El Segle XX: Gran Depressió, Totalitarismes i Segona Guerra Mundial

La Gran Depressió i les seves Repercussions Mundials

El Crac del 29: La Caiguda de la Borsa de Nova York

• Què va ser el Crac del 29? La caiguda brutal de la borsa de Nova York. La gent comprava accions pensant que sempre pujarien de preu, però aquestes accions estaven molt sobrevalorades i no reflectien el seu valor real. Quan alguns inversors van percebre la situació i van començar a vendre, el pànic es va estendre i tothom va voler desfer-se de les seves accions. Això va provocar una caiguda dràstica dels preus i la pèrdua de milions de dòlars en molt poc temps.
• Dates clau: Va passar el 24 d’octubre de 1929 (el Dijous Negre) i va culminar l'enfonsament el 29 d’octubre (Dimarts Negre).
• Conseqüències: Moltes empreses i bancs van fer fallida, milers de persones van perdre tots els seus estalvis i molta gent es va quedar sense feina. Fins i tot, alguns empresaris es van suïcidar a causa de la desesperació.

Què va ser la Gran Depressió?

• Definició: Després del Crac del 29, la crisi es va estendre globalment i es va transformar en una depressió econòmica de gran magnitud. Es van tancar empreses, milers de llocs de treball van desaparèixer i moltes famílies no tenien recursos ni per adquirir els béns més bàsics. Aquest període va durar gairebé deu anys i va afectar nombrosos països arreu del món, no només els Estats Units.
• Període (aproximat): Va començar el 1929 i es va allargar fins cap al 1939.
• Conseqüències: Hi va haver un augment massiu de l'atur, els preus van caure dràsticament, fent que la producció deixés de ser rendible, els bancs es van ensorrar, i el comerç internacional es va reduir significativament. Moltes famílies van caure en la pobresa extrema i la crisi es va globalitzar.

El New Deal: La Resposta dels EUA a la Crisi

• Definició: El New Deal va ser un pla per intentar sortir de la crisi. Va ser implementat pel govern dels Estats Units amb l'objectiu d'ajudar la població més afectada i prevenir futures crisis d'aquesta magnitud. Es van promulgar lleis per regular els bancs, generar ocupació i millorar les condicions socials.
• País d'implementació: Estats Units.
• President impulsor: Franklin D. Roosevelt.
• Bases teòriques: Es basava en les idees de John Maynard Keynes, que defensava la intervenció estatal en l'economia, mitjançant la despesa pública per crear llocs de treball i reactivar el sistema.
• Mesures principals:
  • Control de la borsa i els bancs per evitar fraus i bombolles financeres.
  • Creació d'ocupació mitjançant obres públiques finançades per l'Estat.
  • Establiment d'ajudes per a jubilats, aturats i famílies amb pocs recursos.
  • Suport a l'agricultura, amb reducció de la producció per estabilitzar els preus.
  • Reconeixement del dret dels treballadors a organitzar-se en sindicats.

Moviments Feixistes i Totalitaris als Anys Trenta

Després de la Primera Guerra Mundial, Itàlia, tot i haver guanyat, es va sentir traïda perquè no va obtenir els territoris que esperava. El país va quedar molt afectat per la guerra: crisi econòmica, atur, vagues, protestes i descontentament general. La monarquia i el sistema democràtic no van ser capaços de controlar la situació. En aquest context va aparèixer el feixisme, liderat per Benito Mussolini, que el 1919 va crear un grup anomenat Fasci di Combattimento. Es presentaven com l'alternativa per frenar el socialisme i la inestabilitat. El 1922, amb la Marxa sobre Roma, Mussolini va aconseguir que el rei Víctor Manuel III li atorgués el poder. El 1924, després de l'assassinat del diputat socialista Giacomo Matteotti, Mussolini va instaurar una dictadura: va eliminar la democràcia, va prohibir els partits polítics i els sindicats, i va implantar el feixisme. Durant la Segona Guerra Mundial, Itàlia va lluitar al costat de l'Alemanya nazi. Però el 1943 va ser derrotada i Mussolini, tot i intentar mantenir el poder al nord del país, va ser capturat i executat el 1945. Així va acabar el feixisme a Itàlia, després de gairebé vint anys de dictadura.

El Comunisme Soviètic sota Stalin

Pel que fa al comunisme soviètic, es va consolidar sota el lideratge d'Ióssif Stalin a partir dels anys vint, després de la mort de Lenin. Tot i ser una dictadura comunista, presentava característiques molt similars als règims feixistes: es tractava d'un règim totalitari on l'Estat controlava tots els àmbits de la vida (política, economia, cultura), hi havia un fort nacionalisme soviètic, es negava la democràcia, es promovia el culte a la personalitat de Stalin, s'utilitzava la repressió mitjançant un estat policial i es perseguien els dissidents amb purgues i camps de treball (gulags).

Altres Dictadures Autoritaries: El Franquisme

Finalment, altres dictadures autoritàries, com la dictadura franquista a Espanya, compartien trets similars. Després de la Guerra Civil Espanyola (1936–1939), Francisco Franco va instaurar una dictadura militar que va durar fins a la seva mort el 1975. El franquisme era un règim antidemocràtic, nacionalista i autoritari, amb un fort control de l'Estat, censura, repressió política i absència de partits polítics o llibertats. Tot i que no era un règim totalitari en el mateix grau que el feixisme o el comunisme estalinista, compartia molts trets amb ells, com l'ús de la repressió, el culte al líder, l'anticomunisme i el control ideològic a través de l'Església i els mitjans de comunicació.

