El Sector Primari a Espanya: Agricultura, Ramaderia i PAC

Clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,98 KB

El sector primari a Espanya: conreus i ramaderia

El conreu d'arbres fruiters del grup dels cítrics domina el paisatge agrícola de les hortes de València i Múrcia: tarongers, mandariners i llimoners. També hi ha plantacions d'altres fruiters de fruita dolça, com per exemple pomeres i pereres.

Pel que fa a la ramaderia, predomina l'ovina i la caprina, que és extensiva a les zones de secà, ja que Espanya és el segon país de la UE en producció. La porcina i bovina estabulada, juntament amb l'aviram, es troben disperses per diferents regions, encara que són de caràcter intensiu a Catalunya i estan molt lligades a la ramaderia industrial i la indústria agroalimentària.

En relació amb l'estructura agrària, el paisatge agrari mediterrani es caracteritza pel predomini de les explotacions de secà de dimensions mitjanes i petites, malgrat que a Andalusia hi predomina el latifundi. A les zones planes dels litorals, les explotacions són de dimensions petites i conreades de manera intensiva.

Canvis en el sector primari

A continuació, s'exposen els canvis més importants que s'han produït en el sector primari:

a) Canvis provocats per la industrialització

  • Disminució de la superfície de cultiu de secà i augment de la de regadiu.
  • Augment del pes econòmic de la ramaderia en la producció final agrària.
  • Integració creixent entre el sector agrícola i ramader i la indústria alimentària.
  • Pèrdua de població activa agrària i envelliment progressiu dels ocupats al sector primari.
  • Disminució de sòl agrícola a causa del creixement del sòl urbà i del destinat a les infraestructures i serveis.
  • Augment de la superfície forestal a causa de la disminució de les pastures.

b) Objectius de la Política Agrícola Comuna (PAC)

  • Afavorir una més alta competitivitat i adaptació de la producció a la demanda.
  • Desenvolupar la indústria agroalimentària (la capdavantera del sector industrial espanyol) per tal d'augmentar el valor afegit dels productes agraris i forestals.
  • Millorar el medi ambient i l'entorn rural.
  • Millorar la qualitat de vida de les àrees rurals.
  • Avançar cap a una diversificació econòmica de les zones rurals.
  • Tendència a la restricció de les ajudes econòmiques: això va comportar, per exemple, la desaparició d'àrees de conreus subvencionats com el tabac i el cotó.

La incorporació de nous estats membres l'any 2004 a la Unió Europea va provocar l'increment de les terres de conreu (un 30%) i va obligar a replantejar l'agricultura comunitària.

Entradas relacionadas: