Resum de Literatura Catalana i Gramàtica: 3r Trimestre

Resum de Literatura Catalana: 3r Trimestre

Al segle XIX, la literatura catalana es trobava en una època de recuperació lingüística i cultural. Tot i que s’utilitzava el català en l’ús quotidià, el castellà predominava en els àmbits formals. Durant aquest segle sorgeixen canvis profunds: d’una banda, amb la Revolució Industrial, Catalunya es converteix en un centre econòmic dinàmic i apareix la burgesia; d’altra banda, a Europa s’estenen els moviments nacionalistes i el Romanticisme. Aquests factors afavoreixen l’aparició de la Renaixença a Catalunya.

El Romanticisme

La seva finalitat principal és commoure el lector. Una de les vies més importants que utilitza és la natura, que no és només un decorat, sinó que es presenta com un ésser viu. Mitjançant el paisatge, l’autor crea ambients per emocionar l’espectador.

Característiques del Romanticisme:

• Paisatges amb boira.
• Lluna plena.
• Escenaris tenebrosos.

Tot això reflecteix el dolor, la inquietud i l’angoixa existencial. També s’interessen per la cultura tradicional, fixant-se en les balades, el folklore i les rondalles. Els textos de tradició oral passen a ser valorats i utilitzats com a font d’inspiració. A Catalunya, el Romanticisme arriba al segle XIX i coincideix amb la Renaixença, introduït gràcies a L'Europeu, setmanari que difon textos d’autors europeus.

La Renaixença

Es basa en la idea que la literatura catalana havia "mort" i calia fer-la renéixer per restituir-li el prestigi com a llengua de cultura. L'objectiu era demostrar que el català és apte per a tots els gèneres literaris.

Objectius principals:

• Dignificar la llengua.
• Superar la diglòssia.
• Cercar la unitat lingüística.
• Crear instruments culturals.

Poesia: Jacint Verdaguer

Va ser un dels poetes més importants de la Renaixença catalana. De jove va participar en els Jocs Florals de Barcelona, on va obtenir molts reconeixements. L'any 1870 va ser ordenat sacerdot. El seu treball en un vaixell transatlàntic el va inspirar per escriure L'Atlàntida (1877). El 1880 va ser proclamat Mestre en Gai Saber.

Més endavant, un viatge a Terra Santa li va provocar una crisi interior i una religiositat molt intensa. La seva participació en exorcismes li va portar problemes amb les autoritats eclesiàstiques i, el 1893, li van prohibir exercir de capellà. Durant aquesta etapa difícil va escriure obres com En defensa pròpia i Flors del calvari, on expressava el seu dolor. Pòstumament es van publicar poemes recollits a Jovenívoles.

En el poema "A un rossinyol de Vallvidrera", el poeta s'identifica amb un ocell que vola i canta, i l'adverteix del maltractament que pot rebre de la gent ingrata.

El teatre romàntic

Al segle XIX, el teatre es converteix en l'entreteniment per excel·lència, tant per a la burgesia com per a les classes populars. Als anys 60, hi ha un augment considerat de sales de teatre.

• Situació lingüística: Normalment es feia en castellà; el català es reservava per a obres secundàries com els sainets.
• Resistència privada: El català es dinamitza gràcies als aficionats a les obres de "sala i alcova", fet que augmenta la demanda de teatre en català.

Àngel Guimerà

Va ser un dels millors dramaturgs de la història de la literatura catalana; representa per al teatre el mateix que Verdaguer per a la poesia. Va ser un personatge immensament popular que va assolir nivells de qualitat teatral inèdits des de l'edat mitjana.

Tot i que va començar escrivint en castellà, es va donar a conèixer pels seus articles en català. El 1871 va fundar el setmanari La Renaixença i el 1877 va ser nomenat Mestre en Gai Saber.

Etapes de la seva obra:

• Tragèdies històriques en vers: Com Mar i cel (1888). El personatge se sent incomprès i solitari, buscant el seu lloc al món.
• Drames realistes en prosa: Com Terra baixa (1896). Temes com la infància i l'orfenesa marquen profundament els personatges.
• Etapa de proaventures: L’autor intenta incorporar el Modernisme, però en no tenir el mateix reconeixement, torna a les tragèdies. Presenta relacions amoroses complicades, plenes d'impediments.

Gramàtica: Els Pronoms Febles

• Subjecte: Pronom EN (quan el subjecte és indeterminat). Exemple: "Ha arribat alguna persona?" -> "Sí, n'han arribat dues."
• Complement Directe (CD):
  • Determinat (el, la, els, les): "Porten les màquines" -> "Les porten."
  • Indeterminat (en): "En Pau escriu dues cartes" -> "N'escriu dues."
  • Neutre (ho): "No sap això" -> "No ho sap."
• Complement Indirecte (CI):
  • Masculí i femení singular (li): "He donat el llibre a l'Anna" -> "Li he donat el llibre."
  • Masculí i femení plural (els): "He donat el llibre a les noies" -> "Els he donat el llibre."
  • Combinació CD + CI: L'ordre és CI + CD. Exemples: l'hi, la hi, els hi, les hi.
• Atribut: (Amb verbs ser, estar, semblar). Pronom HO. Exemple: "En Joan sembla simpàtic" -> "Ho sembla."
• Complement de Règim Verbal (CRV):
  • Introduït per la preposició "de" (en): "No es recordava dels seus amics" -> "No se n'recordava."
  • Altres casos (hi): "Juguen a escacs" -> "Hi juguen."
• Predicatiu (CPred): Pronom HI. Exemple: "Sempre té els peus freds" -> "Sempre hi té els peus freds." Amb verbs com "dir-se" o "anomenar-se" s'usa EN: "Es diu Joan" -> "Se n'diu."
• Complement Circumstancial (CC):
  • Preposició "de" (en): "Venen de París" -> "En venen."
  • Altres casos (hi): "Van a París" -> "Hi van."
• Exemples d'activitats:
  • Intenta encendre + ens + la -> Encendre'ns-la
  • Vol prendre + els + ho -> Prendre'ls-ho
  • Li + els + encomana -> Els hi encomana