Resum de Llengua Catalana, Literatura i Química

Fonètica i Processos Fonològics

Classificació dels Sons Consonàntics

• Oclusives: [p] p/b, [b] b/v, [t] t/d, [d] d, [k] c/qu/g/k, [g] g/gu.
• Fricatives: [f] f, [v] f*, [s] s, ss, c, ç, sc, [z] s, z, [ʃ] x/ix, [ʒ] g, j, ix.
• Africades: [ts] ds/ts/tc, [dz] tz, [tʃ] tx/ig/g, [dʒ] tj/tg/dj.

Fenòmens Fonètics

• Ensordiment: Un so sonor es torna sord. Passa sobretot al final de mot o davant d’un so sord. Ex: fred → [t], mag → [k].
• Sonorització: Un so sord es torna sonor. Passa davant d’un so sonor o vocal. Ex: fred d’hivern → [d], els avis → [z].
• Assimilació: Un so canvia per assemblar-se al següent. Ex: canvi → camvi, tancat → ta[ŋ]cat.
• Geminació: Es duplica una consonant en la pronunciació. Ex: ratlla, poble.
• Emmudiment: Una consonant no es pronuncia. Ex: cantar (r muda), pont (t muda), compte (p muda).
• Sensibilització: Un so que era mut torna a pronunciar-se. Passa davant de vocal o pronom feble. Ex: anar-hi (sona la r), aquests amics (sona la s), amb avió (sona la b).

Dialectologia i Sintaxi Catalana

Principals Dialectes

• Balear: es, sa, ses (article salat), som, tenc, al·lot, moixos.
• Nord-occidental: lo, padrina.
• Central: em, -eixi.
• Valencià: mon, vore, mos, hui, eixe, este, xicotet.
• Rossellonès: sem, ballavi, pas, llur.
• Alguerès: babai, ca, bambino, só.

Sintaxi: Les Oracions Subordinades

Subordinades Substantives

• Declaratives: que + preposició.
• D'infinitiu.
• Interrogatives: si + preposició / què.
• Exclamatives.

Subordinades de Relatiu

Funcionen sempre com a Complement del Nom (CN). Pronoms: que, el qual, qui, on, què, la qual cosa, cosa que, quan, com.

• Explicatives: Entre comes.
• Especificatives: Sense comes.

Subordinades Adverbials

• Causal: perquè, que, ja que, com que.
• Comparativa: com més, més que.
• Concessiva: encara que, malgrat que.
• Condicional: si.
• Consecutiva: que, així que.
• Final: que, a fi que, perquè.
• Modal: segons, com, així com.
• Temporal: quan, mentre.
• Locativa: on.

Tipologia Textual

• Expositiu: Explica informació de manera objectiva. Característiques: llenguatge clar; verbs en present; ús de connectors d'ordre.
• Argumentatiu: Finalitat de convèncer o expressar una opinió. Característiques: subjectivitat; arguments i exemples; connectors (perquè, per tant, així doncs).
• Narratiu: Relata fets o una història. Característiques: verbs en passat; connectors temporals; personatges i accions.
• Descriptiu: Explica com és una persona, objecte o situació. Característiques: adjectius; verbs copulatius (ser, estar, semblar); lèxic precís.
• Instructiu: Indica passos per fer una acció. Característiques: imperatiu; frases breus; enumeracions.
• Predictiu: Explica fets futurs. Característiques: verbs en futur; expressions de probabilitat; hipòtesis.
• Conversacional: Diàleg entre persones. Característiques: torns de paraula; llenguatge col·loquial; preguntes i respostes.
• Textos específics: Ciència (objectiu + teoria), Humanístic (reflexió + subjectivitat), Jurídic (lleis + formal), Administratiu (tràmits + clar).

