Roda a la qual es pot acoblar un element flexible per transmetre el moviment

Tipos de mecanismes.     Transmissió DIRECTA :      Arbres i eixos (dur a terme el mov.Circular duna peça) arbre : capaç de transmetre el mov i el parell del motor. Eix: giren les peçes a sobre dell pero no es mou. Palier> arbre que transmet el mov. Dsde el diferencial fins a les rodes motrius. Els arbres a mes de suportar torsió tmb suporten flexió i cisellament.  Acoblaments Per unir eixos que estan alineats directament sense mod. La velocitat ni el moment;bomba daigua o motor electric. Acoblament rígid: Arbres o eixos suneixen amb peces metaliqes rígides que es fixen mitjançant cargols. Flexible lacoblament es duu a terme mitjançant una junta elastica de goma o cautxú, permet absorbir vibracions. Mobil: sutilitza quan la separació entre arbres o eixos ha de ser variable. Cardan o junta universal: Quan cal un moment torçor motor entre dos elements rotatoris, els eixos dels quals no estan alineats i es tallen, sutilitza aqesta junta. Mov en autmobils i camions. Angle maxim de 45 graus. No modifica v ni moment. Limitadors de parell:  Per efectuar transmisions directes dun arbre a un altre pero limitant el moment torçor o parell entre un i altre. Dos tipus: -Disc de fricció: entre arbre i politja, roda dentada.. Es pot ajustar la pressió entre ells. La Unió patina. -El pasador cisellable: arbre i roda; esta calibrat per suportar un determinat esforç de cisellament.      MECANISMES ARTICULATS     quatre barres articulades quatre barres unides entre si amb articulacions. Si giren completament sanomenen manetes, si nomes oscilen balancins. Suspensió de cotxes.  Biela-maneta transforma mov circular en mov rectilini o a linreves pero el mov rectilini es alternatiu. La maneta tmb cigonyal porta acoblat un extrem duna peça la biela; laltre extrem es fixa el pistó o embol que llisca dins duna guia o cilindre. Quan es troba en la posició mes allunyada del centre de gir del cigonyal es diu que esta en PMS punt mort superior, inverteix el mov i comença a recular. Quan es troba  a la posició mes propera del centre de gir  es diu que es troba al PMS punt mort inferior. Para de recular i avança. La distancia entre PMI i PMS sanomena cursa.-> motors dexplosio. Mecanisme de biela infinita o jou escocés mov circular en rectilini o a linreves. La funció de biela la fa un mobil que es desplaça dins la baula de la qual obtenim els efectes. Es troba en maqines de vapor antigues.       Transmissió MITJANÇANT ELEMENTS FLEXIBLES  transmetre el mov. Dun eix a un altre que es troba a una certa distancia. Transmissió per corretja Dues politges unides mitjançant un element flexible anomenat corretja. Corretja mes utilitzada: trapezial. Transmissió per cadena entre rodes dentades mitjançant una cadena. S'elimina la posibilitat que es produeixi un lliscament entre dos elements, distancies llargues. La velocitat no pot ser elevada. Factors: distancia, precisió en la transmisio, cos i tpus de manteniment.   Transmissió mitjançant engranatges mecanismes de transmisio de mov circular mitjançant rodes dentades. Actuen luna sobre laltre a traves de les rodes que sintercalen, de manera que una empeny a laltre. La roda que esta conectada al parell sanomena motriu, la que es empesa sanomena conduida. La petita sanomena pinyó i la gran corona. Tipus dengranatges Engranatges rectes: moviment rotatori entre eixos paralels situats a poca distancia. Les dents estan paraleles als eixos, velocitat de gir baixa i esforços relativament petits. Engranatges helicoidals: moviment giratori entre eixos paralels. Moviment entre eixos perpendiculars que es creuen o es tallen., te cntacte mes duna dent a la vegada per lo tant poden transmetre mes esforç. V mes gran i sonor mes petits. Engranatge conic mov entre dos eixos que es tallen. Els mes usuals son els que tenen les dents rectes. La secció de dents es mes gran a mesura que augmenta el diamtre del con. Engranatges interiors dents a linterior. Eixos es troben al mateix costat i giren al mateix sentit. Pinyó cremallera barra prismatica amb dents, la cremallera que engrana amb una roda dentada o pinyó.. Pinyó gira la cremallera es mou lateralment en un sentit o un altre segons el sentit. També a linreves, moure la cremallera per moure el pinyó. Caragol sense fi Acoblament entre rosca i engrantge, es creuen als 90*- La rosca sanomena vis sense fi. Relacions de trans, grans. Pteixen un gran desgast pel fregament. Coure o llautó per evitar-ho. Envia el mov cap un sentit, mesura de seguretat per mantenir-ho parat.

