Resum de les Metamorfosis d'Ovidi: Mites i Llegendes

1. El diluvi universal: Deucalió i Pirra

Aquest fragment pertany al llibre I de les Metamorfosis d’Ovidi i explica el mite del diluvi universal. Júpiter decideix castigar la humanitat perquè s’ha tornat dolenta i provoca una gran inundació amb l’ajuda de Neptú, que fa que l’aigua cobreixi tota la terra i destrueixi gairebé tots els éssers humans. Només sobreviuen Deucalió i Pirra perquè són justos i respecten els déus. Després del diluvi demanen ajuda a l’oracle de Temis, que els diu que llencin darrere seu els “ossos de la seva gran mare”, és a dir, les pedres de la terra. Aquestes pedres es transformen en homes i dones i així neix una nova humanitat.

2. Apol·lo i Dafne

Aquest fragment també pertany al llibre I de les Metamorfosis d’Ovidi i explica el mite d’Apol·lo i Dafne. Després de burlar-se de Cupido, aquest es venja disparant dues fletxes: una que fa néixer l’amor i una altra que el rebutja. Apol·lo s’enamora de Dafne, però ella no vol saber res de l’amor i fuig d’ell. Quan Apol·lo està a punt d’atrapar-la, Dafne demana ajuda al seu pare, el riu Peneu, que la transforma en un llorer per salvar-la. Tot i així, Apol·lo continua estimant-la i converteix el llorer en el seu arbre sagrat i en símbol de glòria i victòria.

3. Faetont

Aquest fragment pertany al llibre II de les Metamorfosis d’Ovidi i explica la història de Faetont, fill del déu Sol. El jove vol demostrar que realment és fill seu i li demana conduir el carro del Sol durant un dia. Tot i que el seu pare l’avisa del perill, Faetont insisteix i acaba conduint-lo. Però no pot controlar els cavalls i el carro es desvia, provocant que la terra es cremi i que el món estigui en perill. Per evitar una catàstrofe, Júpiter el fulmina amb un llamp i Faetont cau mort al riu Èridan. Aquest mite mostra el perill de la imprudència i de voler fer coses que només corresponen als déus.

4. Acteó

Aquest fragment pertany al llibre III de les Metamorfosis d’Ovidi i explica el mite d’Acteó. Acteó, net de Cadme, mentre caça pel bosc arriba per error a una font sagrada on la deessa Diana s’està banyant amb les seves nimfes. En veure que ha estat observada nua, la deessa s’enfada i el castiga transformant-lo en un cérvol. Acteó fuig espantat, però els seus propis gossos no el reconeixen i el persegueixen com si fos una presa. Finalment l’atrapen i el maten. Aquest episodi mostra el càstig diví per haver vist la deessa sense voler i és un exemple de metamorfosi, tema central de l’obra d’Ovidi.

5. Narcís

Aquest fragment explica el mite de Narcís, també de les Metamorfosis d’Ovidi. Narcís és un jove molt bell però molt orgullós que rebutja l’amor de tothom. La nimfa Eco s’enamora d’ell, però només pot repetir les últimes paraules que sent i Narcís la rebutja. A causa del seu orgull, els déus el castiguen: quan veu el seu reflex en una font s’enamora de la seva pròpia imatge sense saber que és ell mateix. Incapaç d’allunyar-se’n, queda consumit pel seu propi amor fins que mor. Al lloc on mor apareix una flor, el narcís. El fragment mostra el càstig per la vanitat i l’amor propi exagerat, i és un altre exemple de metamorfosi en l’obra d’Ovidi.

6. Píram i Tisbe

Aquest fragment explica el mite de Píram i Tisbe, també de les Metamorfosis d’Ovidi. Píram i Tisbe són dos joves de Babilònia que viuen en cases veïnes i s’enamoren, però els seus pares no els deixen estar junts. Per això es comuniquen en secret a través d’una petita esquerda a la paret i decideixen escapar-se de nit per trobar-se fora de la ciutat, sota una morera. Tisbe arriba primer però veu una lleona i fuig espantada, deixant caure el seu vel. Quan arriba Píram troba el vel ple de sang i pensa que la lleona ha matat Tisbe; desesperat, se suïcida amb la seva espasa. Quan Tisbe torna i veu Píram morint, també decideix matar-se per amor. Els déus, commoguts, fan que els fruits de la morera es tornin foscos per recordar la seva sang. El mite parla de l’amor tràgic i explica l’origen del color de les mores.