Rius del vessant cantabric

Clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,51 KB

1) LA INFLUÈNCIA DE L’AIGUA EN EL MEDI NATURAL

§L’aigua és un component essencial dels éssers vius i necessari per a la seua existència, i exerceix una influència notable en:
vEl relleu: origina formes de modelat diferent a través de l’erosió, el transport i la sedimentació.
vEn el clima: facilita el cicle de l’aigua i regula la temperatura de l’atmosfera. A més, els oceans suavitzen les temperatures en les zones costaneres.
vEn la vegetació: l’aigua és un element imprescindible per a les plantes, major o menor quantitat d’aigua influirà en el tipus de formacions vegetals existents en un àrea.
vEn el sòl: l’aigua contribueix a la formació de les característiques del sòl.


l’aprofitament dels recursos hídrics. Les obres hidràuliques.

Per a poder aprofitar els recursos hídrics s’han de fer obres hidràuliques, és a dir, infraestructures o instal·lacions destinades a recollir-los, emmagatzemar-los, transportar-los i tractar-los.

a)Les obres de captació, sobretot dels rius, s’aprofiten mitjançant embassaments, pous i plantes dessalinitzadores

-Els embassaments, s’han construir aprofitant els desnivells del relleu per on circulen els rius principals. S’utilitzen per a:

*Producció d’electricitat.

*Regadiu.

*Abastir a la població

*Regularització del cabal (zones d’inundació)

*Esports aquàtics, pesca, navegació, etc.

Pero presenten una sèrie de problemes

*Són cars.

*No són rendibles (en alguns casos)

*Provoquen impactes socials (inundació de pobles i de terres de cultiu)

*Alteren el medi ambient (modificació del cabal del riu, reducció de l’aportació de sediments).

-Els pous i galeries que capten l’aigua dels aqüífers per a usos industrials i urbans, especialment en el sud i l’est peninsular i en les illes.

-Les plantes dessalinitzadores:

Obtenen aigua dolça a partir de l’aigua salada de la mar.

Usos: domèstics, industrials i regadiu.

Espanya, primer país de la UE en dessalinització

PROBLEMES:

-Cost de les instal·lacions.

-Consum energètic molt alt.

-Eliminació de la salmorra.


b) Les obres de transport i distribució condueixen l’aigua:

§ Els transvassaments: són transferències d’aigua entre conques excedentàries i deficitàries. Exemple: transvassament del Tajo-Segura. Problemes: conflictes entre les zones receptores i les zones excedentàries.
§Els canals i canonades de distribució  de l’aigua tenen com a problema principal són les fuites perquè els conductes són massa antics o s’han fet malbé.

c) Les obres de sanejament i tractament de l’aigua:

-Les plantes potabilitzadores, que eliminen les substències nocives per al consum

-Les estacions depuradores d’aigües residuals, que eliminen les substàncies nocives de l’aigua abans d’abocar-les al medi natural

-Les estacions de regeneració d’aigües residuals, tracten l’aigua depurada per reutilitzar-la en usos que requereixen aigua potable: reg agrícola i urbà, la indústria, etc. El problema són els regants, temerosos del rebuig als seus productes per part dels consumidors.


d) La regulació, gestió i planificació dels recursos hídrics.

Estan regulats per:

Els PLANS HIDROLÒGICS DE CONCA que:

-Determina les necessitats i obres de cada conca

-Responsables les Comunitats Autònomes.

 i per: el PLA HIDROLÒGIC NACIONAL, el qual

-Coordina els plans de les conques i dissenya les actuacions generals

-L’elabora l’Estat.

-Objectius:

*Assegurar el subministrament d’aigua a tot el territori espanyol i aconseguir un desenvolupament regional equilibrat.

*Garantir que es faça un ús racional de l’aigua, així com la qualitat i el bon estat ecològic per a protegir la salut humana i dels ecosistemes.

*Pal·liar els efectes de les inundacions i les sequeres a través de la planificació i les obres necessàries.


a)EL PAISATGE VEGETAL DEL CLIMA OCEÀNIC.

Correspon a la regió eurosiberiana. Les formacions característiques que hi podem trobar són:

1.Bosc caducifoli: dens, format per arbres alts, de tronc recte i llis i de fulla caduca. Al sotabosc creixen falgueres i molses. Les espècies més característiques són el roure i el faig.

EL FAIG: necessita molta humitat, no tolera bé el calor i sí el fred. Prefereix el sòls calcaris, és un arbre de muntanya i s’empra per a fer mobles. Es troba en la Serralada Cantàbrica i en el Pirineu Navarrés. EL ROURE: necessita menys humitat que el faig, i no tolera bé la calor ni el fred excessiu, per tant se situa en altituds més baixes. La seua fusta és dura i preferix els sòls silicis. Les àrees més esteses es troben a Galícia i a la Serralada Cantàbrica.

•2. LA LANDA i PRATS La  LANDA  és una vegetació densa de mates i arbusts. És una degradació del bosc caducifoli i se sol utilitzar com a jaç per a animals i també com adob . •Per la seua banda els PRATS,  són vegetació herbàcia que ocupa grans extensions en els paisatges oceànics i es fan servir per  a alimentar el bestiar.

L’acció humana ha comportat canvis en la vegetació natural del bosc caducifoli: s’ha reduït l’extensió del bosc (perquè s’han perdut els usos tradicionals (la llenya, el carbó vegetal…, per les cremes incontrolades, etc) i s’hi han introduït espècies secundàries d’aprofitament agropecuari com el castanyer i s’han repoblat boscos amb arbres de creixement ràpid com el pi (fusta i resina) i el eucaliptus (cel·lulosa i pasta de paper).

Entradas relacionadas: