Respiració amb ranera

Clasificado en Medicina y Ciencias de la salud

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,41 KB

Símptomes comuns en fisiologia respiratòria Dispnea La dispnea és una sensació (per tant, subjectiva) de falta d'air e pot tenir molts significats, des de problemes físics a problemes psicològics i descriurem els diferents significats que tenen en relació amb cada fisiopatologia en concret, se sol classificar en tres tipus principals: dispnea a grans esforços que, fins a cert punt, és fisiològica; dispnea a mitjans o petits esforços i dispnea de repòs. Dolor És una sensació (novament subjectiva) desagradable, modulada per l'escorça cerebral i provocada per l'estimulació de receptors nerviosos que al final la transmeten a l'escorça cerebral. és important registrar-ne la localització, si s'irradia o no, si està relacionat amb la postura, amb l'esforç, amb el moviment; observar-ne la durada, la periodicitat; si és continu o intermitent, sord, abrasant, urent. dolor en punta de costat, que sol estar associat a processos inflamatoris de les pleures i que es caracteritza per aparèixer i tallar la respiració bruscament en inspirar l'aire la qual cosa atura la respiració. Una sensació de punyalada retroesternal pot significar la producció d'un pneumotòrax. Una çoïssor traqueal amb tos pot significar intoxicació per gasos o aspiració traqueal de contingut distint a l'aire, per exemple: menjar, aigua. Signes comuns en fisiopatologia respiratòria Cianosi Consisteix en una coloració blavosa de la pell i/o mucoses que es produeix quan, a la sang, hi ha una taxa de més de 5 g/dL d'hemoglobina reduïda (desoxigenada). La cianosi pot anar associada a falta d'oxigen en sang (hipoxèmia) o no. Dos tipus: cianosi central, provocada per una dessaturació de l'hemoglobina en els capil·lars pulmonars i en la qual, per tant, la sang ja arriba als teixits dessaturada d'oxigen. cianosi perifèrica. En aquest cas es produeix un descens de flux sanguini en els capil·lars dels teixits, als quals o bé no arriba la sang suficient o es queda estancada (estasi sanguínia), i circula més lentament amb la qual cosa els teixits extrauen més oxigen del normal.

Hipercàpnia Consisteix en un valor de la pressió parcial arterial d'anhídrid carbònic (Ço2) superior a 45 mmHg. La pell i les mucoses solen adquirir un color entre rosat i rubicund quan no hi ha cianosi simultània. Generalment, és a causa d'un dèficit en l'eliminació de Ço2 més que en un augment de la seva producció. La hipercàrbia duu una sèrie de conseqüències greus. Significats de la temperatura de la pell Una pell freda i seca pot ser un signe d'insuficiència circulatòria, mentre que una pell freda i humida sol ser signe de vasoconstricció (activitat del sistema nerviós simpàtic). Una pell amb una temperatura superior a 37º C és el signe denominat febre» i sol respondre a una infecció o a una destrucció tisular (per exemple, en cremats) Tiratge És l'ús dels músculs accessoris per respirar (escalens i esternoclidomastoïdals). Denota dificultat respiratòria. Encefalopatia: es un asunto de sensibilidad neurologica cuando hay acumulacion de Ço2 hay alteraciones neurologicas. Excitacion confusion estupor arreactividad coma. Patrons respiratoris Hom diu que hi ha eupnea quan la respiració és compassada i té una freqüència de 12-20 respiracions per minut (rpm). L'ortopnea consisteix en un tipus de dispnea que impedeix el pacient estar tombat i l'obliga a mantenir el tòrax alçat (assegut o dret). Es denomina hipopnea o hiperpnea una disminució o un augment de la profunditat de la respiració respectivament. Es denomina hipoventilació o hiperventilació una regeneració de l'aire alveolar inferior o superior a les necessitats de l'individu. Respiració de Kussmaul: patró caracteritzat per una major profunditat i freqüència en la respiració. Sol respondre a una situació fisiopatològica d'acidosi metabòlica. Respiració de Cheyne Stokes: seqüències d'hiperpnea i apnea alternades. Hay una lesion en la tija cerebral. Respiració de Biot consisteix en patrons desorganitzats entre els quals hi ha períodes d'apnea. Lesiones en la protuberancia o bulbo raquideo meninguitis. Respiració atàxica. Patró desorganitzat. Sol implicar lesions bulbars.

Entradas relacionadas: