Revolució Industrial: Fàbriques, Innovació i Moviment Obrer
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,39 KB
Les primeres fàbriques i el procés d'industrialització
Tres factors clau:
- Mecanització de la producció.
- Ús de noves fonts d’energia.
- La fàbrica com a nou lloc de producció: sistema fabril.
La Segona Revolució Industrial (finals del segle XIX i principis del XX)
La Segona Revolució Industrial (finals del segle XIX i principis del XX) va ser un període de canvis tecnològics i econòmics accelerats. Noves innovacions com el motor de combustió interna, l'electricitat, el telèfon i els avions van transformar la producció i les comunicacions. Indústries com l'automòbil, la química i l'electricitat es van consolidar com a sectors clau, i la producció en massa i la mecanització van permetre augmentar l'eficiència i reduir costos. Aquest període també va impulsar el capitalisme i la globalització, amb la creació de grans empreses multinacionals i un augment de la competència entre les nacions industrialitzades. Socialment, va generar un creixement urbà i va consolidar la classe mitjana, tot i que les condicions laborals seguien sent difícils per al proletariat. En resum, la Segona Revolució Industrial va transformar profundament l'economia, la societat i la indústria mundial.
El Moviment Obrer
El Moviment Obrer va sorgir durant la Revolució Industrial com a resposta a les dures condicions laborals dels treballadors a les fàbriques, mines i altres indústries. Aquests treballadors, principalment del proletariat, es van enfrontar a llargues jornades laborals de fins a 12 o 16 hores, salaris baixos, condicions de seguretat perilloses i l'explotació del treball infantil i femení. Per lluitar contra aquesta situació, els treballadors van començar a organitzar-se en sindicats i societats de resistència, que defensaven els drets laborals, com la reducció de la jornada laboral, salaris més alts i millores en les condicions de seguretat.
El moviment obrer va sorgir durant la Revolució Industrial com a resposta a les dures condicions laborals dels treballadors a les fàbriques, mines i altres indústries. Aquests treballadors, principalment del proletariat, es van enfrontar a llargues jornades laborals de fins a 12 o 16 hores, salaris baixos, condicions de seguretat perilloses i l'explotació del treball infantil i femení. Per lluitar contra aquesta situació, els treballadors van començar a organitzar-se en sindicats i societats de resistència, que defensaven els drets laborals, com la reducció de la jornada laboral, salaris més alts i millores en les condicions de seguretat.
Luddisme
El Luddisme es va oposar a l'ús de noves màquines i tecnologies que els amenaçaven amb la pèrdua dels seus llocs de treball i una reducció de les seves condicions laborals.
Cartisme
El Cartisme va ser un moviment més polític i reformista, que va lluitar per l'ampliació dels drets polítics a través de peticions i manifestacions, buscant un canvi legislatiu (carta al poble).