El Senat Espanyol: Composició, Funcions i Vies de Reforma

El Senat Espanyol: Composició, Funcions i Reforma

El Senat comença a anomenar-se així a la segona cambra a partir de 1977, moment en què també s'introdueix el bicameralisme amb la Llei de Reforma Política. Així, les Corts Generals estarien dividides en Congrés i Senat. La inclusió del Senat es va basar en la seva presència a la Llei de 1977 i en les oportunitats polítiques del moment per defensar el bicameralisme.

Tipus de senadors

Segons l'article 69 de la Constitució Espanyola, es poden distingir dos tipus de senadors:

Senadors electes

Provenen de les províncies. Hi ha quatre senadors elegits en cada província a través de sufragi universal, lliure, directe i secret. A les illes més importants, es designen tres senadors per cadascuna d'elles. A les illes menors es designa un senador. A Ceuta i Melilla es trien dos senadors per cadascuna. Per a la seva elecció es fa servir el sistema majoritari. En el cas de l'elecció de senadors, les llistes són individuals i obertes. S'incorporen suplents.

Senadors designats per CCAA

Un senador és assignat per a cada comunitat autònoma i un altre més per cada milió d’habitants del seu territori. Són votats per les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes. El nombre de senadors designats és variable.

Mandat, representació i funcions del Senat

El Senat es tria cada quatre anys. La durada del mandat dels senadors autonòmics pot ser diferent de la legislatura de la cambra alta, ja que això està previst en els diferents estatuts d'autonomia. Per a l'elecció d'aquests senadors s'aplica el mètode proporcional. És possible que sobre una mateixa persona recaigui la condició de senador i de diputat autonòmic.

El Senat no té una representació territorial plena. Hi ha aproximadament un 20% de representació territorial (la dels designats per les CCAA), mentre que la resta és de designació provincial (els electes). Tot i això, el Senat preval en diverses qüestions:

• Control en situacions d'emergència autonòmica.
• Convenis per a la gestió dels serveis propis i acords de cooperació entre les Comunitats Autònomes.
• Distribució de recursos pel Fons de Compensació Interterritorial, per evitar desequilibris entre províncies.

Vies per a la reforma del Senat

Existeixen principalment dues vies per abordar una reforma del Senat:

Reforma Reglamentària

Aquesta via potencia territorialment la funció del Senat. Es centra bàsicament en crear l'anomenada Comissió General de les Comunitats Autònomes, que és la que més nombre de senadors té en relació amb altres comissions i on s'incorporen els Debats sobre l'Estat de les Autonomies.

Reforma Constitucional

Aquesta via es centra en decidir si els senadors són elegits directament pel poble en circumscripcions autonòmiques o bé pels parlamentaris autonòmics. També implica la necessitat de modificar les seves funcions per donar-li una majoria legislativa en certs àmbits i especialitzar-lo en temes autonòmics.