Resum Història: I Guerra Mundial, Fonts i Rússia S. XX

Conseqüències de la I Guerra Mundial

Econòmiques i materials

• Europa queda arruïnada (augment de la inflació i sobreproducció).
• USA i Japó aprofiten la seva situació econòmica favorable.
• Infraestructures destrossades, ciutats i camps devastats.

Socials

• Empobriment massiu dels obrers assalariats i inici de la Grip Espanyola (1918).
• Incorporació de la dona al món laboral i lluita pel sufragi femení.

Polítiques

• Creació de la Societat de Nacions per garantir la pau internacional i el compliment dels tractats de pau amb seu a Ginebra (Suïssa).
  • No hi formen part els països perdedors de la guerra (Alemanya, Àustria-Hongria, Imperi Otomà, URSS).
  • Gestiona les colònies dels perdedors (Palestina, Camerun, Tanzània, Aràbia Saudita...).

Classificació de les Fonts Històriques

Fonts Primàries

Procedeixen de l'època que s'està investigant. Són testimonis de primera mà contemporanis als fets: lleis, tractats, memòries, censos de població, articles de premsa, imatges, objectes de vida quotidiana.

Fonts Secundàries

Han estat elaborades amb posterioritat al període que s'està estudiant i són obra dels historiadors. Fonamentalment són els llibres de text, els manuals, els estudis científics, i articles de revistes especialitzades... També ho són els gràfics i els mapes temàtics realitzats amb dades primàries.

Rússia a Principis del Segle XX

• La Rússia Tsarist seguia sent un país agrícola amb una industrialització escassa (pocs burgesos i poc proletariat concentrats a St. Petersburg i Moscou) governat per una monarquia autocràtica (el tsar tenia poder absolut i l’oposició era fortament reprimida per la policia secreta tsarista, la Okhrana).
• Intents d’acabar amb l’absolutisme fins i tot amb atemptats violents com el que va acabar amb la vida del Tsar Alexandre II (1881 - Anarquistes).
• Fonts pacífiques d’oposició: el Partit Liberal (classes mitjanes urbanes que volien una monarquia constitucional) i el Partit Socialrevolucionari (pagesos pobres que demanaven la col·lectivització de terres de l’aristocràcia).
• Les idees marxistes van arrelar en dos grups socials: els Menxevics (Moderats) i els Bolxevics (radicals partidaris de la revolució).