Resum de Llengua Catalana, Literatura i Química

Clasificado en Química

Escrito el en con un tamaño de 14,98 KB

Fonètica i Processos Fonològics

Classificació dels Sons Consonàntics

  • Oclusives: [p] p/b, [b] b/v, [t] t/d, [d] d, [k] c/qu/g/k, [g] g/gu.
  • Fricatives: [f] f, [v] f*, [s] s, ss, c, ç, sc, [z] s, z, [ʃ] x/ix, [ʒ] g, j, ix.
  • Africades: [ts] ds/ts/tc, [dz] tz, [tʃ] tx/ig/g, [dʒ] tj/tg/dj.

Fenòmens Fonètics

  • Ensordiment: Un so sonor es torna sord. Passa sobretot al final de mot o davant d’un so sord. Ex: fred → [t], mag → [k].
  • Sonorització: Un so sord es torna sonor. Passa davant d’un so sonor o vocal. Ex: fred d’hivern → [d], els avis → [z].
  • Assimilació: Un so canvia per assemblar-se al següent. Ex: canvicamvi, tancatta[ŋ]cat.
  • Geminació: Es duplica una consonant en la pronunciació. Ex: ratlla, poble.
  • Emmudiment: Una consonant no es pronuncia. Ex: cantar (r muda), pont (t muda), compte (p muda).
  • Sensibilització: Un so que era mut torna a pronunciar-se. Passa davant de vocal o pronom feble. Ex: anar-hi (sona la r), aquests amics (sona la s), amb avió (sona la b).

Dialectologia i Sintaxi Catalana

Principals Dialectes

  • Balear: es, sa, ses (article salat), som, tenc, al·lot, moixos.
  • Nord-occidental: lo, padrina.
  • Central: em, -eixi.
  • Valencià: mon, vore, mos, hui, eixe, este, xicotet.
  • Rossellonès: sem, ballavi, pas, llur.
  • Alguerès: babai, ca, bambino, só.

Sintaxi: Les Oracions Subordinades

Subordinades Substantives

  • Declaratives: que + preposició.
  • D'infinitiu.
  • Interrogatives: si + preposició / què.
  • Exclamatives.

Subordinades de Relatiu

Funcionen sempre com a Complement del Nom (CN). Pronoms: que, el qual, qui, on, què, la qual cosa, cosa que, quan, com.

  • Explicatives: Entre comes.
  • Especificatives: Sense comes.

Subordinades Adverbials

  • Causal: perquè, que, ja que, com que.
  • Comparativa: com més, més que.
  • Concessiva: encara que, malgrat que.
  • Condicional: si.
  • Consecutiva: que, així que.
  • Final: que, a fi que, perquè.
  • Modal: segons, com, així com.
  • Temporal: quan, mentre.
  • Locativa: on.

Tipologia Textual

  • Expositiu: Explica informació de manera objectiva. Característiques: llenguatge clar; verbs en present; ús de connectors d'ordre.
  • Argumentatiu: Finalitat de convèncer o expressar una opinió. Característiques: subjectivitat; arguments i exemples; connectors (perquè, per tant, així doncs).
  • Narratiu: Relata fets o una història. Característiques: verbs en passat; connectors temporals; personatges i accions.
  • Descriptiu: Explica com és una persona, objecte o situació. Característiques: adjectius; verbs copulatius (ser, estar, semblar); lèxic precís.
  • Instructiu: Indica passos per fer una acció. Característiques: imperatiu; frases breus; enumeracions.
  • Predictiu: Explica fets futurs. Característiques: verbs en futur; expressions de probabilitat; hipòtesis.
  • Conversacional: Diàleg entre persones. Característiques: torns de paraula; llenguatge col·loquial; preguntes i respostes.
  • Textos específics: Ciència (objectiu + teoria), Humanístic (reflexió + subjectivitat), Jurídic (lleis + formal), Administratiu (tràmits + clar).

