Simplicitat segons Hume
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,61 KB
Preporcions
Hume diu que nosaltres no tenim cap percepció dels universals. Els universals son simplement “noms” que utilitzem per a referirnos a individus diferents que tenen semblança. Es útil pero te els seus riscos.
2. Crítica a la idea de substància: Per substància normalment s'entén com aquella entitat fixa relativament estable i permanent en la qual es donen una serie de qualitats (colors, olors, forma,..)
- Crítica a la identitat personal o a la substància pensant:NO tenim cap impressió del “jo”, l'únic que perceben son diferents impressions de reflexió (sentiments, emocions, pensaments,...). La ment humana és com un escenari en el qual apareixen diferents actors, decorats,... Per una altre banda, nosaltres no som la mateixa persona d’anys enrere. La memoria construeix un relat coherent de cadascú de nosaltres
3.Crítica al principi de causalitat: aquest principi s’utilitza en tots els nostres coneixements (ciencia, vida quotidiana,..) i consisteix a establir relacions de causa-efecte, connexions necessàries entre fenòmens de la natura.
- Quines impressions enim quan diem que “A” es la causa de “B”
- prioritat temporal de la causa
- contigüitat en l’espai de causa i efecte
- conjunció constant de la natura
Nosaltres observem la conjunció constant i regular de A i B pero no la connexió necessària.
4. Crítica a la idea de Déu: Déu és la idea d’un ésser absolutament perfecte, infinit i bondadós. Aquesta idea no es significativa perquè no té cap origen en una impressió. Hi ha dos tipus de demostracions de l'existència de Déu:
- Argument ontològic: Hume diu que Lofon una qüestió de fet amb una relació d’idees. Dir que Déu no existeix no es una proposició absurda. Per tant, l’argument no és vàlid.
- Argumentació posteriori l'existència de Déu: està fonamentat en el principi de causalitat que no ens aporta coneixement i per un altre banda és una aplicació d’aquest principi a una idea, la de Déu que va més enllà d'allò raonable
Hume cau en un escepticisme, la ciencia en conjunt de suposicions raonables, coneixements altament probables, pero no certeses absolutes, les úniques certeses absolutes son les relacions de idees, pròpies de les matemàtiques
L’Empirisme britànic. L’Empirisme es un corrent filósòfic que considera que l’origen dels nostres coneixements no es la raó sinó l'experiència.
Aquests continguts que provenen de l'experiència son “percepcions”.
N’hi han 2 tipus:
- Impressions: informació directa que prové dels nostres sentits. Son intenses.
- Idees: copia que deixen les impressions (“petjades”).
- Impressió simple: es una mínima unitat de percepció. Per exemple el color d’un objecte, es una impressió simple, pero l'objecte en si, es una expressió complexa.
- Impressió complexa: és la percepció d’un conjunt. Per exemple: quan observem una poma, es reuneixen diferents percepcions(gust, color, forma, pes…) en un mateix objecte.
- Idea simple: es la copia d’una impressió simple
- Idea complexa: tenen 2 orígens:
- còpia d’una impressió complexa.
- uníó de diferents idees.
Hume distingeix diferents lleis d'associació d’idees:
- Llei de la semblança: jo hi veig una cosa, que em recorda a un altre, i les asocio.
- Llei de la contigüitat en l’espai i temps: quan veus algo y esperes de seguida un altre
- Llei de causa-efecte: la ment humana estableix una connexió
Per a Hume és molt important en la seva teoria empirista “el principi de copia”. Qualsevol idea significa sempre té un origen en una impressió.