El Nazisme Alemany: Ascens de Hitler i Ideologia

Després de la Primera Guerra Mundial, Alemanya es va sentir humiliada pel Tractat de Versalles. El país estava arruïnat i amb molts problemes econòmics. La nova República de Weimar no va saber resoldre la crisi, i en aquest context va aparèixer el partit nazi. El partit nazi, liderat per Adolf Hitler des del 1921, prometia solucions a la crisi i recuperar la força d'Alemanya. El 1923, Hitler va intentar fer un cop d'estat, però va fracassar. Quan l'economia va millorar, els nazis van perdre força, però amb la Gran Crisi del 1929, van tornar a guanyar suports. El 1933, Hitler va ser nomenat canceller, i aviat va convertir Alemanya en una dictadura. Va eliminar la democràcia, va prohibir els partits polítics i els sindicats, i va imposar el nazisme. El 1934, amb la mort del president Hindenburg, Hitler es va convertir en el màxim líder: el Führer. El nazisme, a més de ser dictatorial, era molt racista. Culpaven els jueus de tots els problemes i els van perseguir brutalment, amb l'objectiu d'exterminar-los. Van crear camps de concentració i d'extermini on van morir milions de persones. Durant la Segona Guerra Mundial, Alemanya va conquerir molts països europeus, però al final va ser derrotada el 1945. Hitler es va suïcidar i el nazisme va acabar amb la seva mort. Va ser el final d'un règim cruel i terrible.

La Segona Guerra Mundial: Causes, Desenvolupament i Conseqüències

Dates Clau de la Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va començar l'1 de setembre de 1939, quan Alemanya va envair Polònia, i va acabar el 2 de setembre de 1945, quan el Japó es va rendir després de rebre dues bombes atòmiques. Va ser un conflicte mundial amb milions de morts i nombrosos països implicats.

Causes de la Segona Guerra Mundial

• Causes indirectes: Problemes no resolts després de la Primera Guerra Mundial, com el Tractat de Versalles, que va imposar condicions molt dures a Alemanya. A més, la Gran Crisi del 1929 va provocar molt malestar i va fer créixer règims totalitaris com el feixisme i el nazisme, que rebutjaven la democràcia i defensaven l'ús de la força i l'expansionisme.
• Causes directes: Alemanya volia recuperar el seu poder i crear un "espai vital" ocupant altres països. Itàlia també aspirava a restaurar un gran imperi, i el Japó, per la seva banda, volia dominar l'Àsia Oriental, cosa que xocava amb els interessos dels Estats Units.

Antecedents i Preparatius per a la Guerra

El règim nazi d'Adolf Hitler va començar a preparar la guerra amb una economia autosuficient, controlant preus i salaris, i posant molt d'esforç en la indústria d'armes. Tot això formava part del Pla Quadriennal, que pretenia fer Alemanya forta i preparada per a la guerra.

Abans del 1939, Hitler ja havia ocupat Àustria (amb l'Anschluss), els Sudets (una regió de Txecoslovàquia), i més tard la resta del país. Durant la Guerra Civil Espanyola, Alemanya i Itàlia van aprofitar per provar armes i tàctiques militars.

També es van formar diverses aliances: l'Eix Roma-Berlín entre Alemanya i Itàlia, el Pacte Antikomintern amb el Japó, i el Pacte d'Acer. Finalment, el Pacte Ribbentrop-Molotov entre Alemanya i l'URSS va permetre que tots dos es repartissin Polònia sense entrar en guerra entre ells.

Els Principals Fronts de la Segona Guerra Mundial

El Front Europeu: De la Invasió de Polònia a Berlín

A Europa, la guerra va començar amb la invasió de Polònia. Alemanya va avançar ràpidament i va ocupar països com França, Bèlgica i els Països Baixos. Però no va aconseguir vèncer el Regne Unit a la Batalla d'Anglaterra, on va ser derrotada per aire. El 1941, Hitler va atacar la Unió Soviètica (Operació Barbarossa), però tot i avançar molt, va ser frenat i derrotat a Stalingrad el 1943. Aquesta batalla va ser un punt d'inflexió crucial, i després, els Aliats van començar a guanyar terreny. El 6 de juny de 1944 es va produir el Desembarcament de Normandia (Dia D), que va permetre alliberar França i avançar cap a Alemanya. Els soviètics van arribar a Berlín l'abril de 1945. Hitler es va suïcidar el 30 d'abril i Alemanya es va rendir el 8 de maig de 1945.

El Front Africà: Batalles Clau i Derrota de l'Eix

A l'Àfrica, Itàlia va intentar ocupar Egipte, però els britànics hi van resistir. Més tard, Alemanya hi va enviar l'Afrika Korps, dirigit pel general Erwin Rommel, però van ser derrotats pels britànics a la Batalla d'El Alamein el 1942, i a partir d'aquí els Aliats van anar guanyant terreny en aquest front.