Mecanismes de regulació i mecanismes intermitents Regulen alguna variable de la maqina amb algun efecte físic. Rgulador centrifug o watt maqines de vapor per a regular lacces de vapor al cilindre.; la velocitat de gir del mecanisme fa augmentar o disimnuir la força centrifuga per tant fa pujar o baixar les boles conectades a la valvula de la canonada de trans. Si la maqina gira rapid les boles pujen, tanca la canonada i disminueix la v de gir.  Mecanismes intermitents    Creu de malta: maneta que gira i roda conduida. Maneta fa una volta la part conduida avança i satura. Massa corda als rellotges. Carraqes: permeten a un arbre transmetre mov circular nomes en un sentit. Carraca de cadell variant que funciona amb una roda dentada i un cadell. Aplicació mes important: pinyó de la roda de darrere de les bicicletes. Trens de mecanismes combinació de mecanismes de manera que lelement impulsat per un mecanisme impulsa el següent. V constant-> canviar sentit de gir o treballar en una v diferent. Caixes de canvis i reductors obtenir diferents relacions de moment-velocitat entre la entrada i sortida duna transmssio.  Automobils i altres maqines politges o engranatges. 1r cas arbre motriu i a larbre conduit les mateixes pero invertides la qual cosa sanomena con de politges. Si canviem la corretja obtenim diferents relacions. Reductors redueixen la velocitat angular de manera notable i conseqüentment augmentar el parell entre dos arbres o un. Engranatges o visos sense fi colocats dins duna caixa amb lubrificants. Embragatges permet conectar i desconectar a voluntat o automaticament un dispositiu normalment un arbre conductor o motriu, amb un altre que es conduit. Motor i caixes de canvi. Embragatges de fricció mov a traves duna superfície que per forces de fricció connecta el dispositiu motriu amb el conduit. Poden ser disc o conics. Els mes usats solen ser embragatges de disc.(vehicles) un conjunt de motlles mantenen el disc que es ta connectat a leix conduit. Premut entre dues superfícies connectades a larbre motriu. En els embragatges conics  duen dues rodes de forma conica que sacoblen i mitjançant un desplaçament lateral duna de les parts es pot acoblar o desacoblar la transmisio. Embragatges de dents la conexio es fa atraves de rodes dentades encarades frontalment, maqines en que la W i inercia es petita. Embragatge hidraulic la transmisio del mov es fa atraves dun liqid normalment oli. Dins dun carter ple doli hi ha una roda de turbina connectada a larbre motriu o conductor conectada a larbre conduit. La turbina actua com a bomba que impulsa loli cap a les pales.  A partir duna W es genera un moment prou gran a les pales.Embragatges centrífugs habituals en ciclomotrs i altres maqines.Larbre duu unes mases conectades i retingudes amb molles. Augmenta la V les mases vencen la R. Frens permeten desaccelerar i per tant reduir fins a aturar-lo un mecanisme o maqina. Absorbeixen lenergia cinetica de la maqina i la transformen en termica. Frens mecanics Dispositius de fricció. Frens de cinta una cinta recoberta interiorment per un material resistent al desgast abraça exteriorment la roda al mov. De la qual es pretén aturar. Per fricció crea un moment daturada i redueix fins aturar si es necsari el mov. De la roda. Sutilitzava antigament pero ara ha qedat desplaçat per sistemes de tambor i de disc. Frens de sabates o tambor: dues peces anomenades sabates recobertes de ferodo son accionades per una lleva. Frens de disc larbre o element que ha de frenar duu un disc solidari sobre el qual exerceixen una forta pressió dues pastilles recobertes de ferodo. Les pastilles saccionen normalment a traves dun embol hidraulic. Frens electrics quan es tracta de frenar sense arribar a laturada grans carregues durant un temps prolongats com ara autocars la utilització de frens de disc suposaria un escalfament perillós. Disc metalic/ Inversor de gir mecanismes que funcionen en 2 sentits motors dexplosio invertir el gir mitjançant sistemes mecanics. Inserció dun engranatge enmig de la transmisio a traves de trens planetaris. La pneumatica  es el conjunt de tecniqes basades en la utilització de laire comprimit com a fluid transmissor denergia per a laccionament de maqines i mecanismes. Avantatges: No es perillós(es troba facilment/fluid net/semmagatzema amb facilitat/ desplaçament rapid per linterior de conduccions/ senzill i ecnomic. Circuit pneumatic conjunt delements disposats de tal manera que mitjançant aire comprimit realitzen un trball o executen una serie daccions destinades a laccionament de maqines o mecanismes.