Els sagraments cristians: sentit, llibertat i comunitat

Expressions de llibertat i no pas actes d'obligació

Hi ha cristians que veuen els sagraments com a signes de fe que requereixen les cerimònies socials. Però d’altres, que són practicants, conceben els sagraments com a actes obligatoris. Quan una persona pertany a una associació i no en respecta el reglament, se l'expulsa.

Practicar els sagraments equival a complir les obligacions d’un bon cristià.

Els nens fan la comunió pels regals i per fer la festa. Però ha de tenir sentit. Els sagraments són expressions de llibertat; és a dir, no han de ser un acte obligatori. Els sagraments són símbols gratuïts, no són instruments. Hem d’anar trobant el to, la coherència del perquè. Tenen com a finalitat expressar l’amor que ens uneix a Déu i als germans. Cal destacar que, tot i que hi ha cristians que admeten que els sagraments són signes de fe, de llibertat i d'amor, ho viuen de manera molt individual. Els sagraments són realitats que afecten tota la comunitat cristiana.

Per a què serveixen els sagraments?

Les finalitats dels sagraments. Cada sagrament és un ritual. No solament suposem la fe, sinó que també s'alimenta, l’enforteixen i l’expressen per mitjà de paraules i coses. Per això se’ls anomena sagraments de la fe.

Signes i inútils i necessaris

Per què la vida cristiana, que es basa en les actituds internes de la fe i l’amor, té la necessitat dels signes expressius que anomenem sagraments?

• En primer lloc, per una raó antropològica. Els aspectes més profunds i vitals de l'existència humana no es manifesten a través de l’acció i el pensament, sinó per mitjà dels símbols. El creient no pot prescindir d’aquesta realitat antropològica.
• En segon lloc, hi ha una motivació religiosa. La dimensió religiosa és connatural a l’home. És veritat que entre la semblança de la religió i la fe hi pot haver una confusió. Per això la fe té la necessitat de purificar constantment formes desagradables de les pràctiques rituals.
• Finalment, existeix una raó típicament cristiana; això comporta una referència explícita a Crist.

D’on brollen els sagraments?

No hi ha res tangible. Els sagraments naturals: l’home no es pot posar en contacte amb la realitat sagrada o divina si aquesta no se li manifesta. Aquesta manifestació només pot realitzar-se a través de les realitats profanes; realitats que pertanyen al món natural i visible. Aquestes realitats es converteixen en sagraments.

L’originalitat cristiana

El cristianisme fa un canvi radical en els sagraments. Cal destacar que els sagraments tenen sentit quan estan orientats a la caritat. Hem de tenir una vinculació amb els signes evangelitzadors i caritatius.

L’acció de l’Esperit en la comunitat

El sagrament de salvació només és un: Jesús ressuscitat d'entre els morts, l’Esperit del qual és donat a un grup de convocats i creients que es converteix en l’Església. Per això, el sagrament original és Crist i l’Església és el sagrament primordial.

Quants sagraments hi ha?

Finalment, a l’Església catòlica n’hi ha set. Frase clau: Tots els sagraments provenen d’un sagrament original: el sagrament original de procedència és Crist. Tots provenen de Crist.

Com a conclusió, la gran certesa és que els sagraments transformen perquè hi ha la intervenció de Déu.

• Baptisme (Iniciació): Purificar, rentar, naixement. Néixer a una vida nova on tots ens sentim fills de Déu. Per tant, tot batejat és fill de Déu. Aigua (vessar l’aigua damunt del cap) i ungir el front amb oli.
• Confirmació: Enfortir, donar força. El pas a la maduresa en la vida de fe (15, 16, 17, 21 anys). En el moment que decideixes tu rebre la confirmació. Rebre la força de l’Esperit Sant per assemblar-se cada dia més a Jesús i estendre la bona nova (la bona notícia). Ungir el front fent una creu amb oli.
• Eucaristia: Alimentar. La necessitat de l’aliment. És molt subjectiva i personal. Els cristians compromesos tenen molt de significat rebre aquest aliment (Cos de Crist). Tot això d’alimentar-se amb el cos i la sang de Jesús. Aquest cos i aquesta sang donen força i ens fan viure com a germans. Consagrar el pa i el vi. Consagrar és una de les tasques de la figura del sacerdot.