Resum de Bearn o la sala de les nines: Segona part

Segona part: La pau regna a Bearn

Capítol 1: El retorn de la serenitat

La segona part comença vint-i-dos anys després de l'accident de l'automòbil. Aquests anys han estat de molta pau i serenitat, només interrompuda per un viatge a Roma en companyia dels senyors. Per a ells, el temps ha transcorregut amb una placidesa perfecta, però no per a Joan Mayol. Dona Maria Antònia havia començat una vànova de ganxet i Don Toni es dedicava a escriure. Pocs dies el veien abans de dinar; Dona Francina era qui li portava l'esmorzar fins que, darrerament, l'havia substituït el jove Tomeu.

En Tomeu és un personatge clau, ja que contribuirà al desenllaç de la tragèdia. Té quasi vint-i-tres anys i s'acaba de casar amb la Caterineta, la cambrera de Dona Maria Antònia. Don Joan, abans de fer els vint anys, va ser ordenat sacerdot per petició de la senyora, tot i que no va exercir fins anys després. La vida a Bearn era rutinària: missa a les vuit, treball a l'arxiu i dinars on Don Toni explicava anècdotes dels seus viatges a París i Roma. Don Toni, despreocupat per l'economia en els seus darrers anys, va deixar que Dona Maria Antònia i Don Joan gestionessin les hipoteques.

Capítol 2: El Paradís i la Sala de les Nines

Joan Mayol recorda Bearn com un paradís, marcat per l'amabilitat de la senyora i els hàbits setcentistes de Don Toni. Explica l'anècdota de Madó Coloma, una dona pobra i digna que vivia amb una cabra i un gos anomenat Trinxet. Don Toni justifica a les seves Memòries la compenetració entre la seva dona i Madó Coloma per l'amor que ambdues senten pel seu entourage.

En aquest capítol s'esmenta la misteriosa Sala de les Nines. Don Joan descobreix un document sobre Don Felip de Bearn, un capità del segle XVIII que tenia l'afició de vestir nines, fet pel qual va ser expulsat de l'exèrcit. Don Toni amb prou feines en parla a les seves memòries, referint-se a l'efeminament com una "degeneració romàntica".

Capítol 3: El nou vicari i les idees modernes

Dona Maria Antònia creia que l'home és la mesura de totes les coses. Amb la mort de l'antic vicari, arriba Don Francesc, un jove amb tendències modernistes i "americanes" que la senyora considera perilloses. Don Toni i el nou vicari discrepen sobre el socialisme: el senyor creu que s'imposarà, mentre que el vicari ho veu com un caos. Malgrat la seva bondat, els senyors mantenien una distància de superioritat amb els pagesos, tot i que Don Toni sovint els ajudava econòmicament fins a perjudicar la seva pròpia hisenda.

Capítol 4: El sacrifici del pinar per anar a Roma

L'11 d'agost de 1883, Don Joan descobreix que estan talant els pins de S'Ull de Sa Font. En anar a avisar Don Toni, descobreix que el senyor els ha venut per finançar el viatge a Roma. Don Toni vol que Don Joan, com a sacerdot, conegui el Papa Lleó XIII. Malgrat que havien acordat no vendre'ls per pagar les hipoteques, la il·lusió del viatge s'imposa. Dona Maria Antònia, optimista, accepta el sacrifici.

Capítol 5: El viatge cap a l'eternitat

Després de mesos de preparació, aconsegueixen una audiència privada gràcies a Don Jacob Collera. El 2 de novembre s'embarquen en el vapor Le Lion de Louvre et de Belfort cap a Marsella. Don Joan se sent aclaparat pel luxe del vaixell i dels hotels. A Marsella, el capellà queda sorprès per l'ús de l'electricitat. Tot i que havien d'anar cap a Itàlia, Don Toni els enganya per fer una estada a París.

Capítol 6: El París de 1883

París fascina Don Joan. Dinant al luxós restaurant Vefour, reflexionen sobre el luxe i la pobresa. Don Joan viu amb la por de trobar-se amb Dona Xima, que resideix a la ciutat. El capellà reflexiona sobre l'herència espiritual dels Bearn i té un somni inquietant on Dona Xima li demana diners.

