La Restauració Borbònica, el Desastre del 98 i el Catalanisme

Conflicte Colonial i el Desastre del 98

Cuba: Guerra i Independència

• Guerra Gran (1868-1878): Grito de Yara i Pau de Zanjón. El general Martínez Campos signa un tractat que no garanteix ni la independència ni la prohibició de l'esclavitud.
• Guerra Xica (1879-1880): Successos menors.
• Guerra de la Independència de Cuba (1895-1898): Grito de Baire i aixecament en més de 35 localitats. Campos dimiteix.

Causes: Economia basada en el sucre (controlat pels EUA), política aranzelària restrictiva i el moviment independentista de José Martí. Espanya envia el general Weyler i 200.000 soldats, creant camps de concentració. El 1897, Sagasta atorga l'autonomia, però massa tard.

Filipines

Moviment independentista dirigit per Emilio Aguinaldo (1869).

Guerra Hispanoamericana

Els nacionalistes cubans s'alien amb els EUA. L'explosió del cuirassat Maine al port de l'Havana, provocada per una falla tècnica, serveix d'excusa per a la declaració de guerra. Finalitza amb l'ocupació de Manila.

Conseqüències del Desastre

Més de 50.000 soldats morts, majoritàriament per malalties tropicals. L'impacte econòmic inclou un gran deute públic i la pèrdua del mercat colonial, tot i que el retorn de capitals dels residents a les illes va impulsar la banca espanyola.

Conseqüències polítiques: Tractat de París. Espanya reconeix la independència de Cuba i cedeix Filipines, Puerto Rico i Guam als EUA. Alemanya compra les Carolines, les Mariannes i Palau. Espanya esdevé una potència de segon ordre.

Regeneracionisme: Moviment que busca reformes radicals, la creació de la Institució Lliure d'Ensenyament i el sorgiment de la Generació del 98.

La Restauració (1874-1931)

Restabliment de la monarquia sota la direcció de Cánovas del Castillo. El regnat d'Alfons XII posa fi a les guerres carlines.

Bases del sistema canovista

• Partit Conservador (Cánovas): Religiós, sufragi censatari, proteccionisme.
• Partit Liberal (Sagasta): Laic, sufragi universal, lliurecanvisme.

El sistema es basava en l'alternança pacífica (torn pacífic) i la Constitució de 1876, que establia la sobirania compartida entre el Rei i les Corts.

Caciquisme i falsejament electoral

El sistema es mantenia mitjançant el caciquisme i les tupinades (falsificació de censos i vots). L'abstenció era molt alta i la població analfabeta superava el 75%.

Forces de l'oposició

• Esquerra: Republicanisme (federal, progressista, centralista) i el PSOE (Pablo Iglesias).
• Dreta: El carlisme, amb forta presència a Navarra, País Basc i Catalunya.

Origen del Catalanisme Polític

Factors: Reivindicació de l'autogovern, identitat pròpia, industrialització i la necessitat d'una política econòmica proteccionista.

Opcions ideològiques

• Republicanisme federal: Valentí Almirall i el Centre Català.
• Tradicionalisme catòlic: Jacint Verdaguer i Torras i Bages.
• Catalanisme romàntic: Àngel Guimerà i els Jocs Florals.

L'Obrerisme i la Unió Catalanista

L'anarquisme evoluciona de la clandestinitat a la creació de la FTRE. La violència social (La Mano Negra, atemptats) porta a la repressió (Procés de Montjuïc). El socialisme s'organitza amb el PSOE i la UGT.

Bases de Manresa (1892)

Programa d'autogovern que reclamava la sobirania de Catalunya, l'oficialitat del català, competències educatives i judicials, i moneda pròpia.