Tòpics i Recursos Literaris

Tòpics Literaris

• Vita flumen: la vida com un riu en moviment continu.
• Homo viator: la vida com un viatge sense retorn.
• Tempus fugit: el temps fuig i ho destrueix tot.
• Ubi sunt?: què ha passat amb els qui han mort.
• Carpe diem: aprofita el moment.
• Vita theatrum: la vida com un somni o un teatre.
• Mal du siècle (spleen): estat de melancolia.
• Aurea aetas: enyor d’un passat millor.
• Aurea mediocritas: vida sense excessos.
• Omnia mors aequat: la mort iguala tothom.
• Memento mori: recorda que moriràs.
• Collige, virgo, rosas: agafa les roses (aprofita la joventut).
• Vanitas vanitatum: vanitat que comporta sofriment.
• Cotidie morimur: cada dia morim.
• Vulnus amoris: la ferida de l’amor.
• Furor amoris: la bogeria de l’amor.
• Flamma amoris: la flama de l’amor.
• Militia amoris: l’amor com una conquesta.
• Foedus amoris: fidelitat entre els amants.
• Donna angelicata: dona angelical.
• Descriptio puellae: descripció estereotipada de la noia.
• Odi et amor: oposats d’amor i odi.
• Locus amoenus: lloc agradable o idíl·lic.
• Beatus ille: feliç aquell.
• Contemptus mundi: menyspreu del món.
• Bon salvatge: idealització de pobles indígenes.

Recursos Literaris

• Al·literació: repetició d’un so per donar musicalitat.
• Rima: repetició de sons al final dels versos.
• Paral·lelisme: repetició d’una mateixa estructura.
• Interrogació retòrica: pregunta que no espera resposta.
• Hipèrbaton: alteració de l’ordre habitual de les paraules.
• Metàfora: substitució d’una idea per una altra per semblança.
• Personificació: atribuir qualitats humanes a coses o animals.
• Antítesi: oposició entre idees contràries.
• Hipèrbole: exageració.
• Anàfora: repetició d’una paraula a l’inici de vers.
• Comparació: relació entre dos elements amb “com” o “semblant a”.
• Enumeració: successió d’elements.
• Asíndeton: supressió de conjuncions per donar rapidesa.
• Polisíndeton: repetició de conjuncions per alentir el ritme.
• Metonímia: designar una cosa amb el nom d’una altra per contigüitat.
• Sinècdoque: designar una part pel tot o el tot per la part.
• Ironia: dir el contrari del que es vol expressar.
• Paradoxa: unió d’idees contradictòries que amaguen un sentit.
• Oxímoron: unió de dues paraules de significat oposat.
• Epítet: adjectiu que destaca una qualitat pròpia del nom.

Llatinismes i Locucions Llatines

Llatinismes d'ús comú

• Accèssit: premi menor dins d’un concurs.
• Addenda: informació afegida al final d’un text.
• Àlies: sobrenom o altre nom.
• Alter ego: una altra persona amb qui tens molta identificació.
• Esnob: persona que segueix modes per aparentar.
• Etcètera: i la resta.
• Factòtum: persona que ho fa tot.
• Ídem: el mateix.
• In situ: al lloc mateix.
• Maremàgnum: gran confusió.
• Memoràndum: nota per recordar alguna cosa.
• Postdata / Post scriptum: informació afegida al final d’una carta.
• Quid: aspecte més important.
• Quòrum: nombre mínim de persones per prendre decisions.
• Sui generis: especial o únic.
• Summum: el grau màxim.
• Statu quo: situació actual.
• Opera prima: primera obra d’un autor.

Locucions Temporals i de Mode

• Ante meridiem / Post meridiem: abans/després del migdia.
• In extremis: en l’últim moment.
• In fraganti: enxampat en el moment.
• Ipso facto: immediatament.
• Sine die: sense data fixada.
• Bis: dues vegades.
• Ex professo: expressament.
• In albis: en blanc.
• In crescendo: augmentant progressivament.
• Motu proprio: per iniciativa pròpia.
• Sine qua non: condició imprescindible.
• Grosso modo: aproximadament.

Altres Expressions i Sentències

• De facto / De iure: de fet / de dret.
• Persona non grata: persona no benvinguda.
• Placebo: substància sense efecte real.
• Rigor mortis: rigidesa cadavèrica.
• Alea iacta est: la sort està trobada.
• Errare humanum est: equivocar-se és humà.
• Mens sana in corpore sano: ment sana en cos sa.
• Non plus ultra: el màxim possible.
• Curriculum vitae: trajectòria professional.
• Dèficit / Superàvit: manca / excés.
• Hàbitat: lloc on viu un ésser.
• Gravamen: càrrega o obligació.
• Ràtio: proporció.
• Referèndum: votació popular.
• INRI: inscripció sobre Jesús.
• Mea culpa: reconeixement de culpa.
• Peccata minuta: cosa sense importància.
• Rèquiem: missa de difunts.
• Alma mater: universitat d'origen.
• Cum laude: amb honors.
• Ex cathedra: amb autoritat absoluta.
• Honoris causa: títol honorífic.
• Numerus clausus: places limitades.

