Resum de l'evolució històrica i artística de Roma

Els orígens de Roma

A la darreria del segle VIII a.C., la península Itàlica estava habitada per diferents pobles. Els sabins i els llatins van fundar l'any 753 a.C. un poblat, Roma, que amb el temps es va convertir en la capital d'un dels imperis més poderosos. Algunes fonts atribueixen la creació de Roma als germans Ròmul i Rem.

Els tres períodes de la història de Roma

La història de Roma es divideix en tres grans períodes:

• Monarquia (753-509 a.C.): Etapa fosca governada pels reis.
• República (509-31 a.C.): Els romans van dur a terme la conquesta i la colonització d'altres territoris. Van derrotar els exèrcits cartaginesos en les Guerres Púniques.
• Imperi (31 a.C. - 476 d.C.): Atesa la impossibilitat de governar un territori tan gran, s'estableix un nou sistema polític liderat per un emperador i es divideix el territori en províncies. A partir del segle V, les tribus bàrbares del nord d'Europa iniciaren la reconquesta del seu domini i assetjaren l'Imperi. L'any 476, Odoacre va derrotar l'emperador Ròmul Augústul i posà fi a l'Imperi Romà d'Occident.

Amb una sòlida estructura social, política, jurídica i comercial, el poble romà va rebre la influència de la cultura grega. L'art va ser un instrument bàsic de l'ostentació del poder i es van construir grans edificis públics i privats a totes les ciutats conquerides.

Període arcaic (s. VII-VI a.C.)

Es caracteritza per la representació de figures humanes masculines anomenades koúroi (atletes nus) i femenines kórai (dones vestides). Tenien influència dels models orientals de l'antic Egipte: rigidesa, frontalitat del cos i una concepció esquemàtica de les diferents parts del cos.

Període clàssic (s. V-IV a.C.)

El període clàssic va mostrar preocupació per reproduir l'anatomia humana amb proporcions equilibrades, intentant assolir el model ideal de bellesa humana:

• Representen les figures en postures més naturals (contrapposto).
• Van perdre la rigidesa i la frontalitat.
• Van adquirir cànons (Policlet: 7 caps) de proporció matemàtica entre el cap i la resta del cos.

Període hel·lenístic (s. IV-I a.C.)

Noves formes caracteritzades per la tensió i el moviment. Els rostres dels personatges es representen amb una gran expressivitat. El retrat i l'anècdota van ser dues temàtiques en què l'idealisme deixa pas al gust pel realisme (els romans).

Escultura exempta i relleu