El Segle XX: Noucentisme i Moviments d'Avantguarda

Panorama general del segle XX

A partir de la Primera Guerra Mundial, es pot considerar que el segle XX començava pròpiament. És en l'anomenada "època d'entreguerres" que coincidirien circumstàncies com:

• Radicalització dels règims polítics: ascens del nazisme a Alemanya, el feixisme a Itàlia i el comunisme a Rússia.
• Esclat dels moviments d'avantguarda: (cubisme, futurisme...) que volien trencar amb el passat i crear un art i una literatura nous.
• Revolució estètica del segle XX: en la qual apareixen escriptors com James Joyce i artistes com Pablo Picasso.
• Aparició d'un nou art popular i de masses: que sovint era reivindicat pels creadors cultes.
• Reacció classicitzant: que pretén un retorn a l'ordre i a la mesura (a Catalunya, Eugeni d'Ors).

El Noucentisme

Aquest moviment va ser una reacció classicitzant al Modernisme. Enfront de la llibertat artística preconitzada, els noucentistes van defensar un art i una literatura sotmesos als cànons del classicisme.

El Noucentisme va suposar la pujada al poder de la burgesia catalana, que a través de la Lliga Regionalista governà la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923). El moviment s'havia iniciat el 1906. La Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba, i el 1917 per Josep Puig i Cadafalch, va saber crear tota una xarxa d'infraestructures culturals.

Les Avantguardes

L'art del segle XX està marcat per la sacsejada dels moviments d'avantguarda. Aquestes pretenien començar de nou, elogiaven la novetat i la joventut, i volien escandalitzar el públic mitjà.

Els principals moviments avantguardistes:

• Cubisme: (França, 1907). En les arts el representen els pintors Pablo Picasso, Georges Braque i Juan Gris. En poesia, Guillaume Apollinaire creà els anomenats cal·ligrames.
• Futurisme: (Itàlia, 1909) per Filippo Tommaso Marinetti. Elogiava les màquines, el moviment, l'esport i la vida moderna en general. En poesia va introduir les "paraules en llibertat".
• Dadaisme: (Zuric, 1916) per Tristan Tzara. És el més radical dels moviments. Suposa més una actitud que no pas un estil determinat, ja que defensa la destrucció de l'art i la cultura.
• Surrealisme: (París, 1924) per André Breton. Propugnava l'alliberament del subconscient o l'exploració del món dels somnis. Pintors destacats: Joan Miró i Salvador Dalí.
• Expresionisme: (Alemanya, segle XX) reflecteix l'angoixa del moment a través de l'exageració.