La Restauració borbònica: Alfons XII i el Desastre del 98

La Restauració Borbònica: Regnat d'Alfons XII (1875-1885)

Alfons XII (1875-1885), fill d'Isabel II. El seu secretari, Cánovas del Castillo, escriu el Manifest de Sandhurst, que presenta el rei com a liberal.

El Sistema Polític de la Restauració (Cánovas)

• La nació espanyola com a pàtria i monarquia.
• Civilisme: el poder civil per sobre del militar.

• La Constitució del 1876: Caràcter Conservador

  • Sobirania compartida (Rei i Corts). El Rei té poder polític i participa en el govern.
  • Llibertats regulades per lleis i no directament per la Constitució. Sufragi universal masculí.
  • Corts bicamerals (Senat i Congrés dels Diputats). Estat confessional (catòlic).
• Bipartidisme i alternança de govern entre conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta). El Pacte del Pardo (1885), signat pels dos partits, assegura l'alternança en el govern.

Forces Polítiques Fora del Sistema

• Republicans: Vençuts en el Pronunciament de Sagunt (1874) de Martínez Campos. Els republicans estaven dividits (Castelar, Zorrilla, Pi i Margall, Salmerón), formant la Unió Republicana.
• Nacionalistes i socialistes (PSOE).
• Carlisme: Dividit entre els partidaris de Carles VII (que accepten el capitalisme i el liberalisme) i els partidaris de Ramón Nocedal (Partit Catòlic Nacional). Després de la mort de Carles VII, el moviment esdevé Jaumisme.

Corrupció del Poder i Fraus Electorals

• Es generava una crisi fictícia i es manipulaven les eleccions entre conservadors i liberals.
• Mètodes de frau:
  • Sufragi censatari.
  • Encasillado (enfrontar bons polítics amb dolents).
  • Manipulació i trampes electorals.
  • Caciquisme (influència social i econòmica, falsificació del cens, manipulació d'actes electorals, compra de vots).

Fets Polítics Destacats

• Acaba la Tercera Guerra Carlina (abolició del règim foral, amnistia i integració dels carlins de dretes).
• A Cuba se signa la Pau de Zanjón (1878): amnistia per als cubans empresonats, permís per a Cuba d'involucrar-se en política, abolició de l'esclavitud i reformes polítiques.

La Regència de Maria Cristina (1885-1902)

Maria Cristina, esposa d'Alfons XII i mare d'Alfons XIII. Durant la seva regència, es signa el Pacte del Pardo, la Llei del Jurat, la Llei Electoral, i es promulguen el nou Codi Civil i el Codi de Comerç.

El Desastre del 98

• Antecedents: Independència de la resta de colònies, Primera Guerra Cubana o dels Deu Anys (1868-1878), incompliment de la Pau de Zanjón, Guerra Chiquita.
• Causes: Política colonialista (que ofegava els interessos de la població cubana), malestar de la burgesia cubana pel control espanyol, nacionalisme, aranzels molt alts (que impedien la sortida de mercaderies).

• Desenvolupament de la Guerra Cubana: "El Grito de Baire"

  Insurrecció liderada per José Martí, Antonio Maceo i Máximo Gómez.

  1. Primera etapa: El govern envia un exèrcit amb Martínez Campos al front; combinació de repressió militar i negociacions.
  2. Segona etapa: Martínez Campos és substituït per Valeriano Weyler; concentració dels camperols cubans en pobles tancats, els exèrcits moren de fam, destrucció econòmica.
  3. Tercera etapa: Assassinat de Cánovas del Castillo. El govern liberal atorga a Cuba autonomia política, sufragi universal masculí, igualtat de drets i autonomia aranzelària.

• Intervenció dels EUA i Conseqüències del 98

  • Intervenció dels EUA: Acusació a Espanya per l'enfonsament del Maine. Aniquilació de la flota espanyola. Tractat de Pau de París (les tropes es retiren de Cuba, pèrdua de l'illa de Guam). Fi de l'Imperi ultramarí espanyol.

  • Conseqüències del Desastre del 98

    • Econòmiques: L'economia ressentida (caiguda del comerç, despeses de guerra). Pèrdua de les colònies.
    • Polítiques: Crítiques més abundants al sistema. Republicans rebutgen la monarquia, carlins critiquen les institucions liberals, socialistes demanen democràcia liberal, anarquistes volen acabar amb l'Estat amb vagues i atemptats, nacionalistes volen descentralització.
    • Crisi moral i ideològica: Polítics i societat s'adonen que Espanya és moribunda comparada amb la resta dels països industrials.
    • Militars: Desconfiança militar envers els polítics.
  • Generació del 98: Pessimisme, crítica a l'endarreriment, europeïtzació.