Semiòtica i teoria interpretativa en els mitjans de comunicació

Clasificado en Plástica y Educación Artística

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,4 KB

Tradició estructuralista: (Durkheim, Saussure, Levi Strauss)

Identificar-ne les seves estructures mes primàries. El canvi social sol es reproduirà̀ quan es canvia la estructura, no l’aparença.

La semiòtica nord-americana: Charles Morris i Charles Pierce

Allò que fa que les paraules tinguin sentit és el context. Semiòtica ha d’analitzar els contextos.

La semiòtica italiana: Umberto Eco

El significat dels textos la suma de: Signes, context enunciatiu, context cultural i SUBJECTIVITAT del receptor. El significat transmesos dels mitjans dependrà de la subjectivitat dels receptors. La difusió massiva no és sinònim d’homogeneïtzació. El que ens diu Eco que dos textos en dos contextos diferents tenen dos significats.

La semiologia francesa: Roland Barthes

Va escriure un llibre: Mitologies. Tot allò que necessitem per entendre els símbols, està condensat en els mites. Quan interioritzem les histories d’on vivim, qui som, on anem... allà es on trobem la clau d’interpretació de tot.

Tradició interpretativa:

Weber diu que l’economia és el motor de la societat però diu que el que fa canviar l’economia son les idees i no la propietat.

La teoria del Gatekeeper de Kurt Lewin

Cal estudiar quines persones decideixen quines informacions seran distribuïdes al públic i quines no. (Guardbarreres)

La teoria e la mediació de David L. Altheide

Els mitjans imposen els seus formats de manera que canvien el sistema de coneixement.

Teoria de l’Agenda Setting de M. McCombs i D. Shaw

Els mitjans no determinen QUÈ ha d’opinar la gent però si SOBRE QUÈ.

La Lògica mediàtica de G. Tuchman a Making News

Els mitjans han esdevingut institucions i hem d’entendre la seva lògica que ens condicionen a la nostre manera de pensar i sobre els temes que pensem.

Cultural Studies (Stuart Hall)

Com en una societat de masses sobreviuen els grups culturals. Individu rep un missatge, l’analitza d’una manera depenent tradició cultural religió, gènere.

La societat de la informació: tres grans eres: Preindustrial, Industrial i, Post industrial

La globalització: es basa en enderrocar les fronteres entre els estats per permetre la lliure circulació.

La teoria Crítica: (John B. Thompson)

Els mitjans són el centre de las societats postmodernes.

Entradas relacionadas: