La Segona República, Guerra Civil i Franquisme a Catalunya

La Segona República: Reformes i Conflictes

Reforma Agrària i Latifundisme (1932)

La reforma agrària va ser una de les mesures més ambicioses de la Segona República. L'objectiu principal era redistribuir la terra i posar fi al latifundisme, un sistema en què unes poques famílies posseïen la major part de les terres agrícoles mentre molts pagesos vivien en la pobresa. La Llei de Reforma Agrària de 1932 volia expropiar terres sense conrear per distribuir-les entre els jornalers. Tot i les bones intencions, l'aplicació va ser lenta i va provocar l'oposició dels grans propietaris i dels sectors conservadors.

Emancipació Femenina i Drets a la República

La Segona República va representar un gran avenç en els drets de les dones a Espanya. El 1931 es va reconèixer el dret al sufragi femení, gràcies a figures com Clara Campoamor, que van defensar la igualtat política. També es van aprovar lleis per permetre el divorci, millorar l’accés a l’educació i a llocs de treball abans reservats només als homes. Tanmateix, encara hi havia molta resistència social i política a la igualtat plena.

Sis Punts Fonamentals de la Constitució de 1931

La Crisi de 1934 i el Camí cap a la Guerra

La Revolució d'Octubre de 1934

L'octubre de 1934, després que la dreta entrés al govern, es van produir revoltes obreres. A Astúries, els miners socialistes van organitzar una insurrecció armada. Durant dues setmanes, van controlar algunes zones, però l'exèrcit, comandat per Franco, va reprimir brutalment el moviment.

A Catalunya, el president Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins d'una República Federal Espanyola. El govern espanyol va respondre suspenent l'autonomia catalana i empresonant Companys i altres membres del govern.

Manuel Azaña: Polític Clau de la República

Manuel Azaña va ser un dels polítics més importants de la Segona República. Intel·lectual, escriptor i defensor del laïcisme, va ser ministre de Guerra, president del govern i, finalment, president de la República. Va impulsar reformes per modernitzar l’Estat espanyol: reduir el poder de l’exèrcit, la influència de l’Església i fomentar l’educació. Va intentar mantenir la República unida durant la Guerra Civil, però va morir a l’exili després de la victòria franquista.

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Fases de la Guerra Civil

La Guerra Civil Espanyola va tenir quatre fases principals:

• Juliol-Novembre 1936: Cop d'estat fracassat i inici de la guerra. Els colpistes no aconsegueixen controlar tot el territori.
• 1937: Batalles del Jarama i de Guadalajara. Els franquistes prenen el País Basc i avancen cap a l’est.
• 1938: Gran ofensiva franquista a l’Ebre. Batalla decisiva on les forces republicanes són vençudes.
• 1939: Caiguda de Catalunya i entrada a Madrid. L'1 d’abril Franco proclama la fi de la guerra.

Les Brigades Internacionals

Van ser grups de voluntaris antifeixistes vinguts de tot el món per defensar la República. Procedien de més de 50 països i van lluitar en batalles importants com la del Jarama, Guadalajara i l’Ebre. Tot i la seva ajuda, la República no va poder resistir la força dels franquistes, que estaven recolzats militarment per l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista.

El Franquisme: Repressió i Dictadura

La Repressió Franquista a Catalunya

Un cop guanyada la guerra, el règim franquista va aplicar una dura repressió a Catalunya. Es va abolir l’autonomia, es va prohibir l’ús públic del català i es van clausurar institucions com la Generalitat. Milers de persones van ser empresonades, afusellades o van haver de marxar a l’exili. La cultura catalana va ser silenciada durant dècades.

A Catalunya, la repressió va tenir un fort component cultural i polític. Es van suprimir els drets polítics i civils, es van perseguir les institucions catalanes i l’ús de la llengua. El president Lluís Companys va ser executat el 1940 després de ser capturat per la Gestapo i entregat a Franco. Molts intel·lectuals i polítics van haver de marxar a l’exili. El franquisme va voler esborrar la identitat catalana.

L'Oposició al Règim Franquista

Durant la dictadura, l’oposició era durament perseguida. Tot i això, comunistes, socialistes, nacionalistes catalans i bascos, i anarquistes van continuar lluitant en la clandestinitat o a l’exili. A partir dels anys 60, es van unir nous moviments obrers, estudiantils i intel·lectuals. La lluita per la democràcia es va intensificar fins a la mort de Franco el 1975.

Conceptes Clau de la República i la Dictadura

• Pacte de Sant Sebastià (1930)

  Acord entre republicans, socialistes i catalanistes per posar fi a la monarquia d’Alfons XIII i proclamar la República. Va ser el primer pas cap a la Segona República, proclamada l’abril de 1931.

• El Front Popular (1936)

  Coalició electoral de partits d’esquerres (republicans, socialistes, comunistes) que va guanyar les eleccions de febrer de 1936. Defensava la República i les reformes socials.

• Llei de Reforma Agrària (1932)

  Llei aprovada el 1932 per redistribuir les terres dels grans terratinents entre els pagesos. Es volia acabar amb la pobresa rural i el latifundisme, però va tenir poca aplicació.

• Lluís Companys

  Polític d'ERC i president de la Generalitat entre 1934 i 1940. Va proclamar l’Estat Català el 1934 i va ser empresonat. Durant la guerra, va defensar l’autogovern català. Va ser capturat pels nazis i executat per Franco.

• Contractes de Conreu

  Llei catalana que protegia els pagesos arrendataris, permetent-los treballar i mantenir la terra. Va ser anul·lada pel Tribunal Suprem, fet que va causar tensions entre Catalunya i el govern central.

• Definició de Feixisme

  Ideologia autoritària, ultranacionalista i antidemocràtica. S’oposa al comunisme i defensa el lideratge únic, la repressió de l’oposició i l’exaltació de l’Estat. Exemples: Mussolini (Itàlia), Hitler (Alemanya).

• Semblances del Franquisme amb Règims Feixistes

  El franquisme compartia característiques amb el feixisme: autoritarisme, repressió, censura, culte al líder, nacionalisme extrem i un partit únic (Falange).

• Sistema Judicial i Corrupció en el Franquisme

  El sistema judicial no era independent. Els tribunals estaven controlats pel règim i servien per castigar els dissidents. La corrupció era comuna, però no perseguida dins del cercle franquista.

• Les Dones sota el Règim Franquista

  El franquisme va relegar les dones a un paper domèstic. No podien obrir comptes ni treballar sense permís del marit. L’educació les preparava per ser mares i mestresses de casa. Es va eliminar el divorci i es va imposar la moral catòlica.

• La Societat Catalana sota el Franquisme

  La societat catalana va patir una dura repressió política, cultural i lingüística. Es va prohibir el català a les escoles i institucions. Es va viure una dictadura de la por, amb censura, delacions i exili de milers de persones.