El sector primari a Espanya i Catalunya: Guia completa

L'evolució del sector primari a l'economia espanyola

El sector primari ha estat el més important en l'economia espanyola, però al segle XX, a conseqüència del desenvolupament de la indústria i els serveis, va perdre pes econòmic.

Tipus d'agricultura: Subsistència, intensiva i extensiva

• Agricultura de subsistència: Més de dos terços de la terra i el treball es dediquen a l'autoconsum. S'utilitzen tècniques de conreu rudimentàries i hi ha un alt percentatge de la població dedicada a l'agricultura. El rendiment és baix i depèn de fluctuacions (sequeres i pluges); gairebé no existeix cap excedent per al mercat, cosa que provoca condicions de pobresa i malnutrició.
• Agricultura intensiva: Es practica en llocs molt poblats on el terreny és escàs i les propietats són petites. Es busca obtenir més productes en menys espai. S'utilitzen adobs, llavors i treballa molta mà d'obra, especialment en la producció de fruita i verdura.
• Agricultura extensiva: Es practica en llocs poc poblats amb molt de terreny i poca mà d'obra, amb preus baixos dels productes. Les màquines treballen bona part del terreny i s'hi practica el guaret.

El paisatge agrari i l'agricultura de mercat

El paisatge agrari és el que està modificat amb la finalitat d'obtenir productes de la natura i que ha anat evolucionant per augmentar-ne l'aprofitament.

• Agricultura de mercat: L'objectiu és augmentar la venda i reduir costos. Utilitza millors tècniques que permeten augmentar la producció i millorar l'alimentació. Es troba a: Amèrica del Nord, Europa, Austràlia, el Japó, Nova Zelanda i l'Argentina.
• Agricultura d'especulació: És la que té com a objectiu aconseguir molts beneficis al mercat internacional.

Organització de les parcel·les

Es distingeixen dos tipus principals: el camp obert (openfields) i els camps closos (bocage).

Principals conreus i regions ramaderes a Espanya

Els principals conreus són: cereals, olivera i vinya, fruiters, flors i hortalisses d'hivernacle. Les principals regions ramaderes són:

• Franja cantàbrica: Bestiar boví.
• Catalunya, Aragó, Navarra i nord de València: Bestiar porcí, boví i animals de granja.
• Meseta: Bestiar oví i boví.
• Andalusia: Bestiar oví i porcí.

La integració d'Espanya a la Política Agrària Comuna s'esperava que fos beneficiosa, però no tot van ser avantatges, ja que no es pot absorbir tota la producció i això fa que caiguin els preus.

Models de ramaderia i pesca

• Ramaderia intensiva: Explotacions especialitzades amb altes inversions. Pot ser semiestabulada (combina l'estable amb el camp) o estabulada (s'alimenta amb pinso).
• Ramaderia extensiva: Utilitza molt terreny de pastura i poca mà d'obra. El capital es basa en els caps de bestiar per a la comercialització (exemples: la Pampa o els EUA).
• Pesca tradicional: Es realitza a prop de la costa, utilitza mà d'obra i tècniques tradicionals. Es destina a l'autoconsum en països pobres, mentre que en països rics té més valor comercial.
• Pesca industrial: Requereix grans recursos econòmics i una infraestructura portuària avançada.

Tipus de pesca industrial

• Costanera: No s'allunyen de la costa i el producte es ven a la llotja.
• D'altura: Flotes d'alta mar que utilitzen radars i passen diversos dies al mar.
• Gran pesca: Pesca en zones llunyanes amb vaixells d'abastament; el peix es classifica, se sala, es congela i es ven.

El sector pesquer a Espanya i l'aqüicultura

Espanya: És una potència pesquera mundial perquè el seu producte té molt valor comercial, la flota és nombrosa i competitiva, i compta amb una gran capacitat empresarial.

• Expansió del sector pesquer: Ha provocat l'esgotament de les espècies per pràctiques abusives de pesca.
• Dificultats a les àrees de pesca d'altura: Altres països limiten les pesqueries en les aigües on Espanya realitza la pesca d'altura.

Aqüicultura: Replantejament de les pràctiques anuals de pesca per buscar una explotació més racional i sostenible dels recursos del mar. La integració de la pesca espanyola a la Unió Europea va comportar inconvenients inesperats per la política de captures d'altres països i la gestió de les ajudes econòmiques.

Els paisatges agraris regionals

• Paisatge agrari continental: No hi ha poblament dispers. L'agricultura és de secà (tot i que es conrea en terres de regadiu) i la ramaderia és tradicionalment d'ovins, bovins i porcins.
• Paisatge agrari atlàntic: Població dispersa. Destaca la ramaderia bovina i l'agricultura de blat de moro, patates i pomes.
• Paisatge agrari mediterrani: Població dispersa. L'agricultura se centra en la fruita, les flors i les hortalisses, amb ramaderia porcina i avícola.
• Paisatge agrari de les illes Canàries: Allà on es disposa d'aigua i terres fèrtils, es produeixen hortalisses. La població és tant dispersa com concentrada.

El sector primari a Catalunya

L'agricultura: Es caracteritza per la petita dimensió de les explotacions, un alt nivell de mecanització i la diversitat de conreus. Els complexos agroindustrials i les produccions principals transformen els productes agraris i ramaders (com la carn de porc i pollastre en embotits, o el vi en cava).

Conseqüències de l'evolució del món rural

L'evolució del món rural ha provocat fluxos emigratoris, estancament i envelliment de la població (efectes negatius).

La política agrària i pesquera de la UE a Catalunya

Els objectius són: assegurar la producció d'aliments, preservar l'existència d'un paisatge agrari familiar, protegir el medi ambient, desenvolupar les regions més endarrerides i mantenir el control sobre la pesca.