Sintaxi i Morfologia en Català: Guia d'Estudi Completa

Unitat 1: L'oració simple

Anàlisi de categories lèxiques o gramaticals

S'analitzen les categories lèxiques o gramaticals: verb (V), adjectiu (Adj), preposició (Prep), conjunció (Conj), nom, adverbi (Adv), interjecció, etc.

Anàlisi dels sintagmes

S'analitzen els sintagmes: SN (Sintagma Nominal), SAdv (Sintagma Adverbial), SV (Sintagma Verbal), SAdj (Sintagma Adjectival), SPrep (Sintagma Preposicional).

Funció sintàctica

Subjecte / Predicat:

• SN (Sintagma Nominal): Especificador (Esp), nucli (N), Complement del Nom (CN).
• SV (Sintagma Verbal): nucli, CD (Complement Directe), CI (Complement Indirecte), CRV (Complement de Règim Verbal), CC (Complement Circumstancial), CAtr (Complement Atribut), CPred (Complement Predicatiu), CAg (Complement Agent).

El sintagma nominal (SN)

És l'estructura gramatical que té per nucli un nom.

Exemple:
una carta enamorada
Det (Esp) | N (nucli) | Adj (CN) → SN

El CN pot ser un adjectiu (SAdj), una preposició + nom (SPrep) o una oració adjectiva (OAdj).

El sintagma verbal (SV)

És l'estructura gramatical que té per nucli un verb. Està formada pel verb i els seus complements.

Complements del SV: CD, CI, CRV, CC, CAtr, CPred, CAg.

Anàlisi en forma d'arbre

És una manera clara de representar l'estructura sintàctica.

La concordança

Perquè un SN i un SV es puguin unir i formar una oració, els seus nuclis han de concordar en nombre (plural o singular) i persona (1a, 2a o 3a).

L'el·lipsi del subjecte

Això serveix per evitar que el subjecte es repeteixi moltes vegades (subjecte elidit o omès).

Oracions impersonals

No tenen subjecte (el subjecte és buit: Φ). Són per fenòmens naturals o es formen amb el verb haver-hi (ex: hi havia), accions que no realitza ningú.

Unitat 2: Les famílies de paraules

Comparteixen una arrel comuna (o lexema).

La paraula primitiva i les paraules derivades

• Paraula primitiva: és la paraula simple de la qual deriven les altres. Exemples: passador, passar, passadís → pas; tendre, tendresa, tendrament → tendre.
• Paraules derivades: són aquelles que consten de l'arrel i un o més morfemes derivatius. Exemples: tendresa → nom; entendrir → verb; tendrament → adverbi.

Morfemes derivatius

Units a una arrel formen paraules derivades:

• Prefix: davant de l'arrel.
• Sufix: darrere de l'arrel.

Morfemes flexius

Indiquen el gènere, el nombre, la persona i el temps (com en els verbs: passat, present, futur...).

Unitat 3: El sintagma verbal i els seus complements

El SV és el predicat.

Tipus de verbs

• Verb copulatiu: ser, estar, semblar.
• Verb predicatiu: verb ple de significat (dormir, caminar...).
• Verb transitiu: el verb necessita un objecte sobre el qual recaigui l'acció (CD).
• Verb de règim verbal: exigeix una preposició determinada (ex: acostumar-se a...).
• Verb intransitiu: el verb no exigeix cap complement (dormir, passejar).
• Verb pronominal: porta aglutinat un pronom feble (adonar-se, atrevir-se...).
• Verb impersonal: no té subjecte (nevar, ploure, haver-hi...).