Restauració i Crisi a Espanya: Torn Pacífic, Pistolerisme i Regeneracionisme

El Torn Pacífic

Aquest model es basava en l’alternança de poder de dos grans partits dinàstics, un de conservadors i un de liberal, que van acceptar el torn pacífic com a mesura per posar fi als pronunciaments militars i buscar una estabilitat. Així, l’exèrcit va quedar subordinat al poder civil i es va establir que la seua funció era lluitar per la seguretat del país.

El Pistolerisme

Fenomen històric propi d’Espanya durant el regnat d'Alfons XIII, consistent en l’enfrontament armat entre patrons i sindicats. A les accions directes dels anarquistes, els patrons solien contestar amb el tancament de fàbriques i també amb la contractació d’assassins a sou per matar membres de les organitzacions obreres.

La Tupinada

Estratagemes emprades per l’oligarquia per aconseguir el triomf electoral. Aquestes anaven des de la falsificació de censos, incloent-hi persones mortes o menors d’edat, fins a l’anul·lació i desaparició d’actes desfavorables.

El Regeneracionisme

Corrent ideològica sorgida a Espanya a finals del segle XIX arran del “Desastre del 98”. Aquest moviment regeneracionista tenia com a objectiu posar en relleu els defectes del sistema de la Restauració i proposava una reforma profunda del sistema polític espanyol. Aquests propòsits varen ser perseguits tant per personalitats polítiques integrants dels partits del torn, com Maura o Canalejas, com per intel·lectuals com Joaquín Costa.

El Plebiscit

És un esdeveniment polític de consulta popular, en el qual una matèria determinada se sotmet a la decisió de la majoria a través d’un acte públic de votació. Es tracta d’un mecanisme de participació política freqüent als governs democràtics, l’objectiu del qual és brindar al poble l’oportunitat d’expressar la seua opinió en una matèria d’importància col·lectiva.

L'Anarquisme

L’àrea geogràfica en la qual es va desenvolupar va ser la mediterrània, Barcelona, Saragossa i la zona agrària d’Andalusia. Aquests últims es van agrupar en societats secretes i van actuar com a grups subversius. L’anarquisme va protagonitzar nombrosos episodis violents com, per exemple, la bomba al Liceu de Barcelona el 1893.

El Republicanisme

Era la tendència més identificada amb les demandes obreres, però a partir de 1874 els obrers es senten decebuts amb la política tradicional, a la qual consideren instrument de la burgesia, i tendiran cap a idees revolucionàries anarquistes i socialistes.

El Nacionalisme

És un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals. Es plasma com a ideologia política i moviment social. S’han oposat a aquest corrent de pensament diverses doctrines polítiques al llarg de la història, com l’absolutisme. Els corrents de pensament individualista com l’anarquisme i les ideologies de classe com el socialisme i el comunisme també s'hi han oposat.

Preguntes Clau

Pregunta 1: Font primària/secundària (text historiogràfic), naturalesa temàtica (política, econòmica, social, periodística, literària, historiogràfica), té caràcter jurídic? Cal destacar que és un text públic/privat. Comentar autor i data (constitució comissió constitucional).

Pregunta 2: El text pertany al nucli temàtic de la restauració i la seua crisi, en concret... , idees.