Romanticisme català: característiques i referents literaris

Referents i mitjans d'expressió

Els seus models literaris són Walter Scott, Chateaubriand i Manzoni, i les revistes El museo de las familias o el Diario de Barcelona constitueixen els seus mitjans d’expressió. Destaquen Antoni de Bofarull, Marià Aguiló i altres. Aquest corrent es defineix pel medievalisme i per l’ús de la història per conèixer l’esperit del poble. També reivindica el català, no només en l’àmbit literari, sinó en tots els àmbits.

Característiques

L’exaltació de la llibertat que duu cap a la rebel·lia despertarà els sentiments que mouen l’esperit romàntic i empenyen els autors cap a una literatura que es caracteritzarà per:

1. (1) La insatisfacció amb el món real, que mena a la recerca constant d’un món ideal.
2. (2) La nostàlgia del passat, que fa evadir-se els autors cap al passat històric. Admiren sobretot l’Edat Mitjana (EM), on es presenten herois i gestes amb els quals mitificaran les angoixes i els desitjos. L’ambient trist i lúgubre dels monuments en ruïnes és el marc ideal per a la malenconia. A més, alguns autors evoquen el passat personal, la seva infantesa.
3. (3) El nacionalisme. L’estudi del passat i el descobriment de la realitat històrica els condueixen al desvetllament de la identitat nacional.
4. (4) Harmonia espiritual amb la natura. Els romàntics troben en la natura el seu refugi; s’identifiquen amb el paisatge, que s’adaptarà al seu estat d’ànim. Hi seran freqüents els cementiris, les tempestes, la nit i els llocs solitaris.
5. (5) El subjectivisme i l’exaltació del jo. L’autor expressa el seu món interior d’emocions, sentiments, desitjos, etc. La finalitat és commoure, no educar.
6. (6) La imaginació i la fantasia per sobre de la raó. El romàntic rebutja les regles clàssiques i proclamarà la llibertat creadora per damunt de tot. També es valoraran positivament conceptes com la lletjor i el grotesc, el primitivisme o les situacions escabroses, i arribaran més enllà, trencant les fronteres entre els gèneres i els estils.
7. (7) L’espiritualisme i la religiositat. El panteisme es contraposa a la concepció de Déu com a ésser o com a raó suprema i apareixen noves formes paganes.