Resum de Gramàtica Llatina i Teatre Romà

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,37 KB

Gramàtica Llatina: Les Conjugacions

Conjugació:

  • 1a: amo, amas, amare, amavi, amatum (-a)
  • 2a: habeo, habes, habere, habui, habitum (-e)
  • 3a: scribo, scribis, scribere, scripsi, scriptum (consonant o -i)
  • 4a: audio, audis, audire, audivi, auditum (-i)

Temps verbals de l'indicatiu

  • Present: amo (estimo)
  • Imperfet: amabam (estimava)
  • Futur imperfet: amabo (estimaré)
  • Pretèrit perfet: amavi (vaig estimar)
  • Pretèrit plusquamperfet: amaveram (havia estimat)
  • Futur perfet: amavero (hauré estimat)

La Veu Passiva

Desinències i formes passives

Desinències passives: -or, -ris/-re, -tur, -mur, -mini, -ntur.

Oracions passives: s'utilitzen els participis en -us, -a, -um (singular) i -i, -ae, -a (plural).

  • Pretèrit perfet: sum, es, est, sumus, estis, sunt.
  • Pretèrit plusquamperfet: eram, eras, erat, eramus, eratis, erant.
  • Futur perfet: ero, eris, erit, erimus, eritis, erunt.

Transformació d'Activa a Passiva

L'estructura canvia de la següent manera: el Subjecte passa a Complement Agent, el CD passa a Subjecte i el Verb es posa en veu passiva.

Ús de preposicions per al Complement Agent: a (si la paraula següent comença per consonant) o ab (si comença per vocal o h).

Adjectius i Pronoms Possessius

Declinació dels adjectius (1a i 2a)

  • Singular:
    • N: -us, -a, -um
    • V: -e, -a, -um
    • Ac: -um, -am, -um
    • G: -i, -ae, -i
    • D: -o, -ae, -o
    • Ab: -o, -a, -o
  • Plural:
    • N: -i, -ae, -a
    • Ac: -os, -as, -a
    • G: -orum, -arum, -orum
    • D: -is, -is, -is
    • Ab: -is, -is, -is

Adj. i pronoms possessius

  • 1a persona: meus, mea, meum / noster, nostra, nostrum.
  • 2a persona: tuus, tua, tuum / vester, vestra, vestrum.
  • 3a persona: suus, sua, suum.

El Teatre Romà

Característiques de la comèdia

Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. Les regles per fer bones comèdies inclouen:

  • Usar personatges corrents i no herois o déus, per tal que el públic se senti identificat.
  • Explicar fets quotidians.
  • Introduir elements còmics.
  • Explorar els defectes del caràcter de les persones o de la societat.

La comèdia romana imita la Comèdia Nova grega.

Tipus de comèdia

  1. Fabulae palliatae: Gènere de drama romà, basat en versions romanitzades d’obres de teatre gregues.
  2. Fabulae togatae o fabulae tabernariae: Es caracteritzen per l'ambientació i personatges romans o itàlics, amb arguments complexos i de tipus festiu.
  3. Atel·lanes, mims i pantomimes: Obres de caire burlesc i sovint de tema "picant", molt populars entre el públic.

Autors principals

  • Plaute: Va ser l'autor amb més èxit. Era un home de poble que escrivia per a les classes baixes amb un llatí col·loquial. Exemples: Aulularia, Amphitruo.
  • Terenci: Menys famós, escrivia principalment per a la noblesa. Exemples: Phormio, Hecyra.