Resum cementiri de sinera
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,58 KB
Salvador
Espriu: Autors mes persones de la literatura catalana,
Solitari obsessionat amb la mort. Fill de un notari va néixer el 1913 a Santa
Coloma de Farners, però va viure a Barcelona Sinera es va convertir en Arenys
Escrit al reves, perquè hi estiuejava a arenys de mar. Molt jove se li morí la
Mare i dos germans, s embarca en un creuer pel mediterrani sempre recordarà mític.
La mort del seu pare l’obliga a abandonar la idea d’emprendre estudis de filologia
Clàssica. Es va fer amic del poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel que morí
Molt jove. L’exit li arribà al 1960 al La pell de brau (llibre de poemes), a
Partir de aquí va ser considerat l’escriptor nacional de Catalunya, i s’arribà
A especular sobre la candidatura al premi Nobel. Obres: En poesia: Cementiri de Sinera, 1946 obra elegíaca que
Al·ludeix a la desfeta de la post-guerra. Les
Hores, 1952 dedicada al recor de Rosselló-Pòrcel. El caminant i el mur, 1954 reflexiona sobre la mort, com sobre l’amor
Al país. La pell de brau, 1960 el
Seu llibre mes civil i de protesta explicita. Setmana santa, 1971 on el calvari de Jesucrist es la metàfora dels
De tots aquells que s’interroguen sobre l’existència. A la poesia espriuana hi
Predominen el vers lliure i el vers blanc d’art menor. En prosa: El doctor Rip, 1931 d’un metge malalt de càncer que va
Percebent la seva agonia. Laia, 1932
Visió desesperançada de la vida d’una noia en un poble mariner. Contes d’Ariadna al laberint grotesc, 1935
Petites novel·les condensades de to irònic i llenguatge summament elaborat. Les roques i el mar, el blau, 1981 son
Breus creacions iròniques dels mites clàssics Al teatre: Antígonia, 1939 revisada al 63 se serveix de tragèdia de
Sòfocles com a metàfora sobre vencedors i vençuts a la Guerra Civil espanyola. Primera historia d’Esther, 1948 es una interpretació del tema bíblic d’Esther
En clau de reflexió sobre el poder i la família. Comentari:Assaig de càntic en el temple, desig de marxar del
País cap a la civilitzada Europa i tot seguit la consciencia que no passarà a
Causa d’un amor paradoxal per aquest país amb tots els seus defectes. Estructura: no rima no estrofes ni
Versos, son regulars, numero de sil·labes de 13 a 15. Primera part, es pot dividir en dues, fins al setè vers el “jo”
Expressa el seu desig de partir, del vuitè al tretze hi apareix la desaprovació
Del seu poble. Segona part, es el
Revers de la primer el “jo” poètic confessa que es quedarà, els verbs clau de
La primera part eren en condicional. Joan Brossa:
opta sempre per
L’experimentació, hereva de les avantguardies, el seu mon provenia també del
Dadaisme i el Surrealisme. Barcelona 1919, d’una família menestral, la seva formació
Cultural va ser autodidacta. Als 17 anys va ser cridat per lluitar al front de
Lleida on comença a escriure. A la postguerra es dedica a vendre
Clandestinament llibres prohibits. 1941 coneix Foix que li anima a continuar. Al
1950 en davant la seva obra prengué un caire mes compromes políticament. 1980
Li arriba el reconeixement internacional- mori el 1998 a BCN. OBRA: Vastíssima. La diversitat de
Generes i formats es pot classificar sempre denominada poesia. Es el màxim representant
Català de l’anomenada POESIA VISUAL (poemes
Objecte, poesia escènica). Comentari-ECO:
una considerable elaboració formal i tota una concepció de la vida, molt
Coherent al gust de brossa per la filosofia oriental. Estructura, es un seguit
De preguntes i respostes amb una conclusió final de dos versos separats. Mètrica,
Decasíl·labs ABAB CFCF EFEF alternant rimes masculines i femenines. El tema del
Poema es el rebuig de tota metafísica.