Ritme i rima
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,6 KB
La metrica es el conjunt de normes que diuen la forma que han de tenir els versos i com aquests s’han d estructyrar en estrofes i composicions poqtiques. La forma, doncs es el que caracteritza principalment la poesia i la distigeix de la prosa. Les principals lleis de la métrica son el metre la rima i el ritme:
El metre es el nombre de sil·labes que te un vers.
La rima es la repetició total o parcial dels sons del final dels versos a partir de la darrera vocal tonica.
El ritme s aconsegueix amb la combinació de sil·labes toniques i atones.
Les conjuncions i locucions conjuntives son paralules o expressions que actuen com a connectors: serveixen per establir relacions lofiques entre dos sintagmes o entre dues frases que formen una oració comoposta.
Conjuncions.
Unió(i, ni)
alternativa)o, o be)
oposició(pero, tanmateix, sinó)
causa(perque, ja que)
finalitat(a fi que, perque)
consequiencia(doncs, per tant)
comparació:Relació entre dos termes a partir d una semblança expressada mitjançant un nexe: com , talment, sembla... ( es el cel com una seda, es el mar com un mirall)
Metafora:Identificació entre dos termes a partir d' una semblança, pero sense nexe. A vegades, el terme real es substituit completament pel terme imaginari.(L' amada es una flor, una planta l esposa)
Personificació Atribució de trets humans a coses inanimades Tot nuvol plora al seu dia.
Hiperbaton: Alteració de l' orde logic dels elements d' una frase.( Quan a la falda et miro de Montjuic seguda)
Antítesi Oposició en una mateixa frase de dos mots dues expressions o dos pensaments de sentit contrari. (riu que riu, me fa un peto que, sent de foc, va gelar-me)
Al·literacio: Repetició d'un mateix so ( com feix de canyes cruixen trinxades ses arrels)
El metre es el nombre de sil·labes que te un vers.
La rima es la repetició total o parcial dels sons del final dels versos a partir de la darrera vocal tonica.
El ritme s aconsegueix amb la combinació de sil·labes toniques i atones.
Les conjuncions i locucions conjuntives son paralules o expressions que actuen com a connectors: serveixen per establir relacions lofiques entre dos sintagmes o entre dues frases que formen una oració comoposta.
Conjuncions.
Unió(i, ni)
alternativa)o, o be)
oposició(pero, tanmateix, sinó)
causa(perque, ja que)
finalitat(a fi que, perque)
consequiencia(doncs, per tant)
comparació:Relació entre dos termes a partir d una semblança expressada mitjançant un nexe: com , talment, sembla... ( es el cel com una seda, es el mar com un mirall)
Metafora:Identificació entre dos termes a partir d' una semblança, pero sense nexe. A vegades, el terme real es substituit completament pel terme imaginari.(L' amada es una flor, una planta l esposa)
Personificació Atribució de trets humans a coses inanimades Tot nuvol plora al seu dia.
Hiperbaton: Alteració de l' orde logic dels elements d' una frase.( Quan a la falda et miro de Montjuic seguda)
Antítesi Oposició en una mateixa frase de dos mots dues expressions o dos pensaments de sentit contrari. (riu que riu, me fa un peto que, sent de foc, va gelar-me)
Al·literacio: Repetició d'un mateix so ( com feix de canyes cruixen trinxades ses arrels)