Resum del llibre croniques d'un rei

T11-. Els inicis de la literatura.

1El naiximent de les llengües romàntiques:

Les variants del llatí es van se parar al s.V-VIII per a formar estes llengües. La causa va ser la caiguda de l’Imperi romà en el segle V. Desapareix l’estructura política i administrativa de l’Imperi. Euro. Va quedar dividida en un mosaic de regnes. El llatí de cada part evoluciona independentment. Als segles IX i X ja estaven plenament formades. Hi hauria una literatura en vulgar de carácter popular, profana o religiosa, que no se sentía la necessitat de conservar per escrit. Els parlars romàntics només en la pràctica oral mentre el llatí continuaba sent la llengua de la cultura i escriptura. Els canvis del Segle XII van fer caure el monopoli que els clergues i el llatí tenien en el àmbit cultural. Els vulgars es van convertir en llengües literàries. Amb el temps es consolidarà un model de llengua literària. A Aragó a soles s’ escrivia en Provençal o occità. Ausiàs March va ser el primer poeta d’expressió culta que va escriure en un català lliure del Provençal. 1.2Els primers textos: Els textos mes antics es un fragment del Llibre jutge i les Homilies d’Organyà. El Llibre jutge incorpora el català al dret, les Homilies d’Organyà vinculen la llengua a l’Església i la predicació. 1.3La consolidació: de la llengua literaria: La Corona d’Aragó va completar la seua expansió peninsular. Els primers models importants de la llengua literaria són les quatre Cròniques, que narren els fets d’aquesta expansió, i les obres de Ramón LLul, tenían a objectiu convertir a la población no cristiana recentment conquistada. La canelleria reial encarregada de redactar les lleis, decrets, cartes, etc. Va contribuir a crear un model unificat de llengua escrita.  2.LES CRÒNIQUES: La nostra historiografía medieval té quatre textos fonamentals: el Llibre dels fets de Jaume I, la Crònica de Bernat, la Crònica de Muntaner, i la la Còniica de Pere el cer. Te un alt valor literari i característiques que ens permeten considerar-les com un precedent de la novel.La. Les cròniques relaten fets contemporanis als autors i molt propers a les seues vides. 2.1El Llibre dels fets de Jaume I: El Llibre dels fets del rei Jaume és el primer text historiogràfic escrit en català; és també l’única autobiografía d’un rei que s’ha conservat de l’Edat Mitjana europea. Té el carácter d’una crónica personal. Ell és el responsable del seu llibre. La franquesa i el to úntim de molts passatges d’aquesta crónica no admeten dubtes sobre la intervenció personal del rei. 2.2La Crònica de Bernat Desclot:Està destinada básicamente a narrar-hi les gestes de Pere el Gran, destina els 50 primers capítols als regnats de altres reis. La resta es del regnat de Pere sobretot la intervenció a Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos. Bernat Desclot produeix una impressió d’objectivitat. Les fonts són els documents oficials.Al final el component epic pren més protagonisme i la Crònica perd una mica d’objectivitat.