Resum de Gramàtica Llatina i Teatre Romà
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,37 KB
Gramàtica Llatina: Les Conjugacions
Conjugació:
- 1a: amo, amas, amare, amavi, amatum (-a)
- 2a: habeo, habes, habere, habui, habitum (-e)
- 3a: scribo, scribis, scribere, scripsi, scriptum (consonant o -i)
- 4a: audio, audis, audire, audivi, auditum (-i)
Temps verbals de l'indicatiu
- Present: amo (estimo)
- Imperfet: amabam (estimava)
- Futur imperfet: amabo (estimaré)
- Pretèrit perfet: amavi (vaig estimar)
- Pretèrit plusquamperfet: amaveram (havia estimat)
- Futur perfet: amavero (hauré estimat)
La Veu Passiva
Desinències i formes passives
Desinències passives: -or, -ris/-re, -tur, -mur, -mini, -ntur.
Oracions passives: s'utilitzen els participis en -us, -a, -um (singular) i -i, -ae, -a (plural).
- Pretèrit perfet: sum, es, est, sumus, estis, sunt.
- Pretèrit plusquamperfet: eram, eras, erat, eramus, eratis, erant.
- Futur perfet: ero, eris, erit, erimus, eritis, erunt.
Transformació d'Activa a Passiva
L'estructura canvia de la següent manera: el Subjecte passa a Complement Agent, el CD passa a Subjecte i el Verb es posa en veu passiva.
Ús de preposicions per al Complement Agent: a (si la paraula següent comença per consonant) o ab (si comença per vocal o h).
Adjectius i Pronoms Possessius
Declinació dels adjectius (1a i 2a)
- Singular:
- N: -us, -a, -um
- V: -e, -a, -um
- Ac: -um, -am, -um
- G: -i, -ae, -i
- D: -o, -ae, -o
- Ab: -o, -a, -o
- Plural:
- N: -i, -ae, -a
- Ac: -os, -as, -a
- G: -orum, -arum, -orum
- D: -is, -is, -is
- Ab: -is, -is, -is
Adj. i pronoms possessius
- 1a persona: meus, mea, meum / noster, nostra, nostrum.
- 2a persona: tuus, tua, tuum / vester, vestra, vestrum.
- 3a persona: suus, sua, suum.
El Teatre Romà
Característiques de la comèdia
Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. Les regles per fer bones comèdies inclouen:
- Usar personatges corrents i no herois o déus, per tal que el públic se senti identificat.
- Explicar fets quotidians.
- Introduir elements còmics.
- Explorar els defectes del caràcter de les persones o de la societat.
La comèdia romana imita la Comèdia Nova grega.
Tipus de comèdia
- Fabulae palliatae: Gènere de drama romà, basat en versions romanitzades d’obres de teatre gregues.
- Fabulae togatae o fabulae tabernariae: Es caracteritzen per l'ambientació i personatges romans o itàlics, amb arguments complexos i de tipus festiu.
- Atel·lanes, mims i pantomimes: Obres de caire burlesc i sovint de tema "picant", molt populars entre el públic.
Autors principals
- Plaute: Va ser l'autor amb més èxit. Era un home de poble que escrivia per a les classes baixes amb un llatí col·loquial. Exemples: Aulularia, Amphitruo.
- Terenci: Menys famós, escrivia principalment per a la noblesa. Exemples: Phormio, Hecyra.