La Restauració Borbònica (1874-1923): Sistema, Bipartidisme i Constitució de 1876
Clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,85 KB
La Restauració borbònica
El gener de 1874, el general Arsenio Martínez Campos va proclamar a Alfons XII com a rei d'Espanya, posant fi a sis anys de règim revolucionari després de la caiguda d'Isabel II i la Revolució Gloriosa de 1868. La Restauració va durar fins al cop d'estat de Primo de Rivera el 1923.
Les bases del sistema
Antonio Cánovas del Castillo va definir les bases ideològiques, socials, institucionals i jurídiques del sistema, amb l'objectiu d'allunyar els perills que havia provocat el fracàs del règim isabelí. Es proposava separar l'exèrcit del poder polític i pacificar el país, a més d'aconseguir estabilitat política. L'organització del sistema es basava en un bipartidisme que seguia el model britànic, i en l'aprovació d'una Constitució flexible perquè pogués adaptar-se als programes dels dos partits.
Bipartidisme
El Partit Conservador, liderat per Cánovas, representava els interessos de la burgesia latifundista i financera, i dels grups residuals de l'Antic Règim: l'aristocràcia, la jerarquia i els grups de pressió catòlics.
El Partit Liberal, liderat per Práxedes Mateo Sagasta, integrava la major part dels progressistes i alguns republicans i demòcrates moderats.
Les diferències ideològiques i polítiques entre tots dos partits eren mínimes: els liberals estaven més preocupats per les reformes socials i per l'educació i les llibertats, mentre que els conservadors defensaven més l'autoritat, l'ordre i els valors establerts.
La Constitució de 1876
Durant la Restauració, Cánovas va concentrar tot el poder. Per a ell, era necessària una Constitució que convocava eleccions amb sufragi universal masculí. La manipulació de les eleccions permetia als conservadors redactar la Constitució segons els seus interessos. S'inspirava en la Constitució de 1845, però incorporava aspectes de la de 1869.
- Sobirania compartida entre les Corts i la Corona.
- Corts bicamerals: Congrés i Senat.
- Reconeixement de drets i llibertats individuals.
- Reconeixement del catolicisme com a religió oficial.
El turno pacífico i el frau electoral
La idea de Cánovas es basava en el funcionament del turno pacífico, l'alternança pacífica dels dos partits dinàstics. El sistema polític no utilitzava procediments realment democràtics, i recorria al frau electoral. Els caciquins eren utilitzats pels partits, recorrent al compte de vots o a la coacció.
Les llistes de diputats s'establien de forma pactada entre els membres de l'alta burgesia i l'aristocràcia, constituint una oligarquia que monopolitzava els càrrecs polítics i administratius i els escons del Congrés. El frau electoral va ser una pràctica habitual dels dos partits que es van alternar durant tot el període de la Restauració.
El regnat d'Alfons XII
El regnat d'Alfons XII es caracteritzava per la no interferència de la monarquia en l'activitat política, la qual cosa contribuïa a l'estabilitat governamental i al mandat del Partit Conservador durant el període. El Partit Conservador va ser el que va dur a terme la tasca de pacificació militar i la redacció de la Constitució de 1876, destacant per l'aprovació de mesures restrictives orientades a intensificar el control de l'Estat sobre els drets establerts a la Constitució. La centralització administrativa es va fer patent, i l'afany codificador va permetre aplicar el mateix cos de lleis a tot el territori espanyol. La política interna del període va ser molt prudent i no hi va haver aïllament, de manera que es va construir una imatge de la monarquia espanyola..