La Revolució Astronòmica: De Copèrnic a Kepler

Copèrnic i el model heliocèntric

Històricament, es van conèixer dos models: l'eudoxioaristotèlic i el ptolemaic. El primer es va acceptar com a representació cosmològica ja que era més realista, mentre que el ptolemaic s'utilitzava per als càlculs. A final de l'Edat Mitjana, el sistema necessitava una reforma del calendari.

Copèrnic estava convençut que l'univers havia d'estar regit per lleis matemàtiques de la màxima simplicitat, criticant el model ptolemaic per ser complicat i no sistemàtic. Estava d'acord amb l'objectiu platònic de l'astronomia. La lectura dels llibres pitagòrics i d'Aristarc li va suggerir la idea que el Sol, i no la Terra, podria estar al centre de l'univers i els planetes girar al seu voltant. Va comprovar que tots els moviments celestes eren simples i va fer càlculs matemàtics, publicant un llibre amb els resultats.

Osiander, l'editor del llibre, per tal d'esmorteir l'impacte de la publicació, va escriure un pròleg afirmant que pretenia presentar un mètode per calcular més fàcilment els moviments dels astres. Aquest no era l'objectiu de Copèrnic, però el llibre no va crear conflictes gràcies a aquest pròleg.

Tycho Brahe: L'observació celeste

L'any 1577 s'esdevingueren uns fenòmens celestes: van aparèixer cometes i una supernova que brillava més que la Lluna. Tycho demostrà que els cometes no es movien seguint les corbes dels planetes, sinó que els travessaven.

• Havia vist que el copernicanisme ho explicava millor, però no gosava treure la Terra del centre de l'univers.
• Era un sistema geocèntric, fet amb el qual ni Kepler ni Galileu estaven d'acord.
• De les observacions de Tycho es va deduir la impossibilitat dels moviments circulars i la no immutabilitat del cel.

Finalment, va cedir les seves dades a Kepler, qui va descobrir les lleis dels moviments planetaris.

Kepler: Les lleis del moviment planetari

Kepler va ser el primer astrònom modern perquè es va adaptar a la no circularitat de les òrbites i a la no uniformitat del moviment; també va creure que l'astronomia s'havia de plantejar per què es movien els planetes. Va viure convençut que l'univers responia a proporcions matemàtiques i va proposar desxifrar-les. Era copernicà.

En estudiar l'òrbita de Mart, va haver d'acceptar que els moviments no podien ser circulars ni uniformes. Va formular dues lleis inicials:

1. Les òrbites dels planetes són el·líptiques i el Sol és un dels focus.
2. Els planetes no es mouen uniformement.

Va continuar estudiant la distància entre els planetes i el Sol i, finalment, va trobar la tercera llei: el quadrat del període dels planetes és proporcional al cub de les seves distàncies mitjanes al Sol. Va veure que el moviment del planeta era originat per la rotació del Sol.