Tòpics i Recursos Literaris

Tòpics Literaris

  • Vita flumen: la vida com un riu en moviment continu.
  • Homo viator: la vida com un viatge sense retorn.
  • Tempus fugit: el temps fuig i ho destrueix tot.
  • Ubi sunt?: què ha passat amb els qui han mort.
  • Carpe diem: aprofita el moment.
  • Vita theatrum: la vida com un somni o un teatre.
  • Mal du siècle (spleen): estat de melancolia.
  • Aurea aetas: enyor d’un passat millor.
  • Aurea mediocritas: vida sense excessos.
  • Omnia mors aequat: la mort iguala tothom.
  • Memento mori: recorda que moriràs.
  • Collige, virgo, rosas: agafa les roses (aprofita la joventut).
  • Vanitas vanitatum: vanitat que comporta sofriment.
  • Cotidie morimur: cada dia morim.
  • Vulnus amoris: la ferida de l’amor.
  • Furor amoris: la bogeria de l’amor.
  • Flamma amoris: la flama de l’amor.
  • Militia amoris: l’amor com una conquesta.
  • Foedus amoris: fidelitat entre els amants.
  • Donna angelicata: dona angelical.
  • Descriptio puellae: descripció estereotipada de la noia.
  • Odi et amor: oposats d’amor i odi.
  • Locus amoenus: lloc agradable o idíl·lic.
  • Beatus ille: feliç aquell.
  • Contemptus mundi: menyspreu del món.
  • Bon salvatge: idealització de pobles indígenes.

Recursos Literaris

  • Al·literació: repetició d’un so per donar musicalitat.
  • Rima: repetició de sons al final dels versos.
  • Paral·lelisme: repetició d’una mateixa estructura.
  • Interrogació retòrica: pregunta que no espera resposta.
  • Hipèrbaton: alteració de l’ordre habitual de les paraules.
  • Metàfora: substitució d’una idea per una altra per semblança.
  • Personificació: atribuir qualitats humanes a coses o animals.
  • Antítesi: oposició entre idees contràries.
  • Hipèrbole: exageració.
  • Anàfora: repetició d’una paraula a l’inici de vers.
  • Comparació: relació entre dos elements amb “com” o “semblant a”.
  • Enumeració: successió d’elements.
  • Asíndeton: supressió de conjuncions per donar rapidesa.
  • Polisíndeton: repetició de conjuncions per alentir el ritme.
  • Metonímia: designar una cosa amb el nom d’una altra per contigüitat.
  • Sinècdoque: designar una part pel tot o el tot per la part.
  • Ironia: dir el contrari del que es vol expressar.
  • Paradoxa: unió d’idees contradictòries que amaguen un sentit.
  • Oxímoron: unió de dues paraules de significat oposat.
  • Epítet: adjectiu que destaca una qualitat pròpia del nom.

Llatinismes i Locucions Llatines

Llatinismes d'ús comú

  • Accèssit: premi menor dins d’un concurs.
  • Addenda: informació afegida al final d’un text.
  • Àlies: sobrenom o altre nom.
  • Alter ego: una altra persona amb qui tens molta identificació.
  • Esnob: persona que segueix modes per aparentar.
  • Etcètera: i la resta.
  • Factòtum: persona que ho fa tot.
  • Ídem: el mateix.
  • In situ: al lloc mateix.
  • Maremàgnum: gran confusió.
  • Memoràndum: nota per recordar alguna cosa.
  • Postdata / Post scriptum: informació afegida al final d’una carta.
  • Quid: aspecte més important.
  • Quòrum: nombre mínim de persones per prendre decisions.
  • Sui generis: especial o únic.
  • Summum: el grau màxim.
  • Statu quo: situació actual.
  • Opera prima: primera obra d’un autor.

Locucions Temporals i de Mode

  • Ante meridiem / Post meridiem: abans/després del migdia.
  • In extremis: en l’últim moment.
  • In fraganti: enxampat en el moment.
  • Ipso facto: immediatament.
  • Sine die: sense data fixada.
  • Bis: dues vegades.
  • Ex professo: expressament.
  • In albis: en blanc.
  • In crescendo: augmentant progressivament.
  • Motu proprio: per iniciativa pròpia.
  • Sine qua non: condició imprescindible.
  • Grosso modo: aproximadament.

Altres Expressions i Sentències

  • De facto / De iure: de fet / de dret.
  • Persona non grata: persona no benvinguda.
  • Placebo: substància sense efecte real.
  • Rigor mortis: rigidesa cadavèrica.
  • Alea iacta est: la sort està trobada.
  • Errare humanum est: equivocar-se és humà.
  • Mens sana in corpore sano: ment sana en cos sa.
  • Non plus ultra: el màxim possible.
  • Curriculum vitae: trajectòria professional.
  • Dèficit / Superàvit: manca / excés.
  • Hàbitat: lloc on viu un ésser.
  • Gravamen: càrrega o obligació.
  • Ràtio: proporció.
  • Referèndum: votació popular.
  • INRI: inscripció sobre Jesús.
  • Mea culpa: reconeixement de culpa.
  • Peccata minuta: cosa sense importància.
  • Rèquiem: missa de difunts.
  • Alma mater: universitat d'origen.
  • Cum laude: amb honors.
  • Ex cathedra: amb autoritat absoluta.
  • Honoris causa: títol honorífic.
  • Numerus clausus: places limitades.

