Resum de l'evolució històrica de l'Antiga Roma

Context històric de Roma

A finals del segle VIII aC, la península Itàlica estava habitada per diferents pobles: els lígurs, els umbres, els etruscs, els samnites, els sabins i els llatins. L’any 753 aC, els sabins i els llatins van fundar un poblat, Roma, que amb el temps es va convertir en la capital d’un dels imperis més poderosos. Segons la mitologia, els seus fundadors van ser Ròmul i Rem.

La Monarquia (753-509 aC)

Etapa que va ser governada per set reis, els tres últims d’origen etrusc, un poble estranger que entre els segles VIII i IV aC van habitar la zona de la Toscana actual i van deixar una empremta artística fonamental en l’evolució posterior de l’art romà.

Segons la mitologia, el troià Eneas es va casar amb la princesa llatina Lavinia i Ròmul, successor d’aquesta família, necessitava poblar la ciutat de Roma, però no hi havia dones. Va fer una festa amb els sabins i, quan estaven beguts, els van raptar les dones. Van entrar en guerra, però les sabines s’hi van interposar i van signar la pau. Roma va quedar poblada per aquests dos pobles i, més tard, s’hi van afegir els etruscos, un poble comerciant i molt avançat.

Amb el primer rei dels etruscos, Tarquini Prisc, Roma es va convertir en una ciutat organitzada i moderna (clavegueres, carrers rectes...). Tarquini el Superb es va haver d’exiliar perquè el seu fill va violar una patrícia i aquesta es va suïcidar perquè estava casada. La monarquia va quedar molt mal vista i ningú volia ser rei.

La República (509-31 aC)

Etapa que s’inicia després de l’expulsió dels etruscos i en la qual els romans van dur a terme la conquesta i la colonització d’altres territoris i van derrotar els cartaginesos en les Guerres Púniques. Apareixen les sigles SPQR (Senatus Populusque Romanus).

L'Imperi (31 aC-476 dC)

Etapa en la qual, atesa la impossibilitat de governar un territori tan gran, s’opta per un nou sistema polític, liderat per un emperador, i es divideix el territori en províncies. Sòlida estructura social, jurídica —dret romà—, política i comercial. Roma va rebre la influència dels etruscs i grecs.