La Revolució Russa: Orígens, Fases i Impacte Històric

La Revolució Russa: Causes, Fases i Conseqüències

Tot va començar el 1905, quan Rússia va perdre una guerra contra el Japó, cosa que va provocar molta fam i va generar grans desigualtats. El 1914 va començar la Primera Guerra Mundial i el 1917 hi va haver una revolució russa, que es va dividir en dues parts principals:

La Revolució de Febrer de 1917

L'Imperi Rus estava regit pel tsar absolutista Nicolau II, que governava sense cap institució que limités el seu poder, basant-se en una burocràcia fidel al tsar. El 1905, es van rebel·lar contra el tsarisme, però només van aconseguir reformes superficials, i el règim seguia sent autocràtic. Després d'això, Nicolau II va prometre eleccions i reformes, però només va aconseguir eliminar el parlament (la Duma) i va continuar governant de manera autocràtica. Rússia era un país agrari endarrerit, produïa poc i la majoria de la població (pagesos i obrers) treballava en condicions molt dures i vivia en la pobresa. A més, la noblesa tenia la major part de les terres, mentre que la burgesia era escassa i amb poc poder econòmic.

El 1914, Rússia no estava preparada per a la Primera Guerra Mundial. Els preus van augmentar, ja que les fàbriques d'alimentació s'havien transformat en fàbriques d'armes, i l'escassetat i la fam van afectar greument la població. Tot això, juntament amb les derrotes militars i la crisi econòmica, va provocar manifestacions i vagues. Els qui s'oposaven al tsarisme van veure l'oportunitat de posar fi al règim i van protestar per la retirada de la guerra, la provisió d'aliments i la fi del tsarisme. En una de les revoltes a Petrograd, els soldats es van unir als manifestants perquè no aguantaven més. El tsar Nicolau II va renunciar i es va proclamar un govern provisional (menxevic) que prometia una democràcia parlamentària. Hi va haver pocs canvis, però no van treure Rússia de la guerra, impedint millores en les condicions de la població i la reforma agrària, i el descontentament popular va créixer.

La Revolució d'Octubre de 1917

Els soviets seguien exigint la retirada de la guerra i la destitució del govern, cosa que va provocar una dualitat de poders entre el govern provisional i els soviets. Els bolxevics van aprofitar la situació per a debilitar el govern provisional, ja que els soviets donaven suport a les seves idees revolucionàries. Lenin va proposar enderrocar el govern provisional i establir un govern obrer i pagès, amb les següents mesures:

• Signar la pau amb Alemanya.
• Repartir les terres entre els pagesos.
• Donar el control de les fàbriques als obrers.

Els bolxevics, amb el suport dels soviets, van crear la Guàrdia Roja i van preparar una insurrecció per al 25 d'octubre. Els revoltats van ocupar Petrograd i van prendre el Palau d'Hivern, destituint el govern provisional. Ràpidament, la revolució es va propagar a Moscou i als centres industrials del país. Es va proclamar un govern obrer presidit per Lenin (líder), amb Lev Trotski i Ióssif Stalin (membres).

El novembre de 1917 es van celebrar les eleccions per a l'Assemblea Constituent. Els bolxevics només van obtenir el 25% dels escons, i per a evitar que els grups contraris a la revolució guanyessin a la Duma, Lenin va dissoldre l'Assemblea, posant fi al pluralisme polític a la nova Rússia Soviètica. El govern va prendre les primeres mesures revolucionàries que havia anunciat: va expropiar les terres per a repartir-les entre els pagesos i va posar les fàbriques sota el control dels obrers. El 1918 es va signar el Tractat de Brest-Litovsk amb Alemanya, pel qual Rússia va haver d'acceptar importants pèrdues territorials, entre altres capitulacions.

La Guerra Civil Russa (1918-1921)

A principis de 1918, els partidaris del tsarisme i els de la democràcia liberal es van alçar en armes contra el govern dels soviets. L'Exèrcit Blanc va rebre suport de tropes franceses, britàniques, japoneses i nord-americanes, i es va enfrontar a l'Exèrcit Roig dels bolxevics, dirigit per Trotski.

Els tres anys de guerra van causar molta crueltat a la població, amb gairebé 10 milions de morts, 6 milions d'invàlids i un gran nombre de mutilats i ferits. La guerra va empobrir els països, deixant ciutats, camps, indústries i vies de comunicacions destruïts. Europa va perdre l'hegemonia en l'economia mundial, amb una reducció del 40% del seu potencial industrial i un 30% de l'agrícola.

L'estiu de 1918, el tsar i la seva família van ser executats pels bolxevics, i els contrarevolucionaris van intentar sense èxit assassinar Lenin.

El 1921, l'Exèrcit Roig va vèncer.

Creació de la Unió Soviètica (URSS)

Després de la Guerra Civil, el 1922 es va crear la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), que reunia les nacionalitats del vell Imperi dels Tsars. La Constitució soviètica de 1923 va establir un nou model d'estat basat en els soviets, que rebutjava les eleccions lliures i el parlamentarisme.

El Tractat de Versalles i les seves Implicacions

El tractat més important signat amb Alemanya va ser el de Versalles. Aquest declarava Alemanya com a única culpable del conflicte, se li va exigir el pagament de fortes reparacions de guerra, se l'obligava a desarmar-se, desmantellar l'exèrcit, cedir grans territoris i renunciar al seu imperi colonial. Els alemanys van veure aquest tractat com una imposició humiliant que va intensificar el seu nacionalisme i el desig de revenja per al futur.