Resum i conceptes clau de la CE1978

La Constitució Espanyola: Concepte i Funcions

La Constitució és la norma jurídica suprema i la font de totes les fonts, ja que regula la creació de la resta de normes. En sentit formal, és un document escrit, codificat i rígid (amb una reforma agreujada). En sentit material, inclou les normes que organitzen els poders de l'Estat i reconeixen els drets fonamentals. Les seves funcions principals són l'organitzativa (atribueix i limita el poder), la garantista (protecció de drets) i la legitimadora (sobirania popular).

Origen i procés constituent (CE 1978)

L'origen se situa després de la mort de Franco (1975), mitjançant una transició pactada. La Llei per a la Reforma Política de 1976 va obrir el camí a les eleccions democràtiques del 15 de juny de 1977. La Ponència constitucional, formada per set membres de diferents partits, va buscar el consens per evitar les exclusions del passat. La Constitució va ser aprovada per les Corts el 31 d'octubre de 1978 i ratificada en referèndum el 6 de desembre de 1978.

Reforma constitucional

La CE és rígida i estableix dos procediments:

• Art. 167 (Ordinari): Requereix 3/5 de cada Cambra. Si no hi ha acord, es forma una Comissió mixta.
• Art. 168 (Agreujat): Per a la revisió total o de parts sensibles (Títol Preliminar, drets fonamentals o Corona). Requereix 2/3 de cada Cambra, dissolució de les Corts, ratificació i referèndum obligatori.

El Tribunal Constitucional (TC)

El TC és l'intèrpret suprem de la Constitució. Segueix el model kelsenià (concentrat), on un òrgan especialitzat té el monopoli del control de constitucionalitat amb efectes erga omnes.

Característiques i composició

El TC no forma part del Poder Judicial. Està format per 12 magistrats nomenats pel Rei, amb un mandat de 9 anys. Les seves funcions inclouen el recurs d'inconstitucionalitat, la qüestió d'inconstitucionalitat i el recurs d'empara per a la protecció de drets fonamentals.

Drets i Llibertats Fonamentals

Els drets fonamentals són drets subjectius bàsics positivitzats en el Títol I de la CE. Tenen una doble naturalesa: drets subjectius exigibles i elements objectius que informen el sistema.

Garanties dels drets

• Jurisdiccionals: Tutela judicial ordinària i recurs d'empara davant el TC.
• No jurisdiccionals: Reserva de llei, garantia del contingut essencial i la figura del Defensor del Poble.

Drets destacats

• Art. 16: Llibertat ideològica i religiosa.
• Art. 18: Honor, intimitat i pròpia imatge.
• Art. 20: Llibertat d'expressió i informació.
• Art. 21: Dret de reunió i manifestació.
• Art. 22: Dret d'associació.
• Art. 23: Participació política.
• Art. 24: Tutela judicial efectiva.

Estructura de l'Estat

Espanya es defineix com un Estat social i democràtic de Dret (Art. 1.1 CE). La forma política és la Monarquia parlamentària, on el Rei exerceix una funció simbòlica i moderadora, mentre que el Govern respon davant el Parlament.

Organització territorial

L'Art. 2 fonamenta la unitat de la nació espanyola i el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions. El model es basa en el principi dispositiu, que ha donat lloc a l'Estat de les Autonomies amb 17 Comunitats Autònomes.

Institucions centrals

• Corts Generals: Poder legislatiu (Congrés i Senat).
• Govern: Poder executiu.
• Poder Judicial: Unitat jurisdiccional, amb el CGPJ com a òrgan de govern.