Capítol 7: L'incident del tramvia

Obsessionat per la visió de Dona Xima, Don Joan colpeja un agent de l'ordre en un tramvia en creure que l'ha vista. Acaba a comissaria, on el tracten de "príncep". Per solucionar l'incident, paga 100 francs. Don Toni comença a actuar de manera sospitosa, rebent trucades falses d'un tal senyor Garellano per poder escapar-se sol.

Capítol 8: L'aventura de l'aerosol

Don Toni demana 300 francs a Don Joan per a una "aventura". Tot i que el capellà sospita que es tracta de Dona Xima, descobreix que el senyor ha pagat per pujar a un aerosol amb els germans Tissandier. Dona Maria Antònia i Don Joan el veuen des de terra, desfent així els temors d'una infidelitat.

Capítol 9: La decadència de Dona Xima

Abans de marxar de París, Don Joan veu la vertadera Dona Xima: la seva bellesa ha desaparegut i es troba en plena decadència. Les autoritats franceses ordenen l'expulsió dels Bearn per haver-se fet passar per prínceps. Marxen de la ciutat creient, ingènuament, que els coixins vermells i l'atenció rebuda eren mostres de cortesia francesa.

Capítol 10: Roma i la desil·lusió

Roma decep els viatgers per la seva decadència comparada amb París. S'allotgen en una pensió modesta al Corso. Coneixen una dama misteriosa al Pincio, suposada cosina dels Barberini, que resulta ser una aristòcrata arruïnada. Don Joan mostra un caràcter més irascible i violent durant l'estada.

Capítol 11: Preparatius per a l'audiència

Reben la confirmació de l'audiència amb el Papa. Dona Maria Antònia decideix no anar a la privada i conformar-se amb la pública, deixant que Don Toni i Don Joan hi vagin sols. Don Toni es prepara preguntes intel·lectuals, considerant el Papa un home de gran saviesa.

Capítol 12: L'audiència amb Lleó XIII

El Papa rep Don Toni i Don Joan. Parlen de Mallorca i de clàssics llatins. Mentre Don Toni conversa amb el Pontífex, Don Joan explora la biblioteca del Vaticà, on troba versions de les Èglogues que el confonen. El Papa s'acomiada elogiant el talent de Don Toni.

Capítol 13: El retorn i les reflexions

En el tren de tornada, Don Toni reflexiona sobre la fe i la raó: "La fe ens condueix a la Veritat o a l'Error, mentre que la Raó sols ens condueix a la Veritat". Apareix una senyora exuberant que s'acomiada de Dona Maria Antònia amb un petó a la frontera.

Capítol 14: El retorn a Bearn i Miss Moore

Tornen a Mallorca sense diners. Coneixen Miss Moore, una pintora anglesa que s'instal·la al poble. Es produeix un escàndol quan pinta en Tomeu despullat en un quadre mitològic. Don Joan vaticina que en Tomeu acabarà provocant la destrucció de la casa.

Capítol 15: L'excentricitat anglesa

Miss Moore esdevé una figura polèmica al poble per la seva vida nocturna i el seu caràcter. Don Toni es diverteix amb les seves excentricitats, mentre el vicari intenta, sense èxit, que el governador l'expulsi. El context polític està marcat per la mort d'Alfons XII i l'inici de la Regència.

Capítol 16: La decadència mental de la senyora

Dona Maria Antònia comença a patir pèrdues de memòria, comportant-se de vegades com una nena. Recorda el seu passat, el seu matrimoni amb Don Toni (el seu cosí) i la manca de fills. Don Joan és l'únic que es preocupa per la ruïna econòmica imminent.

Capítol 17: El crim de Madó Coloma

Madó Coloma és assassinada i robada. Els rumors culpen Don Toni o Miss Moore. Don Toni confessa a Don Joan que va ser francmaçó i que va regalar la cadena d'or a Madó Coloma fa cinquanta anys. La pau de Bearn es veu amenaçada per un sentiment de fatalisme.

Capítol 18: El preludi del final

L'últim hivern és d'una pau aparent. Els senyors viuen desorientats en el temps, confonent els àpats i els records. La rutina al saló, amb en Tomeu i la Caterineta, amaga una tensió creixent. Don Joan sent que la tragèdia és a punt d'esclatar, tancant així el cicle de Bearn.