La Revolució Industrial: Del Proletariat al Socialisme

1.1 D'artesans a obrers

La llibertat de producció va acabar amb el control dels gremis i els artesans van perdre els seus privilegis. Els treballadors de les noves manufactures eren d'origen pagès, que emigraven cap a les ciutats, i artesans arruïnats; es van convertir llavors en proletaris, que feien feina al taller o a la fàbrica a canvi d'un salari.

La fàbrica era un local més gran que el taller i disposava de màquines impulsades per vapor o energia hidràulica. Les jornades de treball eren de fins a 15 hores, sense descans, amb salaris baixos i una disciplina estricta. Hi treballaven també dones i infants. Les màquines van dur a l'atur molts treballadors manuals, com va ser el cas dels teixidors anglesos.

1.2 Els primers conflictes

Els canvis laborals van provocar conflictes aïllats i motins, donant lloc al sorgiment de les associacions de treballadors, primer per oficis i més tard per localitats. Els governs, però, van prohibir aquestes associacions a països com França i Anglaterra.

El 1811, a Nottingham, l'exèrcit va reprimir una manifestació de treballadors tèxtils que van incendiar els telers, culpables de l'atur. El luddisme es va escampar per Anglaterra i Europa, no només a les fàbriques, sinó també al camp, i es podia castigar fins i tot amb la pena de mort.

1.3 Socialisme utòpic

Les veus crítiques que denunciaven les injustícies del sistema econòmic capitalista van configurar el socialisme utòpic. Els seus precedents són:

• La igualtat social mitjançant la violència: La Conjura dels Iguals de Babeuf durant el Directori i les tesis de Blanqui.

Blanqui va presentar tres tesis:

1. La societat civil depèn completament dels mecanismes de comerç.
2. La història es desenvolupa al voltant de la lluita per augmentar la riquesa econòmica.
3. La societat humana s'està movent cap al comunisme i el seu progrés és accelerat pels abusos del capitalisme.

• Transformació social pacífica: Principals autors del socialisme utòpic.

5.3 Divisió del moviment socialista

• A partir de la Primera Guerra Mundial, el socialisme es va dividir en revolucionari o reformista.
• Davant la guerra hi va haver tres postures: els patriotes (partidaris de la guerra), els pacifistes i els revolucionaris.
• Els bolxevics a Rússia van protagonitzar la revolució el 1917.
• El comunisme va ser una escissió dins el socialisme.