Química: Termodinàmica i Cinètica

Conceptes Energètics

• Entalpia d’enllaç: Energia necessària per trencar un enllaç en un mol de molècules a pressió constant i estat gasós.
• Energia reticular: Variació d’energia en la formació d’un mol d’un compost iònic sòlid a partir dels seus ions en estat gasós (condicions normals).
• Cicle de Born-Haber: Inclou formació, sublimació (metall, Na), ionització (metall, Na), dissociació (no metall, Cl), afinitat electrònica (no metall, Cl) i energia reticular.

Termodinàmica i Cinètica Química

• Fórmules Termo:
  • Q = m · Ce · ΔT
  • ΔH = ΔU + Δn(gas) · RT
  • ΔQp = ΔQv + Δn(gas) · RT
  • ΔG = ΔH - T · ΔS
• Equació de velocitat: Relaciona la velocitat de reacció amb les concentracions dels reactius. v = k[A] · [B].
• Ordre de reacció: Potència a la qual està elevada la concentració. L'ordre total és la suma dels ordres parcials.
• Catalitzador: Disminueix l'energia d'activació (-Ea). No augmenta el rendiment, però fa la reacció més ràpida.

Equilibri Químic i Reaccions Redox

Equilibri Químic (Le Châtelier)

• Kp = Kc(RT)^Δn
• Pa = Xa · Pt | Pa · V = na · R · T
• Qc vs Kc: Si Qc < Kc (es formen productes); si Qc > Kc (es formen reactius); si Qc = Kc (equilibri).
• Canvis: Afegir producte crea més reactiu. Augmentar pressió (+P) desplaça cap a menys mols de gas (-n).
• Exotèrmica: Si disminueix la temperatura, ΔG = -n · F · Epila.

Reaccions REDOX

• Ajust: O₂ amb H₂O, H amb H⁺, igualar càrregues i electrons.
• Estats d'oxidació: H (+1), O (-2).
• Epila: E càtode - E ànode.
• Llei de Faraday: Q = I · t.
• Elèctrodes: Càtode (Eº més gran, reducció, metall). Ànode (oxidació).
• Galvanització: Recobriment d'un metall amb un altre d'Eº més alta.
• Electròlisi de l'aigua: Ànode (+): 2H₂O → 4H⁺ + O₂ + 4e⁻ | Càtode (-): 4H⁺ + 4e⁻ → 2H₂.

Àcid-Base i Química Orgànica

Equilibri Àcid-Base

• Àcids/Bases febles (k): Existeix equilibri.
• Àcid + Base = Sal + H₂O.
• Exemples: Base feble (NH₃), Àcid feble (HCN), Àcid metanoic/fòrmic (HCOOH), Àcid acètic (CH₃COOH), Base forta (NaOH), Àcid fort (HCl).

Espectroscòpia

• c = λ · f | E = h · f | v = 1/λ.
• Radiació IR: Vibracions dels enllaços. Eixos: nombre d’ona (x) i transmitància (y).
• RMN: Pics que indiquen el nombre i tipus d’àtoms d’hidrogen segons l’entorn.
• Espectre de masses: Pic a la dreta (ió molecular), pic més alt (pic base). Eixos: m/z (x) i intensitat (y).

Química Orgànica

• Isomeria estructural: De cadena, de posició o de funció.
• Isomeria espacial: Cis-trans (segons nombre atòmic) i òptica (carboni quiral).
• Grups funcionals: -COOH (àcid -oic), -COO- (èster -oat de), -CHO (aldehid -al), -CO- (cetona -ona), -CONH₂ (amida), -NH₂ (amina), -O- (èter).
• Reaccions:
  • Substitució: Canvi d'un grup per un altre.
  • Addició: De doble/triple enllaç a simple.
  • Eliminació: Creació de doble enllaç.
  • Esterificació: Àcid + Alcohol = Èster + H₂O.
• Polímers: Termoplàstics (s'estoven amb calor) i termoestables (no s'estoven un cop endurits).