La Revolució Francesa: De l'Etapa Liberal a Napoleó

L'etapa liberal burgesa (1789-1792)

Les causes de la revolució

Cap al 1780, molts sectors socials de França es mostraven descontents per la situació econòmica i social. El Tercer Estat (pagesia, artesans i burgesia) rebutjava un sistema que els marginava i els feia suportar les càrregues econòmiques, mentre la Hisenda estava en fallida i els privilegiats es negaven a tributar.

Convocatòria d'Estats Generals (1789)

Davant la proposta d'una reforma fiscal, la noblesa es va revoltar i va exigir la convocatòria dels Estats Generals (assemblea representativa de França convocada pel rei amb representants de cada estament). Lluís XVI va cedir i es van redactar els Quaderns de greuges amb les peticions de cada grup social. Finalment, el Tercer Estat, amb el suport de clergues i nobles liberals, va constituir l'Assemblea Nacional, que el rei va acabar acceptant.

L'Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)

El poble de París va assaltar la Bastilla, presó reial i símbol de l'absolutisme. La notícia va provocar revoltes antisenyorials arreu del país, conegudes com la Gran Por. L'Assemblea va prendre mesures per desmantellar l'Antic Règim:

• Abolició de privilegis i drets feudals.
• Aprovació de la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà.
• Constitució de 1791: monarquia constitucional, sufragi censatari i separació de poders.

La monarquia constitucional (1791-1792)

Nobles emigrats, amb el suport de l'emperador d'Àustria i Lluís XVI, van intentar restaurar l'absolutisme. El 1791, la fugida del rei (fuga de Varennes) va significar el trencament definitiu entre la monarquia i l'Assemblea. El rei va ser detingut i sotmès a arrest domiciliari a les Tulleries.

Radicalització: L'etapa republicana (1792-1799)

Grups polítics i socials

• Sans-culottes: Classes populars (tenders, artesans, obrers) que es diferenciaven per portar calces llargues.
• Girondins: Liderats per Jacques-Pierre Brissot, representaven l'alta burgesia moderada.
• Jacobins: Liderats per Robespierre, representaven la burgesia mitjana i les classes populars. Es dividien en muntanyers (radicals) i la plana (moderats).

La República Jacobina i el Terror

Després de l'execució de Lluís XVI i Maria Antonieta (1793) i la guerra contra les potències absolutistes, els jacobins van prendre el control. Es va crear el Comitè de Salvació Pública, que va instaurar la política del Terror i la llei de sospitosos. Finalment, un cop d'estat de la burgesia moderada va portar a l'execució de Robespierre.

La República burgesa moderada (1794-1799)

Es van desmantellar les mesures jacobines i es va aprovar la Constitució de 1795. El poder executiu va recaure en el Directori (5 membres) i el legislatiu en el Consell dels 500 i el Consell d'Ancians.

L'era de Napoleó

El 1799, Napoleó va fer un cop d'estat i va instaurar el Consolat. La seva trajectòria inclou:

• Constitució de 1799 i proclamació com a Emperador (1804).
• Promulgació del Codi Civil Napoleònic (1804).
• Derrotes a Leipzig (1813) i Waterloo (1815), que van portar als seus exilis a Elba i Santa Helena, fins a la seva mort el 1821.