La Segona República i la Guerra Civil Espanyola

El Bienni Reformista (1931-1933)

El nou govern es va imposar modernitzar el país en un sentit democràtic, laic i descentralitzat:

Les reformes republicanes

• Modernització democràtica, laica i descentralitzada.
• Reforma militar: Retirs, control civil, substitució de comandaments.
• Reforma religiosa i educativa: Reducció de la influència de l'Església, promoció de l'educació pública laica.
• Reforma territorial: Descentralització, estatuts d'autonomia, governs autònoms.
• Reforma agrària: Fi del latifundisme, atur de jornalers, augment de la capacitat adquisitiva dels pagesos.

L'oposició a les reformes

• Els sectors conservadors s'hi van oposar i els sectors obrers i pagesos es van radicalitzar davant de la lentitud d'alguns canvis.
• Oposició dels grans propietaris agraris, la jerarquia de l'Església catòlica, una part de l'exèrcit i sectors de les classes altes i mitjanes.
• Cop d'Estat fallit del general Sanjurjo (1932) i creació de la CEDA.
• Sorgiment de la Falange Española.
• Els monàrquics i els carlins es van unir a l'oposició.
• Radicalització de la UGT i aixecaments anarquistes (ex. Casas Viejas, 1933).

La Catalunya Republicana

La Generalitat provisional

• Triomf d'Esquerra Republicana a les eleccions del 1931. Proclamació de la República Catalana dins la Federació Ibèrica per Francesc Macià.
• Creació de la Generalitat provisional i aprovació de l'Estatut d'Autonomia el 1932.

L'Estatut d'Autonomia del 1932

(Estatut de Núria retallat a Madrid, 1931)

• Aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya reconeixent-la com a regió autònoma dins d'Espanya.
• Creació de les institucions autònomes: Parlament, Consell Executiu, President.
• Justícia centralitzada a Madrid amb Tribunal de Cassació a Catalunya.
• Català i castellà com a llengües oficials.

Les forces polítiques

• Esquerra Republicana dominava amb Companys i Macià.
• Lliga Regionalista a la dreta, Acció Catalana Republicana i Unió Democràtica de Catalunya al centre.
• Sindicalisme anarquista (CNT) i partits marxistes (POUM, PSUC).

L'obra de la Generalitat

• Continuació de l'obra de la Mancomunitat: agricultura, protecció social, educació, llengua catalana.
• Creació d'institucions catalanes d'administració.
• Millora en condicions laborals i salarials, educació, promoció de la llengua catalana.

El Bienni Conservador (1933-1936)

• Desmantellament de reformes del bienni anterior.
• Eleccions guanyades per la dreta, Lerroux president amb suport de la CEDA.

Les revoltes del 1934

• Hi va haver una remodelació del govern, que va donar entrada a tres ministres de la CEDA. Això va encendre l'esclat de revoltes a tot el país, especialment a Astúries i Catalunya, que van ser durament reprimides.
• A Astúries, la revolució va tenir un caràcter més social.
• A Catalunya, va ser el mateix president Lluís Companys qui va encapçalar la insurrecció, proclamant l'Estat Català dins de la República Espanyola. La rebel·lió va ser sufocada.

El Front Popular (1936)

• Desavinences al govern i escàndols de corrupció porten a eleccions.
• Guanya el Front Popular amb Azaña com a president.

La preparació del cop d'Estat

• Divisió entre esquerres i dretes, tensions creixents. Radicals d'esquerres propugnen revolució social.
• Extremistes de dretes defensen cop d'Estat per posar fi a la República i reformes. Cop d'Estat G. Mola - Sanjurjo - Franco.

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Causes profundes

• La Guerra Civil espanyola es deu a la resistència de les classes altes a perdre els seus privilegis, malgrat les greus desigualtats socials i econòmiques del país.
• Espanya era majoritàriament agrícola amb una escassa industrialització i una democràcia limitada.
• El moviment obrer exigia reformes, alguns cercant la revolució.
• La tradició d'intervenció militar en la política espanyola va contribuir al clima de desestabilització.

Causes immediates

• La Segona República va enfrontar oposició per les seves reformes i tensions entre els diferents sectors polítics.
• Actes de violència van augmentar les tensions i el cop d'estat va ser el punt àlgid.

Cop militar i inici de la guerra:

• El cop d'estat del 18 de juliol va fracassar en enderrocar el govern, dividint el país en dues zones.

Fases de la Guerra

Avanç dels sublevats cap a Madrid (juliol-novembre 1936)

• Després del cop d'estat fallit, els sublevats liderats per Franco intenten conquerir Madrid, però són desviats per l'assetjament a Toledo.
• El govern republicà es trasllada a València, mentre Madrid resisteix els atacs aeris.

