la insurrecció militar, que va començar el 17 de juliol al Marroc, donant origen a la Guerra Civil.