La Revolució Francesa i les Transformacions del Segle XIX
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,44 KB
L'esclat de la Revolució Francesa
El 14 de juliol es va produir l'assalt a la Bastilla; els ciutadans van agafar armes i es van disposar a defensar per la força el procés revolucionari. La revolució es va estendre al camp en forma de revolta antisenyorial, coneguda com la Gran Por.
Al maig de 1789, es van obrir a Versalles els Estats Generals, presidits per Lluís XVI i formats per la noblesa, el clergat i l'estat pla.
Causes i crisi econòmica
La Revolució Francesa va sorgir d'una crisi econòmica i d'idees. Les grans despeses sumptuàries i les collites dolentes van provocar un desorientament social i l'augment del preu del blat. Es va pressionar el Tercer Estat amb més impostos, i la burgesia es veia cada vegada més ofegada, fet que va derivar en un major descontentament.
Lluís XVI va intentar arreglar l'economia amb ministres com Turgot, Necker, Calonne i Loménie de Brienne.
L'organització dels Estats Generals
Els tres estats que formaven els Estats Generals eren: 1r la noblesa, 2n el clergat i 3r l'estat pla.
El Liberalisme Polític i la Restauració
Entre 1789 i 1792 es promulga una constitució que reflecteix les idees del liberalisme polític: lleis d'igualtat per a tothom, la noblesa paga impostos i es crea un exercit nacional (la Guàrdia Nacional).
El Congrés de Viena i l'Absolutisme
Els estats vencedors de Napoleó, a proposta del canceller austríac Metternich, es van reunir al Congrés de Viena amb l'objectiu que els països tornessin a l'Antic Règim i restaurar l'absolutisme monàrquic. Les decisions de Viena es van completar amb la creació de la Santa Aliança (1815), un tractat entre Rússia, Àustria i Prússia.
Les Revolucions de 1848
L'any 1848 es coneix com la Primavera dels Pobles, caracteritzada pel sufragi universal, la sobirania nacional i la igualtat social. La classe treballadora apareix com una nova classe política i sorgeix el moviment obrer organitzat en sindicats. En aquest context, es produeix la publicació del Manifest Comunista de Karl Marx i Friedrich Engels.
Moviments Artístics: Romanticisme i Realisme
El Romanticisme
El Romanticisme es defineix per l'amor a la llibertat, l'exaltació de l'individu, la defensa dels sentiments i el gust per la natura i les cultures populars.
- Moviment: Ruptura amb el neoclàssic, solemne i immòbil.
- Color i llum: Colors brillants aplicats amb pinzellades soltes; quadres omplerts amb llum.
- Paisatge: La natura és la protagonista dels quadres, amb paisatges violents i plens de contrastos.
- Pintors destacats: Caspar David Friedrich, Théodore Géricault i Eugène Delacroix.
El Realisme
El Realisme és un estil de pintura que se centra en la vida quotidiana, els problemes socials derivats de la industrialització i els fracassos de la primera meitat del segle XIX. Destaquen autors com Millet i Courbet.