Lluita prop de Madrid i ocupació del Nord (desembre 1936 - octubre 1937)

• Els sublevats centren els seus esforços en conquerir el nord i nord-oest, ocupant el País Basc, Santander i Astúries.
• Bombardejos a Gernika i batalles com Jarama i Guadalajara són característiques d'aquesta fase.

Avenç cap al Mediterrani (novembre 1937 - juny 1938)

• L'exèrcit republicà mostra millor professionalització, però la falta de suport internacional debilita la seva posició.
• Els sublevats, amb ajuda italiana, aïllen Catalunya dels altres territoris republicans avançant cap al mar Mediterrani.

Batalla de l'Ebre i final de la guerra (juliol 1938 - abril 1939)

• La batalla de l'Ebre representa un punt d'inflexió. Malgrat alguns èxits republicans inicials, la derrota és inevitable.
• Franco aprofita la victòria per llançar una ofensiva decisiva a Catalunya, culminant amb la caiguda de Barcelona i la rendició republicana.
• La guerra acaba l'1 d'abril de 1939 amb l'entrada de les tropes franquistes a Madrid.

Evolució Política a les Dues Zones

• Major unitat política a la zona rebel sota Franco.
• Divisions polítiques complicaven la defensa a la zona republicana.

Diferències entre els Bàndols

El bàndol de l'esquerra va ser conegut com a bàndol republicà i estava format pel govern que hi havia hagut fins a aquell moment, juntament amb sindicats, comunistes, anarquistes i molts obrers i pagesos. Al bàndol contrari, el nacionalista, es trobava la part rebel de l'exèrcit més professional i unificat dels sublevats, la burgesia, els terratinents i, per generalitzar, les classes més altes. Per diferents motius estretament lligats al context europeu de l'època, el bàndol republicà va estar recolzat per la Unió Soviètica i per les democràcies europees, mentre que el bàndol nacionalista va tenir el suport dels governs feixistes d'Alemanya i d'Itàlia, la qual cosa va suposar que aquest bàndol estigués millor armat que el contrari.

La Repressió a la Rereguarda

Ambdós bàndols van recórrer a la repressió, amb execucions i persecucions polítiques, especialment els republicans després de la guerra.

Conseqüències de la Guerra Civil

• Elevat nombre de víctimes humanes, exiliats, penúries econòmiques i socials.
• Dictadura de Franco dura prop de quaranta anys com a resultat.

Requetés:

Milícia carlina i tradicionalista de la dreta espanyola que va combatre en el bàndol nacionalista durant la Guerra Civil Espanyola. Eren catòlics conservadors, monàrquics i partidaris de la restauració dels privilegis de l'Església Catòlica.

Milicians:

Durant la Guerra Civil Espanyola, els milicians eren membres de milícies populars formades per ciutadans que es van unir per lluitar en defensa de la República. Aquests milicians, en la seva majoria civils sense experiència militar prèvia, van jugar un paper important en la defensa de les zones controlades pels republicans contra els atacs de les forces franquistes.

Alzamiento Nacional:

En castellà, "alzamiento nacional" significa "aixecament nacional". Aquest terme fa referència a la insurrecció militar liderada pel general Francisco Franco el 18 de juliol de 1936 contra el govern republicà espanyol, que va marcar l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Aquest alçament va comptar amb el suport de diversos sectors conservadors, monàrquics i feixistes, i va donar lloc a una lluita armada per prendre el control del país.

Legió Còndor:

La Légion Condor (Legió Còndor) era una unitat militar alemanya enviada per Adolf Hitler per ajudar a les forces franquistes durant la Guerra Civil Espanyola. La Legió Còndor va participar en nombroses operacions de suport aeri a les tropes de Franco, inclosos bombardejos contra poblacions civils i ciutats republicanes.

CEDA:

Va ser un partit conservador catòlic durant la Segona República Espanyola (1933-1936). Defensava l'ordre i la religió catòlica, oposant-se a les reformes agràries. Va tenir una notable influència política i va formar part del govern entre 1933 i 1936, fins a la seva dissolució durant la Guerra Civil.

“Macrocefàlia” militar:

L'exèrcit tenia un grup excessiu de jefes en relació a la tropa (soldats) de l'exèrcit.

Falange Española Tradicionalista y de las JONS:

La Falange Española Tradicionalista y de las JONS va ser un moviment polític espanyol fundat per José Antonio Primo de Rivera el 1933. La Falange va defensar un ideari feixista i nacional-sindicalista, i va ser un dels principals suports del bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola.

Refugi antiaeri:

Durant la Guerra Civil Espanyola, els refugis antiaeris eren llocs on la població civil es refugiava durant els atacs aeris per protegir-se dels bombardejos. Aquests refugis podien ser construccions subterrànies, trinxeres, caves o altres llocs que proporcionessin protecció contra els bombardejos enemics.