La Revolució Francesa: causes, fases i esdeveniments clau
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,96 KB
Actualizado el
Resumen
El document repassa la situació de França abans de 1789, amb la societat estamental, la crisi econòmica i el dèficit de la hisenda pública. Explica la convocatòria dels Estats Generals, la formació de l'Assemblea Nacional i el Jurament del Joc de la Pilota, i després les fases de la revolució fins a la proclamació de la República el 1792. L'estudiant aprendrà l'ordre cronològic dels fets i el paper dels diferents grups socials.
Puntos clave
- El 1789, França vivia sota l'Antic Règim amb una societat estamental, crisi econòmica i dèficit de la hisenda pública.
- Els ministres de Lluís XVI van proposar un impost nou, la «subvenció territorial», que els privilegiats es van negar a pagar.
- Els Estats Generals es van reunir a Versalles la primavera de 1789 i el Tercer Estat va defensar el vot per persona.
- El Tercer Estat es va constituir en Assemblea Nacional i va jurar el Joc de la Pilota que no es dissoldria fins a redactar una constitució.
- El 14 de juliol de 1789 es va assaltar la Bastilla, símbol de l'absolutisme.
- La Constitució de 1791 va posar fi a l'Assemblea Constituent, que va passar a ser Assemblea Legislativa.
- El 10 d'agost de 1792 es va assaltar el Palau de les Tulleries, el que va suposar el final de la monarquia i l'establiment de la República.
Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba
França abans de la Revolució
A principis de 1789, França era una gran potència que vivia segons les normes de l’Antic Règim i hi havia greus problemes:
- Societat estamental
- Crisi econòmica important
- Dèficit de la hisenda pública
- Crisi política
Com es vol solucionar?
Els successius ministres d’Hisenda de Lluís XVI (Turgot, Necker, Calonne, Brienne) van intentar solucionar la crisi financera de l’Estat, però tots van acabar concloent que era necessari fer una reforma profunda del sistema tributari que obligués els privilegiats a pagar un impost nou, la «subvenció territorial». El rei va intentar convèncer els privilegiats. Per aconseguir-ho, el 1787 va convocar una Assemblea de Notables, formada per una sèrie de privilegiats escollits per la seva fidelitat al rei, però aquests es van negar a pagar l’impost nou.
Els Estats Generals
El rei es va veure forçat a convocar els Estats Generals, les corts estamentals franceses, que no s’havien reunit des del 1614. Per tal de frenar el poder dels privilegiats, el ministre Necker va aconseguir doblar el nombre de representants del Tercer Estat als Estats Generals. La primavera del 1789, en aquest ambient d’efervescència política, els Estats Generals es van reunir a Versalles. En els Estats Generals, la noblesa i el clergat pretenien que es votés per estament, cosa que donava majoria als privilegiats (dos vots enfront d’un del Tercer Estat). Els membres del Tercer Estat van defensar el vot per persona, fet que els donava a ells la majoria.
L'Assemblea Nacional
El juliol, els representants del Tercer Estat van decidir constituir-se en Assemblea Nacional i es van considerar els únics amb legitimitat per representar França. El rei va ordenar tancar la sala de reunions de l’Assemblea Nacional, però els diputats es van reunir a l’anomenada sala del Joc de la Pilota, on van jurar que es quedarien fins que haguessin redactat una constitució. Això és el que es coneix com el Jurament del Joc de la Pilota.
L'Assemblea Constituent
L’Assemblea Nacional es va anomenar Assemblea Constituent.
La Presa de la Bastilla
El 14 de juliol de 1789, davant de l’augment del preu del pa i els rumors que el rei estava concentrant tropes als afores de París, els ciutadans parisencs es van revoltar i van assaltar la Bastilla, antiga presó política de Lluís XIV i símbol de l’absolutisme.
La Constitució de 1791
Després de dos anys de treballs, el setembre es va promulgar la Constitució de 1791, culminació del procés revolucionari. Un cop aprovada la Constitució, es van fer eleccions i l'Assemblea va deixar d'anomenar-se Constituent i va passar a anomenar-se Assemblea Legislativa.
L'Assemblea Legislativa (1791-1792)
En la nova Assemblea, hi predominaven els moderats.
La Fugida de Varennes
La família reial va intentar fugir de França el juny de 1791, però van ser detinguts a Varennes, fets presoners i reconduïts fins a París.
L'Assalt de les Tulleries
Espantats per la possibilitat que la revolució s’estengués als seus països, Àustria i Prússia van declarar la guerra a França l’abril de 1792. L’exèrcit francès no va poder aturar l’avanç de les tropes de les potències absolutistes. Els aliats van arribar prop de París i van amenaçar el poble si algú gosava tocar els reis. El 10 d’agost de 1792, la resposta popular va ser assaltar el Palau de les Tulleries, residència dels reis, que van haver de refugiar-se a l’Assemblea Nacional. Això va significar el final de la monarquia i l’establiment de la República.
Preguntas frecuentes
Per què va convocar Lluís XVI els Estats Generals?
El rei es va veure forçat a convocar els Estats Generals perquè la crisi financera no es podia resoldre sense el suport dels privilegiats, que s'havien negat a pagar el nou impost. Els Estats Generals no s'havien reunit des del 1614.
Què és el Jurament del Joc de la Pilota?
Va ser el jurament dels diputats del Tercer Estat, que, després de ser tancats de la seva sala de reunions, es van reunir al Joc de la Pilota i es van comprometre a quedar-se fins a redactar una constitució.
Quin va ser el resultat de l'assalt a les Tulleries?
El 10 d'agost de 1792 el poble va assaltar el Palau de les Tulleries, els reis es van refugiar a l'Assemblea Nacional i això va significar el final de la monarquia i l'establiment de la República.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.