Sals ternaries

2. COMPOSTOS BINARIS

2.1. Tipus de compostos binaris

Un compost binari és aquell que està format únicament per dos elements. Els principals tipus són:

·Òxids: és la combinació d’oxigen amb un altre element

·Hidrurs: és la combinació de l’hidrogen amb nombre d’oxidació 1 amb un altre element

·Sals: és la combinació d’un metall i un no metall, sense hidrogen i oxigen

·Combinació de no metalls: quan l’enllaç és covalent, no es consideren sals

2.2. Formulació dels compostos binaris Cal seguir tres passos:

1. S’escriu a l’esquerra l’element que fa de metall i a la dreta el que fa de no metall

2. S’escriu com a subíndex de cada element el nombre d’oxidació de l’altre, però sense signe

3. Si és possible, se simplifiquen els subíndexs

Exemple:             ZnO                     Zn2O2                 ZnO

2.3. Nomenclatura dels compostos binaris

El nom comença per l’últim element de la fórmula i s’hi afegeix el sufix “ur”, excepte si es tracta de

l’oxigen (llavors s’anomena “òxid”). Hi ha tres tipus de nomenclatura:

Nomenclatura sistemàtica (de prefixos)

S’indica mitjançant prefixos el nombre d’àtoms de cada element que hi ha a la fórmula.

1 = mono; 2 = di, 3 = tri, 4 = tetra, 5 = penta, 6 = hexa, 7 = hepta

Exemple:             AlCl3    Triclorur d’alumini

Nomenclatura (sistemàtica) de Stock

Si el metall pot actuar amb diverses valències, s’indica la que té entre parèntesis.

Exemples:           FeCl2      Clorur de ferro (II)            FeCl3      Clorur de ferro (III)

Nomenclatura tradicional

S’accepten alguns noms no sistemàtics, ja que el seu ús està molt estès.

Exemples:           H2O       Aigua              NH3       Amoníac              CH4       Metà

3. HIDRÒXIDS I ÀCIDS

3.1. Hidròxids

Són compostos ternaris formats per la uníó d’un metall amb l’ió hidròxid (OH)-.

Exemples:      Mg(OH)2  Hidròxid de magnesi          Pb(OH)4     Hidròxid de plom (IV)

3.2. Àcids

Són una família de substàncies amb unes propietats químiques comunes.

Hidràcids

Són compostos binaris d’hidrogen i no metall, quan estan dissolts en aigua.

Exemple:        HCl        Clorur d’hidrogen                            HCl(aq)    Àcid clorhídric

Oxoàcids

Són compostos ternaris formats per hidrogen, un no metall i oxigen.

En nomenclatura tradicional, s’indica la valència amb els sufixos “ic” (gran) o “ós” (petita), si n’hi

ha dues; si n’hi ha quatre, s’afegeixen dos prefixos: “per” (més gran) i “hipo” (més petit) Exemples:      H2SO4       Àcid sulfúric                 HNO3       Àcid nítric

HClO = Àcid hipoclorós;  HClO3 = Àcid clorós;   HClO5 = Àcid clòric;    HClO3 = Àcid perclòric

1. REACCIÓ QUÍMICA

1.1. Canvi físic

Quan es produeix alguna transformació que canvia  l’aspecte o estat d’agregació d’una substància,

però continua tenint una naturalesa química idèntica.

1.2. Canvi químic o reacció química

Quan es produeix alguna transformació profunda de la naturalesa química d’una substància i es  forma alguna substància diferent. En una reacció química es trenquen alguns dels enllaços entre els àtoms de les substàncies originals i els àtoms es recombinen formant nous enllaços.

Les substàncies inicials s’anomenen reactius i les substàncies finals, productes.

1.3. Llei de conservació de la massa

En tota reacció, la massa dels productes formats és igual a la massa dels reactius que desapareixen.

1.4. Velocitat de reacció

Les reaccions químiques es produeixen a velocitats molt variades; són més ràpides:

·com més concentrats estan els reactius: hi ha més freqüència de xocs entre les partícules

·com més esmicolats estan els reactius: els reactius entren en contacte més fàcilment

·com és alta és la temperatura: hi ha més energia en les col·lisions

·si hi ha presència de catalitzadors (substàncies que no són reactius però faciliten la reacció) En la majoria de reaccions cal donar inicialment una mica d’energia perquè comencin, l’energia

d’activació.

2. ENERGIA EN LES REACCIONS QUÍMIQUES

2.1. Energia en les reaccions químiques

En una reacció es pot produir alliberament o absorció d’energia, generalment en forma de calor:

·Reaccions exotèrmiques: s’allibera energia per mitjà de calor

·Reaccions endotèrmiques: s’absorbeix energia per mitjà de calor

2.2. Calor de reacció

És la quantitat d’energia alliberada o absorbida per mitjà de calor en una reacció química. És característica de cada reacció, però depèn de la pressió i de la temperatura.

Quan es tracta d’una combustió, s’anomena  poder calorífic la quantitat de calor que desprèn una  

unitat de massa d’un determinat combustible.

3. L’EQUACIÓ QUÍMICA

3.1. Escriptura d’una reacció

Una equació química és la representació simbòlica d’una reacció química. Cal seguir uns passos:

1. Escriure les fórmules dels reactius i dels productes:    CH4 + O2® Ço2 + H2O

2. Ajustar l’equació química:                                            CH4 + 2 O2® Ço2 + 2 H2O

3. Escriure l’estat d’agregació de cada substància:          CH4 (g) + 2 O2 (g)®CO2 (g) + 2 H2O(g)

3.2. Interpretació d’una equació química Es pot interpretar a diferents escales:

·Escala atòmicomolecular: reaccionen tantes molècules com indiquen els coeficients

·Escala molar: reaccionen tants mols com indiquen els coeficients estequiomètrics

4. CÀLCULS ESTEQUIOMÈTRICS