Química: Termodinàmica i Cinètica

Conceptes Energètics

  • Entalpia d’enllaç: Energia necessària per trencar un enllaç en un mol de molècules a pressió constant i estat gasós.
  • Energia reticular: Variació d’energia en la formació d’un mol d’un compost iònic sòlid a partir dels seus ions en estat gasós (condicions normals).
  • Cicle de Born-Haber: Inclou formació, sublimació (metall, Na), ionització (metall, Na), dissociació (no metall, Cl), afinitat electrònica (no metall, Cl) i energia reticular.

Termodinàmica i Cinètica Química

  • Fórmules Termo:
    • Q = m · Ce · ΔT
    • ΔH = ΔU + Δn(gas) · RT
    • ΔQp = ΔQv + Δn(gas) · RT
    • ΔG = ΔH - T · ΔS
  • Equació de velocitat: Relaciona la velocitat de reacció amb les concentracions dels reactius. v = k[A] · [B].
  • Ordre de reacció: Potència a la qual està elevada la concentració. L'ordre total és la suma dels ordres parcials.
  • Catalitzador: Disminueix l'energia d'activació (-Ea). No augmenta el rendiment, però fa la reacció més ràpida.

Equilibri Químic i Reaccions Redox

Equilibri Químic (Le Châtelier)

  • Kp = Kc(RT)^Δn
  • Pa = Xa · Pt | Pa · V = na · R · T
  • Qc vs Kc: Si Qc < Kc (es formen productes); si Qc > Kc (es formen reactius); si Qc = Kc (equilibri).
  • Canvis: Afegir producte crea més reactiu. Augmentar pressió (+P) desplaça cap a menys mols de gas (-n).
  • Exotèrmica: Si disminueix la temperatura, ΔG = -n · F · Epila.

Reaccions REDOX

  • Ajust: O₂ amb H₂O, H amb H⁺, igualar càrregues i electrons.
  • Estats d'oxidació: H (+1), O (-2).
  • Epila: E càtode - E ànode.
  • Llei de Faraday: Q = I · t.
  • Elèctrodes: Càtode (Eº més gran, reducció, metall). Ànode (oxidació).
  • Galvanització: Recobriment d'un metall amb un altre d'Eº més alta.
  • Electròlisi de l'aigua: Ànode (+): 2H₂O → 4H⁺ + O₂ + 4e⁻ | Càtode (-): 4H⁺ + 4e⁻ → 2H₂.

Àcid-Base i Química Orgànica

Equilibri Àcid-Base

  • Àcids/Bases febles (k): Existeix equilibri.
  • Àcid + Base = Sal + H₂O.
  • Exemples: Base feble (NH₃), Àcid feble (HCN), Àcid metanoic/fòrmic (HCOOH), Àcid acètic (CH₃COOH), Base forta (NaOH), Àcid fort (HCl).

Espectroscòpia

  • c = λ · f | E = h · f | v = 1/λ.
  • Radiació IR: Vibracions dels enllaços. Eixos: nombre d’ona (x) i transmitància (y).
  • RMN: Pics que indiquen el nombre i tipus d’àtoms d’hidrogen segons l’entorn.
  • Espectre de masses: Pic a la dreta (ió molecular), pic més alt (pic base). Eixos: m/z (x) i intensitat (y).

Química Orgànica

  • Isomeria estructural: De cadena, de posició o de funció.
  • Isomeria espacial: Cis-trans (segons nombre atòmic) i òptica (carboni quiral).
  • Grups funcionals: -COOH (àcid -oic), -COO- (èster -oat de), -CHO (aldehid -al), -CO- (cetona -ona), -CONH₂ (amida), -NH₂ (amina), -O- (èter).
  • Reaccions:
    • Substitució: Canvi d'un grup per un altre.
    • Addició: De doble/triple enllaç a simple.
    • Eliminació: Creació de doble enllaç.
    • Esterificació: Àcid + Alcohol = Èster + H₂O.
  • Polímers: Termoplàstics (s'estoven amb calor) i termoestables (no s'estoven un cop endurits).

Entradas relacionadas: